03.03.2015 - 06:00
La futura llei electoral catalana ha entrat en una setmana decisiva, en què es tornarà a reunir la ponència que ha d’estudiar les propostes de sistema electoral de cada partit. Aquest és el principal escull, atès que cap de les propostes dels partits no compta, ara per ara, amb el suport de dos terços del parlament, que és la majoria qualificada que estableix l’estatut per a aprovar la llei i que equival al vot favorable de noranta diputats.
Les posicions dels partits continuen encallades pel que fa al sistema de traducció dels vots en escons, que és la qüestió que tradicionalment ha impedit que avancés la ponència. PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans són partidaris d’un recompte únic, i CiU i ERC s’estimen més de mantenir el recompte per circumscripcions. En aquest punt se centren ara les converses i els debats.
Les propostes dels partits
CiU defensa el sistema alemany, on el parlament sorgeix de dues votacions: una de general a una llista de partit a cada circumscripció i una altra sobre un candidat de proximitat.
ERC vol circumscripcions, un recompte per vegueries i llistes electorals desblocades, basant-se en un informe fet per un grup d’experts el 2007.
El PSC defensa un sistema de doble urna: una papereta per al partit en cada circumscripció i una altra per al candidat de cadascun de 57 districtes uninominals.
El PP opta per una llista de partit a cada circumscripció i un recompte únic a Catalunya, si bé veu bé que aquest model convisqui amb el del districte uninominal i també que s’hi incorporin les llistes desblocades.
ICV-EUiA s’agafa al model dels Països Baixos i proposa de presentar llistes per a cada vegueria i fer un recompte únic, però distribuir els escons d’acord amb els vots a cada circumscripció.
Ciutadans vol que s’actualitzi el cens i defensa el principi de proporcionalitat i que tots els vots valguin igual. Per compensar les circumscripcions menys representades, proposa que parteixin amb dos diputats més.
La CUP també és partidària, com ICV, del sistema holandès i defensa de presentar llistes per a vuit vegueries, a més d’un parlament variable, on hi hagi més escons o menys segons la participació i l’abstenció, i on els vots en blanc siguin representats amb escons buits.
Proposta de mínims
ICV-EUiA va dir que veuria amb bons ulls el recompte per circumscripcions sempre que les llistes quedessin desblocades. I, en aquest sentit, CiU ERC i ICV-EUiA van acordar fa un parell de setmanes una proposta de mínims que van enviar a la resta de grups parlamentaris. D’aquesta manera, tots tres renuncien a una part de les propostes originals per tal de no eternitzar el debat. Consistiria, concretament, a mantenir l’actual sistema de quatre circumscripcions, amb la llei d’Hondt com a fórmula electoral; i, d’una altra banda, a introduir com a novetat el mètode de les llistes desblocades, amb què els votants podrien escollir un nombre determinat de candidats per a modificar l’ordre de la llista.
La proposta només suma, de moment, 84 vots. CiU, ERC i ICV-EUiA compten rebre el suport de la CUP i de la diputada no adscrita Marina Geli. Però amb això arribarien a 88 vots, de manera que encara els en faltarien dos per a aconseguir els dos terços necessaris.
Aquests tres grups volen forçar el debat de totalitat abans de Setmana Santa perquè comenci de seguida la tramitació a la comissió d’afers institucionals. Per al debat no cal la majoria de noranta diputats, sinó tan sols una majoria simple per a superar les esmenes que hipotèticament podrien registrar els grups contraris a la proposta. I, si se superés el debat, el text passaria a tramitar-se a la comissió d’afers institucionals. Aleshores començaria el període de compareixences, de manera que es podria aconseguir l’acord no assolit en la ponència conjunta.
CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, emplaçats a aconseguir l’acord
Tot i que PSC, PP i Ciutadans s’han manifestat contraris a la proposta, la pressió al PSC s’ha fet evident. De resultes d’això, fa pocs dies, es va acordar una esmena entre CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, en què s’emplaçaven a aconseguir un acord de dues terceres parts del parlament per a aprovar la llei electoral abans d’acabar aquesta legislatura.
Tots quatre grups van presentar una esmena a la moció de Ciutadans, tot i que aquest partit no la va ni acceptar. L’esmena defensava d’incorporar a la llei electoral propostes que garantissin la representació proporcional, la representació de les diverses zones del territori, més proximitat entre votants i representants, la transparència i autogovern del procés electoral, la disminució de la despesa electoral i mecanismes de democràcia interna en l’elecció de candidats. La CUP, en canvi, va prendre posició a favor de la moció de Ciutadans, que defensava un sistema de llistes desblocades o obertes, en què tots els vots dels ciutadans tinguessin el mateix valor i que obligués els partits a fer primàries internes, excloent de les llistes persones encausades per corrupció política.
La ponència tornarà a reunir-se divendres per tractar de qüestions pendents; la principal, les propostes de sistema electoral. Ens trobem, doncs, en dies decisius en què els diputats miren d’arribar a un acord ampli, si bé les posicions encara semblen encallades.
