Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  26.03.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Les coincidències i discrepàncies dels fulls de ruta cap a la independència

Comparem els punts més importants de les propostes del CATN, l'ANC, CDC, ERC, la CUP i la Taula de les Forces Polítiques i Socials

Men?ame
 

Com s'ha d'aconseguir la independència? La voluntat de respondre aquesta pregunta ha portat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el president Artur Mas, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la Taula de les forces polítiques i socials per a l'estat propi (CDC, ERC, EUiA, RCat, MES, AMI, ANC i Òmnium) a preparar documents o fer conferències per traçar el camí cap a la creació d'un nou estat per Catalunya. Hem comparat aquests documents en relació a uns quants punts determinants com el moment de la declaració i la proclamació d'independència, la creació d'un govern d'unitat després del 27-S, la negociació amb l'estat espanyol, el reconeixement internacional, les estructures d'estat, el procés constituent i la relació entre els Països Catalans.

Declaració d'independència? Proclamació? Quan?

Un dels aspectes que han portat més controvèrsia en els debats sobre el full de ruta és el moment que s'escollirà per a fer la proclamació d'independència o la declaració unilateral. Cal tenir en compte que l'ús dels diversos conceptes pot portar a interpretacions equivocades. Per exemple, el CATN diferencia una 'declaració' que ha d'obrir el procés constituent i la 'proclamació' que ha de ser el punt culminant i definitiu de la transició nacional. En alguns casos, s'ha parlat de declaració unilateral d'independència com a primera decisió del parlament resultant de les eleccions plebiscitàries, però també com a desconnexió definitiva de l'estat espanyol. De fet, el debat sobre la DUI es va esgrimir en algun moment com a oposició a la via de la consulta, el referèndum o les eleccions, en cas que Espanya no facilités aquestes vies.

Sigui com vulgui, el document del CATN proposa aquests dos temps: declaració solemne d'inici del procés de creació d'un estat independent, a la primera sessió del parlament constituït després de les eleccions del 27-S; i la proclamació d'independència, que podria ser unilateral --si l'estat espanyol no ha volgut acompanyar el procés-- o negociada --si hi ha hagut un procés de mediació internacional. El full de ruta aprovat pel secretariat de l'ANC i l'acord de quatre punts de la Taula de Forces Polítiques i Socials fan aquesta mateixa proposta.

El president Mas establia un període màxim de divuit mesos entre les eleccions i la proclamació de l'estat català. Tanmateix, proposava la convocatòria d'un referèndum de ratificació de la creació de l'estat coincidint amb unes eleccions constituents al final d'aquest període de transició. En canvi, en el manifest de la Crida a un nou país, ERC proposa de fer una declaració d'independència al parlament: 'Aprovació al Parlament de Catalunya de la declaració d'independència. Prèviament, les institucions catalanes es mantindran en tot moment predisposades a pactar amb l'estat espanyol i la comunitat internacional un referèndum vinculant sobre la independència.'

En canvi, el full de ruta de la CUP diu que la primera acció del parlament, l'endemà de les eleccions, serà la proclamació d'una declaració unilateral d'independència. Amb la DUI, començarà un procés constituent. El document de la CUP no especifica si caldrà fer una proclamació d'independència així que s'hagi clos el procés constituent.

Comptem vots o escons?

També hi ha hagut opinions diferents sobre com s'hauran d'interpretar els resultats electorals del 27-S. Bàsicament hi ha una discòrdia principal: caldrà el 51% dels vots emesos favorables a la independència o n'hi haurà prou amb una majoria de diputats al parlament? Pel sistema de distribució de diputats, que deixa fora del parlament les formacions amb menys del 3% dels vots, pot passar que hi hagi una majoria absoluta de diputats pro-independència però sense haver arribat a superar la meitat dels vots emesos. La majoria parlamentària és suficient per a declarar la independència?

No hi ha cap dels documents analitzats que especifiqui aquesta qüestió. Els que en parlen diuen que cal una majoria dels partits que s'hagin presentat a les eleccions amb l'objectiu de la independència. Però no entren a valorar si aquesta majoria ha de ser de vots o de diputats. En qualsevol cas, Convergència, Esquerra i la CUP han expressat que consideren que la majoria ha de ser també de vots per a poder executar el full de ruta.

