12.03.2014 - 18:53
La campanya independentista #indyXmarti, en favor de Jordi Martí, candidat a les primàries del PSC de Barcelona, ha fet posar nerviós l’aparell del partit i sectors de l’espanyolisme. El PSC ha reaccionat a la campanya des del compte oficial de les primàries publicant uns quants comentaris en què recrodava que per a participar en les primàries calia ‘donar suport als principis del PSC (que inclouen el federalisme)’. Martí ha carregat durament contra aquesta resposta de l’aparell amb un breu article en un bloc de La Vanguardia.
Martí diu: ‘Avui he tingut la impressió, per primera vegada, que les primàries obertes poden ser un èxit. Aquest matí, el representant de la meva candidatura a la comissió organitzadora m’ha fet saber que s’està detectant a la xarxa un moviment d’interès per la possibilitat de votar entre aquells que no són militants del PSC. Fantàstic, li he dit, això demostra que els ciutadans s’estan interessant per l’experiència innovadora del PSC. D’això es tractava, oi?’
Però el candidat afegeix: ‘Tanmateix, amb el to de preocupació que m’ho deia he detectat que alguna cosa no anava bé. Resulta que aquesta onada prové de sectors sobiranistes i independentistes i que alguns dirigents de la federació creuen que ha estat impulsada per la meva candidatura, cosa que els semblaria una heretgia, de ser certa.’
I carrega contra les veritables intencions del partit a l’hora de fer primàries obertes: ‘La sospita d’aquests dirigents m’ha fet reflexionar sobre la sinceritat de la voluntat democràtica expressada en convocar les primàries. Es tractava potser només d’un gest de cara la galeria, pensant però que només anessin a votar els militants, com si d’una assembla de federació es tractés? M’imagino que no, vull creure que aquesta reacció doblement errònia –alarmar-se per l’interès d’uns sectors externs i assenyalar a un candidat de promocionar-ho— respon només a un excés de zel no compartit pel conjunt de la direcció del PSC de Barcelona.’
Martí reconeix que ‘l’executiva barcelonina sempre ha apostat amb decisió per l’obertura a la societat com a fórmula per sortir del pou’. I denuncia: ‘Voler veure-hi una conspiració impossible i no haver-se adonat, per exemple, de la feina feta pel famós aparell en benefici del seu candidat resulta còmic, essent suau. Potser això només és una rutina.’
