Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  22.03.2014  06:00

Raimon: 'El repte és internacionalitzar allò que som'

El cantant valencià ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Men?ame
 

Òmnium Cultural va atorgar ahir el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al cantautor valencià Raimon, essent la primera vegada que un músic rep aquest guardó. En el seu parlament, Raimon va parlar de la llengua, de la unitat de la llengua i del fet de pertànyer a una nació petita com la nostra. 'El repte és internacionalitzar allò que som', va dir, perquè la tendència, si no fem res, és a homogeneïtzar. Per això, va explicar, ell sempre ha cantat en català, arreu del món.

Des que va començar a cantar en públic el 1961, Raimon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) ha publicat una cinquantena de discs, ha actuat en una vintena de països i sempre s'ha caracteritzat per la seva defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans. De gran reconeixement internacional, el cantautor va aportar a la Nova Cançó un estil personal i original. El reconeixement està dotat amb 15.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, obra d'Ernest Altés.

L'acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el dimarts 10 de juny. Raimon va començar a cantar en públic a València al mateix temps que neix a Barcelona el moviment dels Setze Jutges. El seu estil inconfusible el va fer destacar no només dins del moviment de la Nova Cançó, sinó també dins del panorama musical estatal de l'època. Va llicenciar-se en Història a la Universitat de València i va cantar per primera vegada a la capital catalana l'any 1962 al Fórum Vergés.

'Al vent', la seva primera cançó, publicada en disc el 1962, va obtenir un èxit immediat a tot l'Estat. Més enllà de les fronteres estatals, la carrera de Raimon ha tingut també una important repercussió internacional, una trajectòria que va començar el 1966 a l'Olympia de París. Des dels recitals en plena dictadura franquista fins als nostres dies, alguns dels moments clau de la seva carrera passen pel recital a l'Institut Químic de Sarrià de Barcelona (1966), el seu debut en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona (1967), el concert a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid (1968), el recital al Palau d'Esports de Barcelona mentre Franco agonitzava (1975, l'únic recital autoritzat dels quatre que estaven programats al pavelló d'esports del Reial Madrid (1976), el del camp de futbol del Llevant a València (1976) i els quatre recitals al Palau d'Esports de Barcelona (1977).

Un cop eradicats els límits imposats per la censura dictatorial, Raimon segueix la seva trajectòria amb força arreu de l'Estat i del món fins als nostres dies. Sense anar més lluny, l'any passat va cantar a l'Auditori de Barcelona i en altres ciutats del Principat, a més de l'Auditorium de Palma i al Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Raimon i els poetes

Cantant, poeta i escriptor. La forma de cantar de Raimon reivindica el concepte visceral de la música, el crit, l'esbós melòdic i harmònic, l'estil col·loquial i lliure. La cançó és, per a Raimon, un vehicle expressiu de la poesia. De fet, la seva música ha contribuït decisivament a la divulgació i popularització d'alguns dels grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània. És especialment rellevant la seva vinculació amb l'obra d'Ausiàs March i de Salvador Espriu, als quals ha dedicat treballs i recitals monogràfics. També ha musicat poemes de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Joan Timoneda o Pere Quart, entre altres.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és una distinció atorgada a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Des que es va començar a atorgar el 1969, han rebut aquest reconeixement personalitats com Jordi Rubió, Salvador Espriu, Joan Fuster, Pau Vila, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Pere Calders, Xavier Berenguel, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarsanedas, Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, o Jaume Cabré. L'any passat va rebre la distinció el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet.

Una 'gran trajectòria artística, cultural i cívica'


El jurat ha decidit atorgar el premi a Raimon com a reconeixement a la seva obra en llengua catalana i ha destacat la importància d'una trajectòria de més de 50 anys, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Anna Sallés, representant del jurat, ha recalcat que Raimon omple amb escreix les característiques "d'una gran trajectòria artística, cultural i cívica" i ha destacat el seu paper com a difusor de la llengua.

Com ha remarcat Òmnium Cultural, la cançó és per a Raimon un vehicle expressiu de poesia i "les seves musicacions han contribuït decisivament a la divulgació i popularització d'alguns dels grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània". El cantautor també ha publicat sis llibres com 'Poemes i cançons' (Editorial Ariel, 1973) i s'han publicat més d'una desena d'obres literàries sobre ell.

Men?ame