Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  06.09.2014  06:00

Autor/s: Martí Crespo

L'origen i el significat de la bandera negra per a l’Onze de Setembre

En parlem amb dos dels impulsors de la campanya, Joan-Marc Passada i Jordi Avià

Men?ame
 

Ja fa temps que en molts municipis catalans hi ha l’estelada al balcó, malgrat la persecució de la delegació del govern espanyol. Però aquest Onze de Setembre, en una vintena llarga de poblacions, hi onejarà una altra bandera, negra, per a reivindicar 'votar i vèncer'. És una iniciativa de la Fundació Reeixida per a continuar la feina de recuperar la memòria històrica que va començar el 2008 amb la commemoració del centenari de l’estelada. Sobre l'origen i el significat de la bandera negra, en parlem amb dos dels impulsors, Joan-Marc Passada i Jordi Avià. 

–Cal una bandera nova, si ja tenim la de quadribarrada i moltes versions de l’estelada?

–Una nova bandera no anul·la les altres que ja hi ha. Al contrari: enriqueix i afegeix gruix iconogràfic als símbols que ens representen. Aquesta bandera negra no és personalista (com pot ser la quadribarrada, que representa en origen el comte de Barcelona), sinó conceptual: expressa una disposició anímica. El seu missatge és molt directe: ‘Resistència i fermesa. No ens rendirem.’ A més, com que no té rang oficial és molt difícil que pugui ésser mal utilitzada com passa avui amb les nostres banderes locals i nacional, sotmeses a la vigilància permanent de l’espanyola i la francesa.

–Us agrada, això de les banderes, oi? Sou els mateixos que vau documentar i commemorar el centenari de l’estelada, el 2008.

–Som els mateixos i uns quants més. Primer des de la Comissió del Centenari de la bandera estelada i ara des de la Fundació Reeixida. I sí, ens agraden molt les banderes. I com que ens sabem minoria, encara ens motiva més el proselitisme. Espanya i els Països Catalans són societats en les quals les banderes tenen mala premsa. Hi ha les justes i prou. Això es deu a motius culturals i ideològics diversos, que ara seria feixuc d’analitzar. El resultat és que som una cultura –i els espanyols també– poc vexil·lològica. Ara que ens trobem en un moment de construcció i d’alliberament nacional, és un bon moment per a represtigiar aquest món entre nosaltres i mirar d’assemblar-nos més, en aquest aspecte, als maltesos, suïssos i anglesos, per dir algú proper, amants i lluïdors de les seves banderes locals, regionals o temàtiques. Assumir amb normalitat els símbols que ens representen i conèixer els aliens, entre els quals les banderes, és també construir un país millor, culturalment.

–Què aporta o simbolitza de més, aquesta bandera, respecte de les altres ja en ús i popularitzades?

–En aquest cas, la bandera negra té una simbologia molt específica: es refereix a la lluita sense quarter, just oposat al que significa la bandera blanca de rendició.

D’una altra banda, tornarn-nos a dotar d’un element visualment potent com és la bandera negra ens situa un pas endavant dels nostres oponents. La iconografia, i les banderes especialment, són elements poderosos i, per tant, gens negligibles. L’estelada té una força visual tan considerable que anul·la la quadribarrada, i no diguem ja la ‘rojigualda’ i la republicana espanyola. En el camp dels símbols, oimés si es llueixen les banderes hissades en un pal, també hi ha una batalla que cal lliurar. La bandera negra té, creiem, un atractiu visual molt potent. És, doncs, una arma, una arma visual, però que pot ésser molt efectiva. Es tracta també d’una qüestió de seducció estètica.

–Quin n’és l’origen?

–La bandera negra ja apareix documentada, amb el mateix significat que tingué més endavant, a la 'Crònica' de Ramon Muntaner a Gal·lípoli amb els almogàvers el segle XIV. Torna a sorgir a les guerres remences del segle XV. La guerra dels Segadors (XVI) ja té un romanç (la versió antiga de l’himne nacional) que la glosa. Però la forja del mite arriba el 1714, gràcies a les cròniques i els gravats que es feren del setge, popularitzats durant la Renaixença. El segle XIX, la revolta de la Jamància de Barcelona i la carlinada de Ramon Cabrera la tornaren a traure al camp de batalla. Aquesta darrera es conserva a Morella. El segle XX també té alguna bandera negra, esporàdicament durant la guerra del 1936-1939, però des de la fundació de la CNT, i la seva bandera, aquest color va fusionat quasi sempre amb el roig. Per això hem cregut oportú que amb el tricentenari dels fets del 1714 la recuperéssim amb un disseny entenedor i potent amb codis d’avui.

–Sí, perquè hi heu afegit alguns elements…

–La bandera negra, tal com apareix a les descripcions, és un tros de roba negra, sense més addenda. Potser com a màxim amb una calavera pintada o el conegut lema de ‘Lliures o morts’, anàleg al d’unes altres banderes de la guerra d’independència grega (‘elefthería i thánatos’, és a dir, ‘llibertat o mort’) i la nord-americana (‘Join or die’, ‘Uneix-te o mor’). Però Josep Porter Moix, el nostre pare espiritual vexilol·lògic, ho diu molt bé: ‘Les banderes no haurien de dur lletres: han de parlar per si soles. Si duen un lema aleshores esdevenen una pancarta.’ A banda que la frase en qüestió, s’entén just en un context de cultura romàntica. Avui, podria fins i tot generar una resposta irònica per la disjuntiva suscitada: ‘Em pregunta per “lliures o morts”? Trio ‘lliures’, és clar. Què vol que trïi? No em vull pas morir, jo!’

Ara, una bandera negra sense més pot ser de tot arreu: és universal. La bandera negra amb calavera i tíbies creuades ja és arxiocupada. Grans i petits ho saben: és la bandera pirata. Per aquest motiu vam voler crear una bandera negra que fos específicament catalana amb els elements gràfics de la nostra tradició vexil·lològica, com ara la creu de Santa Eulàlia i l’estel col·locat al costat del pal que ens remet a l’estelada. El resultat és una bandera nova que fusiona elements iconogràfics de la nostra tradició banderaire. Ara només cal que agradi i llestos.

–Què pretén, la campanya?

–D’una banda donar a conèixer la bandera negra al llarg de la història, però aturant-nos en la guerra de Successió, ara que en commemorem el tricentenari. El projecte ampli era la revisitació dels estendarts dels regiments austriacistes (excel·lentment documentats per Francesc Riart i F. X. Hernàndez a Dalmau Editor), però ens vam aturar en aquest, a manera de capítol primer. Reprendre el vincle amb els nostres avantpassat i recontinuar la voluntat de no sotmetre’ns i de no transigir a l’enemic és l’objectiu de fons. Una mica d’èpica sempre va bé... Mireu, sinó, l’èxit de 'El senyor dels anells' o observeu els detalls de la minisèrie 'John Adams' per TVC i aprendreu, com nosaltres, a apreciar la força gràfica d’una bandera.

Podeu comprar la bandera negra a la botiga de VilaWeb

També podeu llegir: Les estelades dels altres

Men?ame