Un govern d'unitat

Si la independència guanya el 27-S, el govern que es formi a continuació tindrà la responsabilitat de desplegar tota l'estratègia d'estructures d'estat i de negociació internacional, i haurà d'exercir el poder efectiu sobre els ciutadans i el territori. D'ací ve la necessitat d'un govern fort i amb el màxim suport. Ho recullen quatre dels fulls de ruta que estudiem: el de Mas, el d'ERC, el de l'ANC i el de la CUP. El document del CATN evita en tot moment les decisions que concerneixen els partits polítics i el seu àmbit de decisió, mentre que el comunicat de la Taula de Forces Polítiques i Socials és massa esquemàtic per a tractar d'una qüestió com aquesta.

Mas va fer la seva proposta de candidatura unitària que portaria a la constitució d'un govern d'unitat per gestionar la transició. El fet que finalment no fos possible la candidatura amb participació de més formacions polítiques no implica descartar la necessitat d'un govern fort defensat en la seva proposta. També Oriol Junqueras va expressar la necessitat de fer un govern fort després de les eleccions: 'Caldria que aquest govern de concentració, d'unitat nacional, expressés la pluralitat del nostre país. Hauria d'exercir com un estat que vol ser independent; actuar com un estat independent. Moltes de les estructures d'estat necessiten aquest exercici per a ser construïdes. Fer-ho en el marc de l'estat espanyol és impossible.'

La proposta de la CUP diu que 'la ruptura amb l'estat espanyol només serà possible sobre la base d'un programa que asseguri el suport d'amplis sectors de la classe treballadora i les classes populars'. I afegeix que 'això només serà possible amb un govern de ruptura nacional, social i democràtica', basat en cinc punts irrenunciables: la DUI; un programa d'emergència social; un procés de desconnexió nacional i popular amb l'estat espanyol i la Unió Europea; un procés amb caràcter autoorganitzat i popular; i la cerca del reconeixement internacional. L'ANC diu que 'cal que la mobilització general, democràtica i pacífica del poble català obri el pas a la formació d'un govern nacional d'unitat i a la declaració d'independència de Catalunya'.

La negociació amb l'estat espanyol

El full de ruta proposat per l'ANC especifica que 'cal que el procés fins a la proclamació de la independència comenci amb una declaració solemne d'inici del procés de constitució del nou estat independent i no s'estengui més enllà de 18 mesos, que es reduiran a 6 mesos si l'estat espanyol i la comunitat internacional rebutgen d'entrar en qualsevol mena de negociació'. L'Assemblea també parla de la negociació a l'hora de tenir en compte l'estratègia a seguir a les eleccions espanyoles que es faran després de les plebiscitàries catalanes.

Per una altra banda, el document del CATN diu: 'La voluntat expressada a través d'unes eleccions podria fer reconsiderar la posició de l'estat, especialment perquè el posaria davant una situació de fet, que s'hauria produït sense la seva aprovació ni consentiment, a la qual s'hauria, però, de trobar una solució democràtica i respectuosa amb la voluntat expressada per la ciutadania.' El CATN en tot moment exposa dues hipòtesis: negociació o obstrucció del govern espanyol. I sempre apel·la a la possibilitat que s'estableixi una negociació més enllà de l'estat espanyol, amb mediació europea, per exemple. Considera que seria de gran interès valorar una possible mediació internacional, a càrrec de tercers estats, de la Unió Europea o d'organismes internacionals, sense descartar tampoc la intervenció de personalitats que poguessin assumir aquesta funció.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, en la seva conferència, va desestimar la negociació amb l'estat espanyol: 'Negociar amb l'estat no serveix. Immediatament després de les eleccions i la constitució d'aquest govern s'ha d'intentar exercir amb plenitud la condició d'estat independent, perquè és això que et permet de construir estructures d'estat independent.' En canvi, el president Mas sí que preveu l'obertura de negociacions formals amb l'estat espanyol, si cal amb mediació externa, per a acordar les condicions de la constitució del nou estat 'amb el propòsit que siguin justes, respectuoses i profitoses per a totes les parts implicades'.

