Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  22.01.2015  06:00

Autor/s: ACN

El parlament reconeix el dret de decidir de l'Aran

D'ací a sis mesos es farà una consulta perquè els aranesos votin sobre el nou règim especial

Men?ame
 

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir la llei del règim especial de l'Aran, amb el suport de tots els grups parlamentaris llevat de Ciutadans i, en alguns articles, el PP. El document reconeix la realitat nacional occitana de la vall, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran i hi atorga el dret de decidir el propi futur. També fixa un termini de tres anys per a revisar bilateralment, amb la Generalitat, el model de finançament. 

Satisfacció del síndic major

L'oposició de PP i Ciutadans es va basar principalment en el reconeixement que la llei fa del dret de decidir de la Vall d'Aran. Precisament, aquest punt va ser un dels que es va votar separadament i, quan va ser aprovat, va arrencar un fort aplaudiment, tant dels diputats com dels convidats que hi havia a la tribuna. 

El síndic major de l'Aran, Carles Barrera, era una de les personalitats presents a la tribuna de l'hemicicle. Al final, no es va estar de demostrar la satisfacció per l'aprovació de la llei. Va dir que ahir es complien les legítimes aspiracions dels aranesos, perquè la llei reconeix la identitat pròpia de l'Aran dins de Catalunya i li atorga el dret de decidir el futur: 'Els grups parlamentaris catalans tenen més que interioritzat l'exercici del dret de decidir. Entenem que en un estat democràtic tothom ha de tenir llibertat per a decidir i opinar sobre el que li sembli. Aquest dret no es pot negar a ningú.'

Reconeixement del caràcter nacional i finançament revisable

La llei reconeix la realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix un règim específic per a la Vall d'Aran que en protegeix el caràcter singular, els drets històrics i la capacitat de decidir la manera d'estructurar-se institucionalment. També recull la divisió territorial de l'Aran en sis terçons, reconeix la bandera, l'escut, la festa i l'himne i estableix l'aranès com a llengua d'ús preferent a l'administració. 

La millora del sistema de finançament resta pendent. Les disposicions addicionals fixen un termini de tres anys per a la revisió, que haurà de ser pactada entre la Generalitat i el Consell d'Aran. Així mateix, resta pendent de resoldre's la llei electoral pròpia, que s'haurà d'estructurar a partir de la divisió del territori en terçons. 

Consulta d'ací a sis mesos

Els aranesos tindran l'última paraula sobre la nova llei, que substitueix l'actual, vigent des del 1990. D'aquí a sis mesos s'hi farà una consulta popular no referendària, sempre que el Tribunal Constitucional espanyol acabi aixecant la suspensió de la llei de consultes catalana. Si continua suspesa, caldrà cercar una alternativa, com ja es va fer el 9 de novembre amb la que havia de ser la consulta sobre la independència.

Men?ame