Isaura Navarro: ‘Podem pren les decisions des de Madrid, i els valencians les hem de prendre ací

  • Entrevista amb l'ex-diputada, que ara es presenta a les primàries de Compromís per ajudar Mònica Oltra

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
21.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Isaura Navarro vol tornar a la primera línia política, després de sis anys treballant en un segon pla com a assessora jurídica i política de Mònica Oltra i de Joan Baldoví. Navarro va ser la veu valenciana al congrés espanyol entre el 2004 i el 2008, en els anys difícils de la tramitació de l’estatut valencià, ‘l’estatut de la vergonya i la renúncia’, que diu ella. Ara es presenta a les primàries de Compromís ‘per ajudar Mònica Oltra a ser presidenta de la Generalitat’. I, malgrat alguns punts en comú, marca distància amb Podem.

—Què us ha fet prendre la decisió de tornar a la la primera línia política?
—Jo aporte la meva feina en assistència jurídica i política a tant a Mònica Oltra com a Joan Baldoví i pense que aquest treball s’ha d’aprofitar per a una institució tan important com el parlament valencià. Totes les propostes i denúncies que s’han fet es poden traduir en una realitat, i hem de posar tots el nostre esforç per a reconstruir aquest país, perquè siga un país per a tots i un parlament per a tots, amb les portes obertes, i que es faça amb diàleg i consens. El treball que he fet, des de darrere, ha estat de donar suport als diputats més importants que tenim, i es tracta d’aprofitar aquesta experiència.

—Diuen que no ho vèieu clar i que Mònica Oltra us va convèncer.
—És un pas difícil. Puc estar en qualsevol lloc donant suport al que representa Compromís, que és un futur per al País Valencià, on les persones siguen el centre de la política i de les decisions que es prenen. I hi ha moltes persones, de totes les forces i sensibilitats que hi ha a Compromís, tant Mònica com altres, que m’han demanat de fer aquest pas i que jo estiguera ací. I quan la gent t’ho demana, al final açò t’anima a prendre una decisió que sempre és complexa.

—Una decisió difícil? Vau tenir mala experiència del combat polític en la primera línia quan vau ser al congrés espanyol?
—Bé, jo vaig tenir la sort d’estar en una legislatura en què cap formació política tenia majoria absoluta, la qual cosa va obligar al diàleg i a arribar al consens, a la negociació permanent, en totes les comissions i totes les lleis. D’aquesta manera vàrem aconseguir canvis substancials, gràcies a açò, gràcies al diàleg. El diàleg hauria de ser obligatori. El que no puc entendre és per què tant a les Corts Valencianes com ara al congrés el PP es nega al debat i al diàleg.  El record que tinc d’aquella legislatura és el d’haver de treballar molt, però gaudint de la possibilitat de l’exigència d’haver de parlar que tenia el PSOE perquè no li sortien els números.

—I vau viure aquella tramitació de l’estatut valencià….
—Va ser l’aprovació de l’estatut de la vergonya, de l’estatut de la renúncia, de l’estatut del pacte entre el PP i el PSOE que ens va portar a la situació que patim ara. Es va renunciar al deute històric, a fer constar a l’estatut un model de finançament més just per als valencians i més d’acord amb la nostra realitat i a la nostra població.

—Una experiència amarga.
—En aquella legislatura vaig viure una experiència que ara viu el nostre diputat Joan Baldoví, que és sentir-se sola defensant els interessos dels valencians. Quan vas allà et trobes amb molts més diputats valencians, però no defensen els nostres interessos. Quan es va tramitar l’estatut valencià va passar això, que la gent es va prendre des de Madrid i es va imposar en la majoria del PP i del PSOE un estatut que no deia absolutament res, que no canviava a vida dels ciutadans, que no millorava gens la nostra situació i que ara mateix en patim les conseqüències. Ara, tant el PP com el PSOE parlen molt de la necessitat de canviar el model de finançament quan són ells els que ens han condemnat amb la seva renúncia a lluitar i a defensar els interesso valencians. I ara tenim un comptes de la Generalitat pràcticament en fallida.

—Durant aquest anys que heu estat més en segon pla també vau assessorar el govern d’Hugo Chávez a Veneçuela. Com va ser aquella experiència?
—Com a advocada i jurista sempre he fet assessorament a tècnic sobre propostes legislatives. Vaig formar part d’uns grups de treball que van fer propostes al govern de Chávez sobre la millora del marc jurídic en diverses qüestions, com per exemple allò relatiu a la participació de la ciutadania. Es va fer una llei de participació molt interessant, amb què als barris es feien grups de participació i de decisió; no només era opinar, sinó que uns consells comunals tenien la capacitat de decisió i de gestió sobre allò que els afecta directament. I aquest seria un canvi interessant a fer ací, perquè la gent ja no vol que li pregunten només, sinó que vol prendre decisions. Volem que s’escolte la nostra veu i que servisca per a alguna cosa.

