El pacte fiscal irromp en la campanya electoral valenciana

  • La majoria de partits assumeixen que s'ha de posar fi al dèficit i el deute històric amb un nou sistema de finançament

VilaWeb
B. Z.
07.05.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les finances públiques valencianes seran un dels ítems d’aquesta campanya electoral. Compromís ha agafat per bandera la necessitat d’un canvi de model de finançament i es presenta a les eleccions del 24 de maig proposant una agència tributària pròpia. Com constatava l’economista Vicent Cucarella en una entrevista a VilaWeb, el missatge del dèficit fiscal ha començat a arrelar fort al País Valencià’, i el cas és que una bona part dels partits que concorren a les eleccions presenten propostes per a combatre’l. Hem volgut fixar-nos en les posicions i propostes de cadascun. 

PP: negociar amb l’estat un sistema igualitari 

El govern espanyol ha topat fins i tot amb les exigències del seu partit: el president Alberto Fabra fa temps que reivindica una millora del finançament i un sistema financer igualitari per a tot l’estat espanyol. ‘No consentiré que als valencians ens tracten de manera diferent que a la resta’, deia en el missatge de Cap d’Any del 2014. I enguany ha tornat a fer exigències similars. ‘Tenim un problema de manca d’ingressos, i això ho ha de resoldre el govern espanyol, evitant que hi haja situacions injustes perquè ningú no entén per què en altres comunitats es cobreixen les despeses d’educació i sanitat i en la nostra no.’ 

El PP valencià vol negociar amb l’estat un nou sistema de finançament ‘que garantisca la prestació dels servicis públics fonamentals’, diuen fonts del partit a VilaWeb. I afegeixen: ‘Un sistema que finance les persones i no els territoris; que, trencant amb l’actual statu quo, siga més just, equitatiu i transparent, i supere l’actual dèficit estructural de recursos públics que perjudica i discrimina tots els valencians. Un sistema que cobrisca els servicis fonamentals dels espanyols uniformement, amb independència del lloc de residència’.

PSPV: refinançar el deute i pactar un nou sistema

També fa un temps que el PSPV recorda que el model de finançament actual s’ha esgotat i que és injust en diversos territoris de l’estat. Ha reclamat un canvi del model, el deute històric i l’aplicació d’una política fiscal corresponsable. En aquestes eleccions, la formació de Ximo Puig defensa un nou sistema de finançament que compleixi ‘els principis d’autonomia, equitat horitzontal solidaritat, responsabilitat fiscal, suficiència o equilibri vertical, garantia del benestar, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, lleialtat institucional i transparència’ (pàgina 9 del programa electoral).

El PSPV vol exigir al govern espanyol una modificació de les normes de funcionament del Consell de Política Fiscal i Financera i aplicar un sistema en què ‘les decisions s’adopten tenint en compte el pes poblacional de les comunitats autònomes i eliminant la majoria reforçada actual del ministeri’. I es compromet a exigir al govern espanyol el deute històric amb el País Valencià, en una quantia de no pas menys de 16.000 milions d’euros: ‘Un deute que els socialistes valencians exigim que s’assumisca com a deute propi de la hisenda estatal. Per això, obrirem un procés negociat d’amortització i refinançament del deute de la comunitat amb l’estat.’

Amb l’objectiu d’aconseguir una fiscalitat justa per a finançar els serveis públics, el PSPV proposa d’exigir al govern espanyol una compensació que eviti que l’establiment d’un impost estatal sobre les entitats bancàries minvi els ingressos autonòmics. A més, demanarà que limiti la competència fiscal entre les comunitats per tal d’impedir que les diferències en les normes autonòmiques siguin aprofitades per eludir el pagament d’imposts. Sobre l’Agència Tributària estatal, el PSPV vol que se’n revisi el funcionament ‘perquè tots els governs que en depenguen financerament hi tinguen una presència proporcionada en els òrgans directius’. 

Compromís: un concert econòmic amb agència tributària pròpia 

Fa anys que el síndic de Compromís, Enric Morera, denuncia l’infrafinançament valencià. En la presentació de la seva proposta ‘Per un finançament just’ va explicar que es marcaven com a objectiu de tenir autonomia financera i és per aquest motiu que parlen d’un concert econòmic responsable. ‘El model actual ens discrimina, el PP no té proposta i Podem vol recentralitzar i anul·lar les competències financeres de les comunitats’, retreia. Contra l’actual model discriminatori, Compromís defensa d’incrementar l’autogovern i el finançament autonòmic i de crear una agència tributària pròpia. És ‘l’eix central per a l’eixida de la crisi’, diu. 