La CUP situa la negociació amb l'estat espanyol després de la proclamació d'independència, la desconnexió legal, el desplegament d'un programa d'emergència social i l'adopció d'accions per al reconeixement internacional. Diu: 'Superats tots aquests passos, s'obrirà un procés de negociació de la secessió amb l'estat espanyol per acordar qüestions relatives, per exemple a funcionaris de l'administració espanyola; repartiment dels recursos de la Seguretat Social: repartiment del patrimoni d'acord amb allò que aporta la classe treballadora catalana; delimitació de fronteres; el respecte a la unitat de la llengua (denominació, educació, espai comunicatiu) o el dret de decidir dels Països Catalans. Si no hi ha acord i l'estat espanyol no reconeix la República catalana, els mecanismes d'unilateralitat seguiran funcionant per forçar l'estat a negociar.'

El reconeixement internacional

Per ser un estat viable i normal, cal que la comunitat internacional reconegui la independència del país. El CATN va fer tres informes que tractaven d'una manera o una altra aquesta qüestió. Principalment, l'informe número 13 titulat 'La integració a la comunitat internacional' és el que centra més l'atenció en aquesta qüestió. Diu que per aconseguir el reconeixement internacional cal demostrar que es compleixen uns criteris i estàndards internacionals, com ara mostrar clarament que hi ha una població, que aquesta població accepta majoritàriament la situació nova, que hi ha un territori definit i que una autoritat legítima exerceix de manera eficaç les seves competències sobre població i territori, malgrat que, si el procés no és plenament acordat, es poden suscitar, temporalment, alguns problemes d'encavalcament d'autoritat o de control territorial.

El CATN també ha fet l'informe 'Les vies d'integració de Catalunya a la Unió Europea' (número 6) i l'informe 'Internacionalització de la consulta i del procés d'autodeterminació' (número 4) que també en parlen. L'acord de la Taula de Forces Polítiques i Socials no fa esment, en els seus quatre punts, de la qüestió del reconeixement internacional.

En canvi, el full de ruta de l'ANC diu: 'El reconeixement internacional de Catalunya només es començarà a produir quan Catalunya proclami la seva independència i mostri la seva capacitat política, jurídica, administrativa i financera per mantenir el funcionament del país.' I afegeix: 'Els primers mesos després de la proclamació d'independència seran clau per mostrar aquesta capacitat'. La proposta de la CUP també en parla: 'Adoptar accions per assolir el reconeixement internacional. Això implica obrir aquest objectiu més enllà dels països de l'àmbit d'aliances de la UE i l'OTAN. L'acció internacional ha de perseguir també poder assolir el finançament necessari per garantir "el funcionament del país" entre les eleccions plebiscitàries-constituents i la proclamació de la independència.'

Mas va dir, en la conferència del 25 de novembre, que es comunicaria a la comunitat internacional l'obertura del procés de construcció del nou estat i que el govern format després de les eleccions tindria la funció de cercar el reconeixement internacional pel futur estat. Junqueras no en va parlar, del reconeixement internacional, a la seva conferència. Tanmateix, el manifest de la 'Crida a un nou país' preveu 'accions diplomàtiques a les principals cancelleries internacionals i als centres de decisió econòmics per assegurar el futur reconeixement del nou estat i la inclusió progressiva de la república catalana a les principals organitzacions internacionals'.

Les estructures d'estat

Cal estar preparats per a no fer el salt al buit. Però el marc legal vigent —l'espanyol— impedeix d'avançar en la creació d'estructures d'estat abans de la proclamació d'independència. És un peix que es mossega la cua: fins que no hi hagi les estructures d'estat prou desenvolupades no es pot fer el salt; fins que no es faci el salt no es podran desenvolupar definitivament les estructures d'estat. Què en diuen els fulls de ruta, d'aquesta dinàmica?

El CATN diu que el desenvolupament de les estructures d'estat s'ha de fer intensament en el període que va entre la presa de la decisió (eleccions plebiscitàries) i la proclamació de la independència, després d'haver fet la declaració solemne d'inici del procés de desconnexió. Les més importants són 'les relatives a la hisenda i l'administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infrastructures, les telecomunicacions, l'energia i l'aigua, i les relacions exteriors'. I adverteix: 'La creació d'aquestes estructures mínimes i indispensables no hauria de prejutjar les decisions que s'haguessin de prendre en la futura constitució catalana.'

Per una altra banda, el full de ruta de l'ANC parla de les estructures d'estat quan justifica el termini que posa a la proclamació d'independència: 'Entre dotze i divuit mesos després de la constitució del parlament sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015. Aquest termini sembla suficient per intentar aconseguir una secessió pactada amb el govern espanyol i, en tot cas, aquest termini és suficient per acabar de construir i posar en marxa totes les estructures d'estat necessàries per garantir un funcionament mínimament normal del nou estat, encara que sigui sense acord amb l'estat espanyol.'

