07.02.2014 - 06:00
El 18 desembre passat, Àngels Pont, directora de GESOP, signava un article on, entre més coses, pretenia respondre algunes crítiques que s’havien formulat a la manera com El Periódico de Catalunya havia presentat els resultats de l’enquesta sobre la independència de la Catalunya estricta, que el mateix diari havia encarregat a aquesta empresa de sondejos.
Concretament en un paràgraf afirmava:
La columna C reflecteix els entrevistats que han donat una opció concreta de vot, els que tenen el vot decidit. En aquest cas, el 49,8% dels catalans votarien per la independència. És important deixar clara aquesta dada, perquè alguns han volgut recalcular els resultats prenent només els que s’hi manifestaven a favor o en contra, deixant de costat els vots en blanc i els nuls, que també són una opció dels votants; al diari es donava el detall de cada una de les opcions per poder fer els càlculs correctament.
L’article de la directora de GESOP anava acompanyat dels quadres que apareixen a la dreta.
Sobre l’argumentació d’Àngels Pont, cal precisar el següent:
• Per començar, cal dir que, si bé aquestes dades apareixien en el cos de la notícia i en una part de les infografies, en general la presentació infogràfica [1] dels resultats de l’enquesta que va oferir el diari el dia 14 de desembre estava bastant lluny de la claredat dels quadres que acompanyaven l’article d’Àngels Pont. Així, en les diferents infografies (portada i pàgina 2) s’agrupava en una categoria el vot nul i el blanc, que com veurem s’han de diferenciar en relació amb el concepte fonamental de vots vàlids, si més no en la tradició de l’estat espanyol. A més, i cosa més greu, quan es combinaven les dades de les dues preguntes proposades per l’acord parlamentari del dia 12 de setembre, en algunes infografies apareixia una categoria calaix de sastre bastant sui generis (No es defineix), que incloïa els vots en blanc, els nuls i no sap / no contesta. Però aquesta mateixa categoria apareixia també a les infografies de la pàgina 2 com a opció de vot a la segona pregunta (‘I vol que aquest estat sigui independent?’). De fet, l’aparició d’aquesta categoria en dues columnes de la mateixa infografia generava més confusió als lectors, perquè en portada la xifra era del 19,7% i a la pàgina 2 es distribuïa en dues columnes (‘No es defineix’ respecte a les dues preguntes o només respecte a la segona). Si això hi afegim el fet que a la notícia sobre l’enquesta s’assimilava aquest calaix de sastre als indecisos, el resultat era un galimaties que no ajudava gaire els lectors. De la confusió només en podem obtenir més confusió.
• En segon lloc, recordem que les crítiques al diari se centraven sobretot en el titular principal de portada (‘El SÍ a la independència guanya sense arribar al 50%’), el de la pàgina 2 (‘El 44% de[ls] catalans votarien per la independència, i el 36%, en contra’) i en la presentació infogràfica, que remarcaven que el vot favorable a la independència no arribava al 50% de les persones que no havien descartat explícitament de votar (7%).[2] O dit altrament: el diari calculava el percentatge de vot favorable a la independència (44%) en relació a un conjunt que incloïa també els vots en blanc, els nuls i els no sap / no contesta, i destacava que no arribava al 50%. Com veurem, el que sorprenia era l’ús que es feia de les categories vot nul i no sap / no contesta per arribar aquesta conclusió.
D’entrada, aquesta manera de presentar les dades portava a enunciats erronis, com ara el titular de la pàgina 2 (‘El 44% de[ls] catalans votarien per la independència, i el 36%, en contra’) o el primer enunciat del cos de la notícia de la mateixa pàgina (‘Amb la pregunta de la consulta sobiranista acabada de sortir del forn, el 44,1% dels catalans votarien avui a favor de la independència i el 36,2% rebutjarien la secessió’), perquè, que se sàpiga, els abstencionistes no deixen de ser catalans pel fet de no votar. Tenint en compte l’univers de la mostra, les xifres correctes serien 41% i 28,3% respectivament.
Però hi havia més imprecisions, com ara el primer subtitular de portada (‘Dos de cada deu ciutadans no tenen encara decidida la seva posició en el referèndum’) o el segon de la pàgina 2 (‘Un alt percentatge, gairebé el 20%, encara no ha decidit la seva posició davant la consulta proposada’), perquè no es pot dir que els qui opten pel vot en blanc i el nul no han decidit ‘la seva posició en el referèndum’. Aquesta imprecisió es devia a la confusa categoria calaix sastre (No es defineix) creada per presentar infogràficament les dades.
De fet, el que correspondria afirmar és que 1 de cada 10 catalans amb divuit anys no havia decidit ‘la seva posició en el referèndum’. O bé, si es vol ser més precís, que no ho havia fet un 10,6%.
