Ser independentista exigeix liquidar la constitució espanyola. Ho repeteixo: els independentistes volem fer xixines la constitució espanyola, almenys al nostre país. I encara ho dic d’una altra manera: volem suspendre l’autonomia amb molta més contundència que no els defensors més furibunds de l’antic règim. L’ordre constitucional i tot el sistema legal que en penja ens fa nosa. No ens interessa, ni tenim cap intenció de mantenir-lo ni de respectar-lo. Ens interessa respectar les lleis? I tant! Les lleis justes. No pas les lleis injustes. Però hi insisteixo: tot i que no és l’objectiu prioritari, els independentistes volem saltar la constitució tan ràpidament i tan dràsticament com sigui possible.

Això és una evidència i fa anys que és proclamat als quatre vents per qualsevol independentista conseqüent (és veritat que durant anys hi ha hagut una mena d’independentisme maquillat que pot haver despistat més d’un). Qualsevol observador mitjanament informat de la història i les dinàmiques polítiques espanyoles sap que no es farà cap truita sense trencar els ous. Que no hi haurà independència sense prescindir de la legalitat espanyola i el seu marc constitucional. És tan obvi que fa vergonya de repetir-ho i tot.

El fet curiós és que ara els mitjans de comunicació espanyols sembla que hagin descobert la sopa d’all. Realment es pensaven que intentaríem fer la independència sense sortir del corriol estret que ens han marcat durant més de tres-cents anys? Però que es pensen que no n’hem après res, d’aquests segles d’espanyolitat imposada? De què se sorprenen, ara, quan denuncien que infringirem les seves lleis? Sí, ells ho presenten amb el llenguatge que els és més conegut i proper: diuen que farem un cop d’estat; o ara s’han inventat aquesta idea del cop parlamentari. Certament, la lluita és més de llenguatge que no de fons. Perquè no són pas rucs, diria que han decidit de jugar la partida del llenguatge i miren de crear una imatge violenta i antidemocràtica del procés cap a la independència.

Aquestes últimes setmanes els diaris més espanyolistes, amb El País al capdavant, han publicat un munt d’informacions sobre ‘els plans ocults de l’independentisme’. I mira si en són, d’ocults, aquests plans que van ser publicats gairebé íntegrament en el Llibre Blanc de la Transició Nacional, que conté els informes del CATN. Mira si en són, d’ocults i secrets, aquests plans que els partits i les entitats sobiranistes més grans n’han debatut el full de ruta cinquanta vegades al descobert. Però, és clar, quina mena de cop d’estat faríem els independentistes si no fos ocult i secret, oi? Tothom sap que aquestes coses s’han de fer de nit i així és com volen fer-ho veure, encara que hàgim ensenyat tant els plans que ja s’hagin esgrogueït d’estar a la intempèrie.

Han descobert la sopa d’all i ho expliquen com si haguessin descobert un crim. I em sembla que aquesta vegada els costarà Déu i ajut de poder presentar unes urnes i unes paperetes com un cop d’estat. El triple salt mortal que volen fer a la desesperada és tan complicat que van destinats a fotre’s una patacada gegant. Es pensen que pel fet de repetir mil vegades una mentida… ai! Això em sona. Però la gent no s’ho empassa tot. A Europa ja veuen com una aberració que es jutgin polítics per haver consultat l’opinió dels ciutadans. Imagineu-vos si algú es creurà que fer un referèndum és fer un cop d’estat. Han perdut el nord i la desesperació els fa dir bestieses. Mentrestant, els demòcrates no tenim més remei que anar avançant cap a les urnes com hem fet sempre que ens ha estat possible. Sense por. A plena llum. I havent menjat una bona sopa d’all.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]