La CUP esmenta les estructures d'estat en dos punts del seu full de ruta. Primer per posar en dubte la capacitat del govern de desenvolupar-les abans de les eleccions del 27-S, i després per dir que en la fase de 'desconnexió nacional i popular' caldrà crear 'les estructures de la hisenda pública catalana i iniciar una campanya institucional i popular per conscienciar la població que els tributs s'han de pagar a la hisenda de Catalunya'.

ERC diu en el manifest de la 'Crida a un nou país': 'En cas d'obtenir una majoria de diputats a favor de la independència, des del primer dia, el govern exercirà la independència creant les estructures d'estat --Ministeri d'Exteriors, Hisenda, etc.-- per a assolir-la.' Mas va explicar que una de les funcions del nou govern seria la creació de les estructures d'estat: 'Fonamentals per a assegurar una transició eficaç fins a la constitució del nou estat.' També caldria enllestir el paquet legislatiu necessari, aprofitant els documents del CATN.

Finalment, la Taula de Forces Polítiques i Socials dedica un dels quatre punts a la qüestió: 'Desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d'estat.' També situa aquest punt entre la declaració solemne d'inici del procés —després del 27-S— i la 'culminació democràtica del procés'.

El procés constituent

Un dels conceptes estrella del procés d'independència és l'anomenat 'procés constituent'. Se n'ha parlat molt i s'ha debatut quan havia de començar i quin abast havia de tenir. Hi ha propostes per a tots els gustos. Vegem què en diuen els sis documents analitzats:

El CATN reserva el procés constituent en l'última fase del full de ruta: 'A partir de la proclamació d'independència --i el referèndum de ratificació, si escau-- s'obre un procés constituent amb l'objectiu d'institucionalitzar el nou estat. A partir d'aquest moment, caldria que el Parlament de Catalunya aprovés una llei sobre el procés constituent, amb l'objectiu bàsic de regular el procediment a seguir i d'establir el règim provisional del sistema institucional i jurídic de Catalunya: drets i llibertats de les persones, nacionalitat i règim lingüístic, entre les qüestions fonamentals.'

L'ANC situa l'inici del procés constituent just després de les eleccions del 27-S. 'Una llei del parlament actuarà com a constitució provisional mentre duri el període constituent. L'ANC proposa que la preparació del procés constituent es faci des d'ara mateix, amb la màxima col·laboració de tots els actors implicats i enfortint tant com es pugui la unitat d'acció política i social.' L'acord de la Taula de Forces Polítiques i Socials també situa el procés constituent entre la declaració solemne d'inici del procés i la proclamació d'independència.

Junqueras va dir que les eleccions serien el punt de partida del procés constituent, que culminaria amb un referèndum de ratificació de la nova constitució. En la 'Crida a un nou país', ERC proposava d'iniciar el procés de redacció d'una constitució després de les eleccions amb la inclusió, des del primer moment, de la ciutadania, seguint un format de convenció constitucional.

La CUP és qui dibuixa un model de procés constituent més diferent. El document presentat inclou com s'ha de dur a terme aquest procés. A partir del poder local, la formació proposa que es creï una assemblea que s'encarregui de redactar la constitució de la república catalana. Càrrecs electes locals i representants de base escolliran els representants de l'assemblea constituent, que seran els responsables dels debats constituents. La redacció de la nova constitució també inclou la participació popular. De fet, la CUP presenta el procés constituent i la ruptura amb l'estat espanyol com dos processos paral·lels. L'un ha de menar a la creació d'un nou estat i l'altre, cap al socialisme.

Eleccions espanyoles

El document de l'ANC és l'únic que esmenta les eleccions espanyoles que es faran previsiblement a la tardor, després de les plebiscitàries, com un punt del full de ruta. La CUP no esmenta aquesta convocatòria; el CATN no entra en qüestions que pertanyen a l'àmbit de decisió dels partits polítics; i la Taula de Forces Polítiques i Socials tampoc no en parla. I les propostes de Mas i Junqueras es van fer quan encara no hi havia data fixada per a les eleccions plebiscitàries.

