Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  06.02.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Els Lara, una breu història familiar

Orígens, present i futur d'una empresa familiar que pot acabar a borsa

Men?ame
 

José Manuel Lara Bosch es va morir dissabte a Barcelona. Tenia seixanta-vuit anys i es va morir d'un càncer. Li sobreviuen quatre fills, una vídua i un imperi. Cadenes de televisions, editorials, diaris, revistes, participacions en immobiliàries. Aquest article fa un breu repàs dels orígens familiars de l'imperi Lara. Un imperi que va començar son pare, un legionari que va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. I son fill, José Manuel, ha multiplicat l'editorial fins a crear un imperi molt més enllà del món editorial. El futur de l'empresa és cosa dels néts, i podria estar en la borsa. Aquest seria un cas més d'una història d'empresa familiar catalana.

El pare

José Manuel Lara Hernández va néixer el 1914 a El Pedroso, Sevilla. Fill del metge del poble, va deixar aviat els estudis i va acabar a la Legió espanyola. Capità. Va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. I el soldat espanyol es va casar amb una catalana, Maria Teresa Bosch Carbonell. Van tenir quatre fills, dos nois i dues noies. Dels inicis de Lara Hernández, tothom en recorda el nas per als negocis. L'increïble habilitat per a fer diners. Poca gent recorda cap més habilitat seva. En parla Xavier Borràs, que va penjar aquest post a internet. Son germà, Enric Borràs, fa anys ja havia penjat aquests altres dos parlant d'això mateix (1 i 2): el Lara vell, a vint-i-dos anys, entrant amb les armes a la mà a les impremtes de Barcelona. Robant i amenaçant els impressors. Tots dos germans recorden com son pare els explicava anècdotes del soldat Lara. Són fills que recorden paraules del pares.

N'hi ha més. Gerard Horta, antropòleg, també tenia un pare editor. 'Només recordo la imatge que més d'una vegada el pare ens retratava a casa: "Va entrar el 1939 a Barcelona amb la pistola a la mà." Tinc la frase gravada. Em sap greu no poder-te transmetre més records. Parla amb en Lluís Milà'. Lluís Milà, de la llibreria Milà de Barcelona, per correu, em diu això: 'Poca cosa puc dir. El pare i l'avi no hi tenien cap vincle amb les editorials que publicaven en castellà i, per tant, no van coincidir mai amb en Lara. Però confirmo això del robatori a mà armada de paper a les impremtes, principalment les que treballaven per a Grijalbo. Era un fet de domini públic i recordo l'avi comentar-ho a les tertúlies que feien a la llibreria als anys setanta.'

Per telèfon, Enric Borràs diu això: 'En Lara feia allò que volia, perquè era el president del sindicat vertical d'arts gràfiques. Amb aquest càrrec, i armat, entrava a les impremtes. Així va començar l'acumulació de capital de l'empresa Lara.' Que Lara tenia interès pel paper també ho diu la seva mà dreta, Manuel Lombardero, un home de noranta anys que ara publica unes memòries. No sabem si la mà dreta parla del mateix paper robat, i no hem llegit el llibre de memòries, sinó només una entrevista on afirma que quan Lara es va adonar que el paper ja no seria negoci, perquè deixava de ser monopoli, és quan es va interessar per les editorials.

La història de després és una història molt més explicada i transmesa per les cròniques oficials. És la d'un home que, més enllà dels orígens foscs, tenia un instint natural per a fer diners. I que, ajudat pel nas literari de la seva dona, va poder vendre molts llibres. Però molts. Durant el llarg franquisme, Lara va anar comprant editorials de la competència sense parar. Cada any, es veu, i com a detall d'amor, regalava una editorial a la seva dona. Quan es va morir el Lara vell l'empresa familiar s'havia consolidat del tot, el Premi Planeta era el gran premi literari de la democràcia i el rei d'Espanya el va fer marquès. L'herència es va repartir entre els quatre fills d'una manera masclista i equitativa alhora: els nens, un 26% cadascun. Les nenes, un 24% cadascuna.


El fill

Expliquen les mateixes cròniques oficials que el germà preferit per a presidir l'empresa familiar era en Fernando. I que, quan va arribar l'hora del relleu, el president va ser ell. Però Fernando Lara Bosch va ser president poc temps, perquè es va morir en un accident de cotxe. José Manuel Lara Bosch, que dirigia l'àrea d'internacional dins el grup, es va haver de fer càrrec de l'empresa. Si son pare era un andalús que s'havia casat amb una catalana, ell era un català que s'havia casat amb una extremenya. El viatge a l'inrevés. José Manuel, com son pare, també tenia quatre fills i un nas molt fi per als negocis. Molt més estructurat gràcies a una educació al Liceu Francès i la carrera d'Econòmiques a la Universitat de Barcelona, títols que son pare no tenia.

Explica un editor: 'Els autors eren mal pagats i ell, des de Planeta, oferia bestretes més altes. Evidentment que sí. Era un home molt intel·ligent, i d'una intel·ligència molt curiosa i intuïtiva. Si li parlaves de muntar una llibreria et deia que ja en sabia ell. Però si li parlaves d'una cosa nova, que no n'havia sentit parlar mai, t'escoltava. Per això va participar en la companyia Vueling, per exemple. Era molt obert a les coses que no sabia. Jo vaig vendre-li l'editorial a ell, i després vaig passar a la secció internacional de Planeta. Ens teníem respecte mutu. Els diners de la immobiliària, on hi ha mitja alta burgesia catalana (hi són tots) era una part molt petita del seu imperi. Lara continuava fent diners bàsicament a través del món editorial i les televisions. Va comprar el segon grup de França.'

Lara fill és l'home que ha portat el volum de l'empresa familiar fins a l'enormitat. Una autèntica xarxa d'empreses i propietats: ha participat a Altadis, Merovecosa, Vueling; la immobiliària Hemisferio; i Artesmedia, l'empresa que agrupa els mitjans de comunicació que va comprar (Antena 3 TV, La Sexta, Onda Cero, La Razón). En el món editorial, va comprar el grup Editis, el segon grup de França, amb més de quaranta segells. El Grup Planeta, en espanyol, té 52 segells (Planeta, Crítica, Ariel). I en català en té 17 (Edicions 62, Columna, Empúries, Proa, etc.). Lara tenia una forta presència en el mercat en totes tres llengües.

El nét

Ara és el futur dels néts. José Manuel Lara Bosch tenia quatre fills. I també hi ha els néts per banda de la resta de germans. Llegim a les cròniques oficials que dos dels fills de Lara, un noi i una noia, seran els qui portaran l'empresa: 'La monarquia hereditària passarà a les mans de dos dels seus quatre fills que treballen a Planeta, Marta i José.'

'Deixa't estar de si qui es queda Planeta és un fill o un altre. Aquí la qüestió és una altra', diu l'editor. 'Si l'empresa familiar passa a borsa o no. Lara no volia passar a borsa, no. Però segur que amb la família n'han parlat aquests darrers anys. I aquesta és la gran qüestió: si Planeta passa a borsa, o no. Això voldria dir que Grup 62, i tot el seu paquet de segells en català, també pot canviar de mans. És, des del meu punt de vista, un gran moment per al sector editorial català. Per a renovar-lo de dalt a baix. Per a fer coses noves. Lara, en català, hi ha estat en els pitjors anys, del 2000 al 2010. Ha fet una gran feina essent-hi. Ara veurem si hi ha canvis.'

Men?ame