Comptat i debatut, al contrari del que afirma el diari, es tracta de xifres d’indecisió-indefinició no gaire altes, que no haurien de ser destacades en un subtitular de portada o de la pàgina 2. A tall de comparació, recordem que, cinc mesos abans del referèndum sobre la Constitució europea (20 de febrer de 2005), el baròmetre encarregat per EPC a Vox Publica detectava que el 45,6% dels enquestats, que corresponien a l’univers format pels ciutadans de l’estat espanyol amb dret a vot, no tenien definida la seva posició en el referèndum (categoria No sap / no contesta).
Arribats en aquest punt cal preguntar-se per què es crea aquesta categoria confusa (No es defineix), que el redactor de la notícia assimila erròniament als indecisos, i se’n destaca el percentatge. Una resposta la podem tenir en aquest fragment del cos de la notícia:
‘La segona conclusió és una advertència: l’efecte sorpresa i les peculiars característiques de la pregunta formulada produeixen un alt percentatge d’indecisos, el 19,7%, que amb el seu comportament podria fer variar significativament el resultat final d’un referéndum.’
D’entrada, com ja hem vist, segons les dades brutes de l’enquesta el percentatge d’indecisos no és el 19,7% sinó el 10,6%, perquè, com afirma la directora de GESOP, el vot en blanc i el nul són opcions dels votants, per les quals s’han decantat un determinat percentatge dels enquestats, és a dir, han decidit. A més, aquest percentatge s’hauria de referenciar sobre el total de l’univers (els catalans amb dret a vot), no pas, com fa el diari, sobre la població que no ha descartat de votar. D’altra banda, fins i tot la xifra 19,7% no seria un ‘alt’ percentatge d’indecisos, sinó una xifra que, si fos certa, no cal menystenir, però que si la comparem amb altres situacions és força més reduïda. O dit altrament: davant la diferència substancial entre el SÍ i el NO que ofereixen les dades brutes de l’enquesta, es tracta de crear expectatives que els resultats es poden capgirar a partir d’un percentatge d’indecisos inflat. Es tractava també de presentar unes dades en què el vot favorable a la independència s’allunyi tan com sigui possible del 50% dels vots decidits.[3]
Malgrat que la mateixa directora de GESOP intentava salvar la cara al diari per la manera com s’havien presentat les dades, implícitament la desautoritzava quan afirmava que:
[…] alguns han volgut recalcular els resultats prenent només els que s’hi manifestaven a favor o en contra, deixant de costat els vots en blanc i els nuls, que també són una opció dels votants.
És a dir, com era més lògic, Àngels Pont no tenia en compte, a més dels abstencionistes declarats, els qui responen No sap / no contesta. Triant aquesta opció, i sense cuina, els vots favorables a la independència se situarien en el 49,8% del vot decidit.
Si el diari hagués optat per presentar aquesta xifra (més lògica que no pas la del 44%), hauria estat fora de lloc el titular de portada (‘El SÍ a la independència guanya sense arribar al 50%’), perquè, amb aquest resultat, des del punt de vista estadístic, el marge d’error inclou la possibilitat que el resultat de vots favorables a la independència superés el 50%.
És un fet massa habitual que els periodistes oblidin els marges d’error quan presenten els resultats d’una enquesta. Sense anar més lluny, una setmana abans, el 8 de desembre, EPC havia titulat al llarg de l’amplada de la pàgina 20 ‘La majoria d’espanyols [4] opinen que Rajoy ha de permetre la consulta’, el qual titular anava acompanyat d’un subtítol amb les xifres exactes (‘El 47,5% defensen que s’autoritzi un referèndum d’autodeterminació, pel 46,8% que s’hi oposen’). El titular era inexacte, perquè el marge d’error no permet parlar de ‘majoria de’. També estava fora de lloc llançar les campanes al vol com es feia al titular de portada del mateix dia 8 de desembre, en què s’afirmava que ‘La consulta autoritzada guanya suport a Espanya’ perquè una diferencia tan exigua entre sondejos pot ser deguda al marge d’error.
• Ara, i en tercer lloc, tot i que sigui una opció dels votants, discrepem d’Àngels Pont en el fet de tenir en compte els vots nuls en el resultat d’un referèndum o consulta, que s’hauria de calcular a partir dels vots vàlids.[5]
Tradicionalment, a l’estat espanyol els vots en blanc són vots vàlids, però no és així en el cas dels vots nuls, per molta intencionalitat política que tinguin (recordem les campanyes de vot nul impulsades per l’esquerra abertzale quan estava il·legalitzada).
