Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  20.11.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Xavier Pla: 'D'aquest Josep Pla inèdit, en sorprèn el desànim permanent'

Entrevistem el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona · Ens parla de les notes inèdites del 1956, 1957 i 1964 que s'acaben de publicar

Men?ame
 

'Torno a casa de matinada, saturat d'alcohol dolent i de cafè tronat. Cada dia és el mateix --o dia per altre. La situació és d'una monotonia exasperant. Només m'ho explico perquè el 8 de març faré seixanta anys. (5 de gener del 1957).' Aquesta és una de les notes que conté el volum 'La vida lenta. Notes per a tres diaris' (Destino), un llibre de Josep Pla fins ara inèdit. Acaba d'arribar a les llibreries, en una edició i introducció de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. 

Es tracta d'un volum que recull les anotacions gairebé telegràfiques que Josep Pla va escriure sobre la seva vida de cada dia, durant els anys 1956, 1957 (dos mesos) i 1964 i que es recullen en tres quaderns i agendes. Tot i que l'editorial Destino l'ha publicat amb un disseny d'obra divulgativa i comercial, el lector ha de saber que aquest volum no és literari i que, de fet, va adreçat als coneixedors de l'obra de Pla i als estudiosos.

Entrevistem Xavier Pla, que ha estudiat i escrit la introducció del llibre, i que apuntala les virtuts que contenen les anotacions d'aquests dietaris: 'Són un material biogràfic i de taller de primera magnitud.' Hi afegeix que són grans elements paratextuals (de tot allò que envolta l'obra de Pla).

Tenim a les mans un volum estrany, embolicat com si fos una obra literària però no ho és. De quina mena de llibre parlem?
—Els hereus de Josep Pla van trobar aquests tres dietaris i els van ensenyar a l'editor Josep M. Castellet, que es va interessar per publicar-los. Fou Castellet que va encarregar a la Càtedra Josep Pla l'edició del volum. Tot i que no es tracta d'una obra literària, no vam tenir cap dubte a l'hora de publicar aquestes notes, sobretot perquè ja s'havien publicat el 1981 unes 'Notes per a un diari' dels anys 1967 i 1968, recollides en els volum 39 de l'obra completa, i l'any 1992 es van publicar els dietaris del anys anteriors, 1965 i 1966, al volum A de l'obra completa. Sembla que l'editor Josep Vergés va insistir a Pla de publicar aquestes notes i l'escriptor hi va accedir, tot i que sense gaires ganes. Amb tot, crec que hem de ser honestos: no es tracta d'uns dietaris amb ambició literària, tot i que sí que tenen un interès biogràfic i històric.

I a quins lectors s'adreça?
—El lector que podrà gaudir d'un material com aquest és un lector planià, que coneix l'obra de Pla, perquè aquests dietaris dialoguen amb la seva vida i la seva obra. D'una manera metòdica, Pla anotava cada dia tot allò que havia fet. Són notes aparentment banals, però és fascinant com la suma, l'acumulació, va construint la seva biografia moral.

Si aquests dietaris no havien estat mai consultats, creieu que tenen un contingut biogràfic i de taller d'escriptura prou important per a forçar a reescriure les biografies que s'han escrit fins ara de Josep Pla?
—Espero escriure algun dia la biografia de Pla. Aquests dietaris demostren que Pla vivia moltes vides alhora, per la seva capacitat camaleònica, d'adaptar-se a les situacions. I per això, com més sabem sobre ell menys en sabem.

En la introducció escriviu: 'Pocs escriptors van entendre com Pla que la vida quotidiana és un nivell de realitat. Que la vida de cada dia té un moviment intern que cal saber captar.' Podeu anar una mica més a fons en aquesta idea de 'la vida quotidiana com un nivell de realitat'?
Una vegada en Soler Serrano va entrevistar Josep Pla a la ràdio i li va demanar: 'A vostè li interessa la vida quotidiana?' I ell va respondre: 'Ah, és que n'hi ha cap més?' Bé, això ens portaria molt lluny, fins a fer un llibre (que no descarto de fer), però quedem-nos amb aquesta idea: una de les qualitats literàries de Pla (que en té moltes) no és revelar coses desconegudes, sinó fer-nos viure d'una altra manera les coses conegudes. La seva literatura no és de misteri ni fantàstica, sinó que fa una literatura on dóna sentit a la vida quotidiana d'una manera transcendent. Per això considerem que Pla és la figura central del dietarisme català.

Pla cada dia, abans la son no el vencés de matinada, escrivia telegràficament allò que havia fet durant el dia. Era una mena de matèria primera que després li servia per a construir els dietaris literaris. Però dieu que allò que més us ha sorprès és la malenconia, el desànim, el pessimisme que desprenen aquestes notes. Per què?
—Per què el Pla literari és irònic, líric, hedonista, sensible, dialogant, que s'emociona amb els primers pèsols o quan sent les primeres orenetes que han tornat. Tot això no hi és, en aquestes notes. El Pla que ara publiquem és el privat, és el negatiu del Pla literari.

En aquella època bevia molt i no se n'amagava. De matinada, en plena caparra, l'estat d'ànim acostuma a ser aquest en tots els bevedors. Veure la vida més negra i plena d'insatisfacció. 
—Pla, que tenia seixanta anys, vivia amb gran descontrol, com un jove: sortia cada dia. Però sí, sorprèn aquesta insatisfacció permanent, tot i que potser és la que ha de tenir tot artista.

Aquest llibre porta el segell acadèmic de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, que vós dirigiu. Després de tres anys de funcionament, com valoreu la feina feta?
—Des que fou creada, el 2011, la càtedra ha fet sobretot una feina discreta d'arxiu i documentació, amb la intenció de donar-ho a conèixer tot. En aquest sentit, una de les coses que fem és digitalitzar els expedients de censura que es troben a l'arxiu d'Alcalá de Henares. Aquest material el farem accessible a través d'internet. I també treballem en la bibliografia completa de tots els articles publicats per Pla, que n'hi ha milers! Costa molt.

Ara que parleu dels expedients de censura, sorprèn que la censura fos tan severa amb Josep Pla. Segons que destaqueu en la introducció, fins i tot va sospesa d'anar-se'n. Pla escriu: 'La censura està insuportable. Em trobo en un moment de depressió irreparable. Potser seria bo de prendre una decisió i marxar. Aquest país és asfixiant. ¿Sobre què es pot parlar? No hi ha res a fer.'
—Pla publicava moltíssim, no només articles setmanals i reportatges, sinó que hi va haver anys que va publicar quatre llibres. En aquell moment ja és un escriptor reconegut i valorat per un públic ampli, que no deixarà de tenir fins avui. En aquells anys cinquanta, tot allò que publicava passava censura i molts articles no els hi autoritzaven. En aquell moment, Josep Pla vivia al Mas Pla de Llofriu, en un ambient de catalanitat absoluta i antifranquista. I això és així per la contundència d'algunes frases que va anotar: 'Tal dia com avui fa 25 anys que s'acabà la guerra: 25 años de paz —és a dir, de misèria, de policia i d'indignitat. (1 d'abril de 1964). I aquest altre: 'El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix. (15 de maig de 1956).

Men?ame