—El repte és trobar la manera eficaç d’articular la participació directa aquí.
—És clar. Jo tinc la sort d’haver viscut aquell debat, d’haver vist com es construïen els mecanismes perquè la gent puga emprendre les decisions que li afecten, que no siga des de fora que es decideix on va l’escola o el centre de salut, sinó que siga el barri qui ho decidisca.

—És d’aquell temps que vau conèixer la gent que ha impulsat Podem?
—Sóc membre del Centres d’Estudis Polítics i Socials (CEPS), que és evodent que té un paper important en la creació de Podem. I conec molta gent que hi és, i crec que és molt interessant el que fan. Però moltes de les coses que ells proposen ja fa anys que nosaltres les proposem i les hem presentat a les Corts Valencianes i al congrés. Ens agrada que hi haja més gent que pense com nosaltres en aquestes qüestions, com ara la participació directa…

—Quins són aquests punts en comú que teniu?
—Ells ara fan els plantejament en termes genèrics, i haurem d’esperar que acaben de quallar, perquè encara no hi ha cap direcció ni portaveu visible. I no tenen cap programa ni han fet cap proposta en relació al nostre país.

—Hi ha enquestes que donen molta intenció de vot a Podem al País Valencià. Veieu factible una coalició de govern de Compromís amb Podem i EUPV?
—Encara queda per veure quin serà el resultat i quina serà l’aritmètica possible. És un poc prompte per a plantejar-ho. Tenim un treball fet, de tota una legislatura, de traslladar la indignació de la ciutadania, de denunciar a la fiscalia i al tribunal de comptes totes les malifetes d’aquesta gent, hem fet propostes per a un govern alternatiu, demostrant la incapacitat d’ells i la nostra capacitat. La nostra disposició plena i les nostres propostes de construcció i de reconstrucció d’aquest país, que fa molta falta, pensant en la gent, que la gent siga el centre de la política. Crec que Mònica Oltra és un referent ciutadà, és la política més ben valorada del País Valencià, la que més iniciatives parlamentàries ha presentat… Tenim una gran feina darrere i la gent ho sabrà valorar.

—S’havia arribat a parlar d’una candidatura conjunta de Compromís amb Podem.
—Ha estat Podem des de Madrid que ha dit que no hi hauria candidatures conjuntes. És una decisió que ja han pres ells. Una característica de Podem és que les decisions es prenen des de Madrid, i nosaltres, els valencians, la gent de Compromís, no estem d’acord amb aquest plantejament, perquè quan s’han pres les decisions des de Madrid no ens ha anat gaire bé. L’experiència no ha estat positiva. Les decisions dels valencians s’han de prendre de d’ací, que per açò tenim un autogovern.

—I per on passa la millora de l’autogovern valencià?
—Hi ha un criteri fonamental, que és el de la població. Tant en sanitat com en ensenyament estem infrafinançats. Pel cost que tenim pel nivell de població, els diners que ens arriben des de fa anys són molt inferiors. Ens gastem més diners dels que ens traslladen, i tenim un dèficit amb un creixement permanent. El goern espanyol es queda el dèficit per a ell, i a les autonomies i als ajuntaments no ens deixa marge de dèficit, i així hi ha un control permanent per part de Madrid de què podem fer i què no podem fer amb els diners que ens traslladen. És injust. El sistema de finançament s’ha de canviar, perquè hi ha més gent a qui atendre. I se’ns tracta com si fórem una comunitat rica.

—En quin sentit?
—Perquè donem molt més del que ens tocaria donar. Una cosa és la solidaritat i una altra és que dones més del que pots donar. A Catalunya li passa el mateix. El deute creix d’una manera espectacular perquè estem infrafinançats. Ens ofeguen. Entre que uns ens ofeguen i uns altres no paren de furtar estem en una situació molt delicada.

—Sou favorables a fer actes de desobediència des de la Generalitat, si calgués?
—D’entrada hem proposat de demandar al govern espanyol, des del moment que Montoro va dir que no compliria la llei i seure a canviar el model de finançament, que s’hauria de fer i no volen perquè vindran eleccions. Hem demanat al Consell que ho faça, i li hem enviat un esborrany d’escrit perquè inicie el procediment administratiu per a demandar al govern espanyol perquè complisca la llei. Altres accions? En el moment que hi haja un canvi de majories ací i ja no governen aquests delinqüents hem d’unir-nos totes les forces polítiques que vulguem canviar el model de finançament i veure quina estratègia seguim. El més important és que estiguem tots units; no ha de ser només una cosa de Compromís, sinó que hi ha d’haver una veu unànime de tot el parlament valencià que diga prou, perquè ens arruïnen i ens porten a la fallida. Els valencians hem de fer fora els corruptes amb les urnes. I la primera mesura és canviar el finançament.

—Podríem veure un govern de concentració de totes les forces per fer fora el PP?
—Podria ser. Ja ho veurem. Cada força política haurà de decidir quin paper vol jugar en el procés de recuperació social del País Valencià i de regeneració democràtica. Jo treballaré perquè Mònica Oltra siga a pròxima presidenta del País Valencià.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any