Per tant, a falta de la normativa que regirà la consulta o referèndum i guiant-nos pels darrers referèndums celebrats a Catalunya (sobre la Constitució Europea o sobre l’Estatut), en el càlcul dels resultats només s’haurien de tenir en compte els vots a favor, en contra i en blanc. Si no tenim en compte els vots nuls, el resultat seria el següent:
Resultats de la pregunta sobre la independència (vots habitualment vàlids a l’estat espanyol)
SÍ 50,71%
NO 41,55%
En blanc 7,74%
O dit altrament, el titular de portada tornaria a estar injustificat.
I si, com passa en altres latituds, tampoc no tenim en compte els vots en blanc, les xifres serien les següents:
Resultats de la pregunta sobre la independència (vots vàlids sense vots en blanc)
SÍ 54,97%
NO 45,03%
• Finalment, i en quart lloc, aprofitem l’avinentesa per mostrar la nostra sorpresa davant l’argumentació que ofereix la directora de GESOP per justificar que no s’hagués cuinat l’enquesta realitzada el 12 i 13 de desembre:
Totes aquestes dades són directes i posen de manifest un avantatge de sortida del sí sobre el no, sobretot en la primera pregunta, però també quan es parla d’independència. Però s’ha de tenir present que aquestes xifres no són una projecció o una estimació del resultat de la consulta si es realitzés avui. Perquè això fos així haurien d’establir factors de correcció a partir d’unes altres variables, de forma similar a com es fa l’estimació de vot per a unes eleccions. Ara, en el cas de la consulta, aquesta estimació seria relativament més complexa, perquè no hi ha experiències similars anteriors al nostre país. Analitzarem per a futurs estudis si seria o no prudent i recomanable elaborar una estimació del resultat.
No entenem per què amb el referèndum de l’Estatut de Catalunya la mateixa empresa va cuinar i fer una estimació de participació i de vot (vegeu EPC del 9 de juny de 2006) i ara no s’ha volgut fer el mateix. No creiem que la raó sigui la dificultat sinó potser la manca de temps, ja que el sondeig es va haver de fer a corre-cuita en dos dies.
Algunes conclusions:
a) Cal distingir entre les dades que ofereixen les empreses de sondatge[6] presentació-interpretació que en fan els mèdia i que sovint s’ajusta a un axioma: els sondejos són instruments per crear realitats o per reforçar línies editorials. Així, si els resultats de l’enquesta que ens ocupa haguessin estat a la inversa, estem convençuts que EPC els hauria presentat de manera diferent, per exemple, sense tenir en compte el No sap / No contesta, com va fer el 2006 amb l’enquesta del referèndum de l’Estatut de què parlàvem més amunt.
Aleshores, tot i que el percentatge era el doble que ara, tampoc es destacaven els indecisos ni per descomptat es va crear una categoría ad hoc (No es defineix) que inclogués els vots en blanc o nul.
b) La presentació de les dades d’aquests sondejos sol ser poc curosa. Per exemple, un error que es repeteix contínuament és obviar el marge d’error.
Però, com hem pogut comprovar en aquest article, n’hi ha més.
c) Podem concloure que cal entendre el titular principal de portada i de la pàgina 2 d’EPC com una estratègia argumentativa que mira de minimitzar els resultats favorables a la independència i, sobretot, evitar de dir que aquest vot podria superar actualment el 50% dels vots vàlids.
[1] Aquestes dades apareixien en el cos de la notícia, però insistim en la presentació infogràfica perquè, si es fa bé, orienta els lectors.
[2] Cal recordar que el titular principal de portada d’un diari n’és segurament el text més llegit i que fixa la interpretació del diari sobre un fet.
[3] Volem fer constar que nosaltres partim de la hipòtesi que caldria demostrar que hi ha un vot negatiu ocult que pot fer-ne augmentar el percentatge que ofereixen les diferents enquestes que han aparegut, però no necessitem crear categories estranyes i confuses com fa EPC o inflar el percentatge d’indecisos incloent-hi inauditament tots els vots en blanc o els nuls.
[4] Evidentment, aquesta xifra inclou els catalans en l’univers dels espanyols, cosa que per a nosaltres, que no partim d’una cosmovisió espanyola, és discutible.
[5] D’una altra banda, com en altres llocs, la normativa del referèndum haurà de fixar un percentatge de participació mínima.
[6] I en aquests sentit, i diferència d’altres empreses, cal agrair a GESOP la pràctica d’oferir totes les dades sense cuinar, una pràctica que la resta d’empreses hauria d’imitar. Aquest secretisme no se sap a què treu cap: potser tenen por que algú descobreixi el truc de ‘la recepta de l’àvia’.
