Plataforma per la Llengua avisa de l’augment de denúncies per discriminació lingüística

  • L'entitat defensa que el model lingüístic d'un nou estat es decideixi democràticament

VilaWeb
ACN
23.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Plataforma per la Llengua ha registrat divuit nous casos greus de discriminació lingüística als Països Catalans des del juny de l’any passat. Ara ja n’hi ha quaranta, segons l’actualització del report ‘En español o nada’, presentat ahir. Un dels motius d’aquest augment està en el context sociopolític que viu Catalunya, segons un dels tècnics de l’entitat, Eloi Torrents. A més, l’entitat constata que hi ha hagut un augment dels casos denunciats al País Valencià. 

Per Torrents, l’augment de denúncies té una doble motivació. D’una banda, ‘es denuncien més casos perquè hi ha més consciència sobre drets lingüístics’, sobretot pel que fa als episodis registrats al País Valencià. D’una altra, diu, el context sociopolític de Catalunya fa que hi hagi més vulneracions, per exemple, per part de les forces i cossos de seguretat de l’estat. Entre aquests casos, es destaca l’agressió que va rebre el membre d’Obrint Pas Miquel Gironès per part de dos agents de la policia espanyola per haver-los parlat en català i l’expulsió d’un tren d’un avi i un nét que s’havien adreçat en català a una revisora de Renfe. 

La Plataforma per la Llengua alerta de l’estat del català entre els nouvinguts: només un estranger de cada sis adquireix el català com a llengua habitual, mentre que cinc de cada sis ho fan amb al castellà. L’entitat lamenta que la majoria de catalanoparlants es comportin com a usuaris d’una llengua ‘marcada, no segura’, perquè majoritàriament encara canvien d’idioma amb estrangers o persones d’aparença estrangera, tal com remarca el tècnic de l’Àrea d’Acollida, Marc Biosca. De fet, segons l’enquesta d’usos lingüístics del 2013, quan l’interlocutor comença la conversa en castellà solament un 12,3% es manté en el català, i un 71% passa al castellà. A més, destaca que els fluxos migratoris canvien i molts immigrats tornen al seu país, fet que dificulta el treball amb les entitats perquè els interlocutors amb qui es tenia relació ja no hi són.

Decidir democràticament el model lingüístic

El cap d’Àrea d’Empresa i Administracions Públiques, Bernat Gasull, va dir ahir que era imprescindible que Catalunya esdevingués un estat independent per poder ‘avançar cap a una democràcia lingüística’. L’entitat no té una posició clara sobre si el castellà també hauria de ser oficial en aquest hipotètic nou estat i considera que el model lingüístic s’hauria de decidir democràticament.

Segon premi Martí Gasull i Roig

D’una altra banda, la Plataforma per la Llengua torna a convocar el premi Martí Gasull i Roig per al 2015. Fou creat en memòria del fundador de l’ONG, Martí Gasull i Roig, que va perdre la vida en un accident al Nepal el setembre del 2012, i té l’objectiu de reconèixer els qui treballen en favor de la llengua catalana. Fins el 3 de novembre tothom qui ho vulgui pot presentar la seva proposta de candidatura. A partir d’aquell dia, un jurat de set persones escollirà tres finalistes, que es faran públics el 8 de gener. El premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de l’orfebre i joier Joaquim Capdevila, es lliurarà el febrer del 2015. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any