‘Som l’única comunitat autònoma que, essent pobra, és contribuent nat al sistema’, denunciava Morera, que s’explicava així: ‘Combatem la fal·làcia que les comunitats autònomes són balafiadores. El 80% del deute públic de l’estat prové del govern espanyol. Les comunitats representen el 17% d’aquest deute públic.’ Compromís calcula que els valencians recapten 23.000 milions d’euros i per a poder atendre les seves competències necessiten 16.000 milions, però en reben menys de 10.000. Han obert la web Concert Econòmic Responsable on expliquen l’infrafinançament i la manca d’inversió pública al País Valencià. ‘Som el 10,7% de la població de l’estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia.’ Un dèficit d’inversions que ha generat un deute de 13.500 milions d’euros des del 2002. ‘La gravetat de la situació es pot resumir en una dada: les transferències que rebem no arriben a cobrir la despesa en sanitat i educació’, denuncien.

Proposen de responsabilitzar el govern valencià no únicament de la despesa sinó també de la recaptació. ‘Faríem un concert responsable.’ Un sistema ‘que s’ha demostrat que a Navarra i el País Basc ha donat bons resultats perquè els governs es responsabilitzen de fer un treball responsable en el seu model productiu.’ 

El concert econòmic responsable que proposa Compromís com a model de finançament es basa en la creació d’una agència tributària valenciana, en la capacitat normativa plena sobre els tributs, en la responsabilitat i transparència en la gestió del sistema de finançament, un sistema bilateral Generalitat-estat, i la solidaritat i cooperació en el model de finançament. 

EUPV: un nou model sorgit del CPFF que resolgui l’endeutament

La proposta d’Esquerra Unida no es fa en termes bilaterals, com Compromís, sinó multilaterals. ‘Nosaltres vinculem la nova proposta de finançament autonòmic en el context d’estat federal com l’entenem a EUPV’, explica a VilaWeb José Soler, coordinador d’economia del partit. I afegeix que no renuncien a propostes que es resolguin específicament al País Valencià, ‘com ara l’endeutament acumulat, anomenat per alguns deute històric’. 

EUPV diu que el futur govern valencià ha de portar la proposta de finançament al Consell de Política Financera i Fiscal i que d’aquest marc n’ha de sortir el nou model que ha de resoldre les qüestions pròpies valencianes, com ara la insostenibilitat financera i l’endeutament. ‘El deute acumulat no prové d’un excés de despesa pública –tot i que són evidents les despeses innecessàries i inútils–, sinó de la manca d’ingressos; si a això hi afegim una política de balafiament i corrupció, el resultat és l’autèntica inviabilitat de la Generalitat i les corts’, diu Soler, que retreu manca de voluntat política per a posar-hi remei.

Remarca que no ho volen deixar tot a mans de l’estat: proposar la solució per la via multilateral del CPFF és un primer pas per a obtenir després els recursos del sistema de finançament autonòmic. ‘Totes les forces polítiques entenen que el sistema fiscal ha estat un desastre per al País Valencià. Nosaltres reivindiquem un sistema entenent que el vigent ens perjudica doblement com a treballadors: primer, perquè finança menys el País Valencià, i segon, perquè és un finançament que hauria d’anar a polítiques socials, educatives i sanitàries’, diu el dirigent d’EUPV. 

La reivindicació d’un sistema financer just no és solament cosa del discurs obrer; fa anys que la patronal també l’exigeix. El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda, ha dit fa poc que el tracte de l’estat envers el País Valencià era ‘vexatori’ i ha demanat un pacte fiscal i que el govern fos més contundent en les exigències a l’estat.

Ciutadans: Una caixa única i centralitzada

Els debutants, Ciutadans, demanen un finançament igualitari entre comunitats. Per això la seva solució és constituir una caixa única i centralitzada que pagui els serveis públics equitativament, independentment del territori on visqui el ciutadà. La formació de Carolina Punset defensa un model sostenible, que permeti de cobrir les despeses, i que estableixi un equilibri del finançament autonòmic per cap entre les comunitats. Per evitar la situació d’infrafinançament que asseguren que viu el País Valencià, Ciutadans diu que la solució depèn de proposar una renegociació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, la LOFCA.

Al marge de demanar fermament un model centralitzat i equilibrat, Ciutadans presenta 21 mesures fiscals econòmiques focalitzades a fer créixer la recaptació en l’impost de societats, lluitar contra el frau i prioritzar les despeses amb més rigor. Entre aquestes mesures, es destaquen reduir els tipus d’IVA de tres a dos —18% i 7%—; abaixar l’impost de successions i patrimoni; eliminar les diputacions; fusionar ajuntaments amb menys de 5.000 habitants; i agilitar el cobrament de sancions pendents en els casos de delicte fiscal.

Podem: sistema centralitzat

Podem va fer públic dimarts el programa electoral amb vista al 24-M, en què exposava els punts comuns amb què es presenta a diverses comunitats autònomies. I sobre el sistema fiscal autonòmic el partit proposa un model que en diu ‘harmonitzat’, és a dir, centralitzat. Segons el programa de Podem, malgrat que els governs de les comunitats autònomes facin valer les seves competències en matèria fiscal, ‘caldrà una actuació coordinada del conjunt de les administracions públiques i del govern central’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any