22.02.2014 - 11:23
El Consell Nacional d’UDC ha proclamat oficialment Francesc Gambús candidat del partit a les eleccions europees. En una reunió prèvia, el comitè de govern del partit ha volgut fer costat a Salvador Sedó i ha proposat el seu nom, però ell ha decidit renunciar-hi i així ho ha comunicat als consellers nacionals. Francesc Gambús, que ja s’havia postulat en les darreres eleccions europees, és ara mateix director general d’Afers Exteriors de la Generalitat.
Salvador Sedó era un nom que suscitava força polèmica en la configuració de la llista per a les eleccions europees. L’eurodiputat d’Unió és un home de la màxima confiança de Josep Antoni Duran i Lleida, però ha rebut moltes crítiques per la manca d’implicació en el Parlament Europeu i per l’absència a l’hora de defensar el procés sobiranista a Brussel·les. La mala relació amb Ramon Tremosa, candidat de CDC, és evident i manifesta. La intenció d’Unió de tornar a presentar Sedó feia perillar la llista conjunta de CiU. Duran ha defensat el tot moment que era el seu candidat, però finalment, Sedó ha renunciat a presentar-se.
Segons que ha explicat Josep Maria Pelegrí, secretari general d’UDC, Sedó ha comunicat a la direcció que tenia la intenció d’intervenir al Consell Nacional per presentar la seva renúncia, ‘irrefutable i per raons personals’. A la vista de la renúncia, Francesc Gambús serà el cap de llista d’UDC. Actualment és director general d’Afers Exteriors de la Generalitat i director de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculat als democratacristians. Gambús ja té experiència al Parlament Europeu tot i que no ha estat eurodiputat. El segueixen a la llista Olga Ortiz, regidora a Mataró, i Francesc Sabanes, batlle de Ribera d’Ondara. La llista ha estat avalada pel 95,4% dels consellers nacionals, mentre que l’1,92% ha votat en contra i el 2,68% s’ha abstingut.
‘Si per Unió fos, Sedó seria el cap de llista’
Pelegrí ha assegurat en roda de premsa posterior que ‘si per Unió fos, Salvador Sedó seria el cap de llista del partit’, i ha evitat vincular la seva renúncia a pressions de CDC. ‘Jo crec que la reflexió de Sedó ha estat una reflexió profundament personal i basada en l’entorn, i gens vinculada a cap pressió de cap partit polític’. També ha reivindicat el seu compromís amb la consulta, i ha assegurat que el procés no ha estat tampoc una raó per aquest pas enrere. Tot i així, el mateix Sedó ha dit als consellers nacionals que ell no volia ser un obstacle en la relació amb els convergents.
Unió, que compta amb el número tres de la llista per darrere del candidat de CDC i del representant del PNB, també ha ratificat l’aliança amb els convergents i els nacionalistes bascos, així com amb Coalició Canària i Compromís per Galícia. Pel que fa al grup on aniria cada eurodiputat, Pelegrí ha deixat clar que Unió pensa continuar formant part del grup del Partit Popular Europeu.
Per la seva part, el president del Consell Nacional d’UDC, Ramon Espadaler, no ha volgut valorar les discrepància entre Salvador Sedó i Ramon Tremosa, i ha evitat pronunciar-se sobre si Tremosa havia de ser el cap de llista de CDC.
Reforma d’estatuts: possibilitat de primàries i limitació de mandat
El congrés d’UDC ha aprovat el text de reforma dels seus estatuts amb gairebé el 95% dels vots a favor, un sol vot en contra i un 4,87% d’abstencions. La ponència preveu la possibilitat de fer primàries per escollir els candidats de ciutats de més de 30.000 habitants, a la Generalitat i a les corts espanyoles. Ara bé, serà el Consell Nacional del partit qui haurà d’elaborar-ne el reglament i qui decidirà, en cada cas, si hi ha primàries o no. Els nous estatuts també limiten a tres els mandats de càrrecs interns i públics, però preveu una clàusula perquè puguin continuar si hi ha consens de l’agrupació o intercomarcal corresponent.
En l’àmbit nacional, hi ha una petita referència a preàmbul dels estatuts que diu que el partit ‘actua sempre en defensa dels drets de Catalunya, de la seva plena sobirania i del reconeixement i exercici del seu dret inalienable a l’autodeterminació per tal de decidir lliurement el seu futur, així com a defensar la seva llengua, la seva cultura i tots els elements propis de la seva identitat nacional’.
El president del Consell Nacional d’UDC, Ramon Espadaler, s’ha referit al dret de decidir, i ha avançat que el partit decidiria ‘democràticament’ la seva posició sobre la consulta tenint en compte diferents factors, entre els quals si Catalunya continuava a la UE o no. Ho ha dit durant la cloenda del congrés extraordinari, on ha reivindicat que ‘la raó de ser del partit no és ni la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya’, sinó que els catalans puguin decidir de manera lliure, democràtica i legal el seu futur.
