Ahir es va clausurar el congrés més reeixit de la història de l’Scottish National Party. Han estat tres dies de debats, de discursos i d’intercanvis entre més de dos mil delegats del partit i l’executiva de la formació independentista escocesa.

L’SNP és una organització singular, de principis, d'arguments ferms i gens ambigua. És un partit que va clarament un pas més endavant que no la societat que serveix. Té una ideologia que ha sabut canalitzar a través d’un projecte sòlid que es va posant en pràctica amb una estratègia eficaç que guanya nous adeptes cada dia.

Segurament que el fet de no haver tocat poder ni influència en setanta-cinc anys dels vuitanta que fa que existeix ha blindat els seus polítics a prova de temptacions i els ha vacunats contra la ineficàcia o la manca de determinació. Alex Salmond, Nicola Sturgeon, John Swinney, Kenny MacAskill, Angus Robertson, Stewart Stevenson, Kenneth Gibson, Jim Mather i un llarg etcètera formen una fornada de polítics que no vol decebre les generacions anteriors, que tant van treballar pel partit però que mai no van veure la seva estimada Escòcia independent.

Dissabte el primer ministre Àlex Salmond recordava que seria el poble sobirà d’Escòcia qui decidiria el futur de la nació i deia al govern britànic que s’abstingués de blocar aquest procés i que es concentrés a millorar la prou malmesa economia britànica.

Ahir, diumenge, Angus Robertson, diputat independentista al parlament britànic, presentava oficialment la Campanya pel Sí pel referèndum d’independència que es farà entre el 2014 i el 2016. Aquest polític expert en campanyes electorals presentava el 'Full de ruta cap a la independència' i els principis estratègics en què se sustenta.

Aquesta campanya, que ja és considerada la més important de la història política d’Escòcia, disposarà de la tecnologia informàtica més avançada i d'un vast equip de voluntaris que tenen la intenció de trucar a la porta de cada casa d’Escòcia amb el propòsit d’explicar tres missatges clau. El primer, que aquest referèndum serà un factor molt positiu per a Escòcia i per als valors democràtics de la nació. El segon, que la independència és un element necessari i beneficiós per a l'economia i per al benestar de tots els ciutadans del país. I finalment, que Escòcia té com a prioritat d'enfortir els seus lligams socials i econòmics amb les nacions veïnes i amigues per produir prosperitat i establir estrets lligams de cooperació entre totes les nacions de les illes britàniques.

'La independència és al nostre ADN --diu el primer ministre Salmond--. Tenim el talent, els recursos i l’enginy. Les úniques limitacions són la nostra imaginació i la nostra ambició.'