El full de ruta de l'Assemblea diu: 'En principi, les eleccions espanyoles es faran després de la constitució del nou parlament català i, per tant, després de la declaració d'inici del procés de constitució del nou estat independent.' I afegeix: 'En aquest moment, l'ANC sospesarà la manera d'impulsar la unitat d'acció de les forces independentistes a les eleccions generals espanyoles que, segons quina sigui la situació política, es podrà concretar al voltant d'una candidatura unitària o fins i tot promovent l'opció de no presentar-s'hi.'

Països Catalans

La independència, si s'aconsegueix, no afectarà encara el conjunt de la nació. Quina és la previsió dels fulls de ruta en relació amb la resta de Països Catalans? La Taula de Forces Polítiques i Socials no entra en aquesta qüestió. La CUP, l'ANC i el CATN ho tracten de maneres molt diferents. En canvi, ni el president Mas ni Oriol Junqueras --ni la 'Crida a un nou país'-- no esmenten els Països Catalans.

L'ANC diu: 'L'objectiu de la fase final és la reunificació de la nació catalana, si aquesta és la voluntat majoritària de la població de cadascun dels seus territoris.' I afegeix: 'La concreció, en qualsevol model de relació que decideixin, dependrà del procés amb què s'hi arribi, però serà basada en el respecte a les singularitats i de comú acord. En aquest sentit, l'ANC treballarà perquè la futura República Catalana es doti de les eines necessàries per a facilitar l'esmentat model de relació entre els territoris dels Països Catalans.'

La CUP diu: 'El procés constituent integrarà representants d'altres territoris dels Països Catalans.' I dedica tot un apartat a la construcció dels Països Catalans: 'La construcció i l'articulació dels Països Catalans demana impulsar i consolidar dinàmiques polítiques, socioeconòmiques, culturals a escala nacional. També demana desfer els obstacles que la Constitució Espanyola de 1978 va definir en contra dels Països Catalans, i evitar que se'n puguin generar de nous amb els processos polítics i institucionals dels pròxims temps.' I desglossa uns punts per aconseguir-ho, entre els quals hi ha la proposta d'incloure a la proclamació d'independència de Catalunya l'objectiu d'articular el conjunt dels Països Catalans.

El CATN evita en tot moment la denominació de Països Catalans i fa servir referències als territoris de llengua catalana. L'informe referent a les relacions de cooperació entre Catalunya i l'estat espanyol (número 3) diu: 'En el marc d'una Catalunya independent, no tan sols no tindria cap sentit renunciar a aquests espais de cooperació territorial i entre institucions, entitats i persones en l'àmbit de la llengua i la cultura que se situen més enllà de les fronteres administratives, sinó que el nou estatus polític hauria de ser convertit en una gran oportunitat per fer possible allò que fins ara ha tingut dificultats evidents per posar-se en pràctica.'

El CATN proposa la creació d'una 'Entesa de la Llengua Catalana'. Diu que seria 'un organisme públic de cooperació lingüística i cultural entre els estats amb territoris en els quals s'usa la llengua catalana en qualsevol de les seves denominacions i variants.' I afegeix: 'Seguint el model d'eficàcia provada de la Unió de la Llengua Neerlandesa, aquesta Entesa –el nom podria adoptar altres expressions com Aliança, Lliga, Consorci, Unió o fins i tot Coalició, si es volgués utilitzar el terme emprat per la UNESCO per als acords per a la promoció de la diversitat cultural– hauria de ser resultat d'un tractat signat entre els cinc estats (Andorra, Espanya, França, Itàlia i Catalunya). En el cas d'Espanya –com en el de Bèlgica amb la seva Unió– la representació podria cedir-se a les ara comunitats autònomes de València, les Illes Balears i Aragó. En el de França, la representació podria recaure en el Consell General del Departament dels Pirineus Orientals, i a Itàlia, en la ciutat de l'Alguer.'

Aquestes són les coincidències i divergències en alguns dels punts principals del procés cap a la independència dels sis documents analitzats. El fet cert és que bona part dels agents compromesos amb la independència treballen a la Taula de Forces Polítiques i Socials per consensuar un full de ruta comú que porti a un gran acord per al 27-S. Per tant, els documents analitzats són punts de partida que poden acabar condensats en una proposta comuna. Sigui com vulgui, és bo de saber quin és el punt de partença i quins aspectes s'han concretat en aquest moment.

Men?ame