Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  27.01.2014  20:07

Autor/s: Vicent Partal

Ucraïna, un conflicte antic que traspassa fronteres

Vicent Partal analitza els interessos estratègics, geogràfics i històrics del conflicte ucraïnès

Men?ame
 

El conflicte social i polític d'Ucraïna és com més va més fort i la tensió s'escampa per molts racons del país, més enllà de Kíev, la capital. L'origen del conflicte és antic i els interessos creats a la regió superen les fronteres ucraïneses, amb dos contendents principals: Rússia i l'occident (i Europa). El director de VilaWeb, Vicent Partal, analitza en aquest vídeo els interessos estratègics, geogràfics i històrics del conflicte ucraïnès. Així mateix, us oferim tot seguit deu preguntes i respostes per a comprendre què passa a Ucraïna.

Deu preguntes i respostes per a comprendre Ucraïna

1. Per què protesten els ucraïnesos?

Després d'anys de negociacions, el govern actual d'Ucraïna ha decidit de no signar un acord d'associació amb la Unió Europea i, en canvi, s'ha mostrat obert a integrar-se més a Rússia. La decisió es va anunciar el 21 de novembre i d'aleshores ençà el nombre de manifestants no ha parat de créixer. Les protestes ja han arribat fins a l'extrem de demanar la dimissió del president, que bona part de la població considera un home corrupte i autoritari.

2. Aquesta protesta es pot considerar una continuació de les grans mobilitzacions en favor de Iúlia Timoixenko?

Ho és, en part. L'ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, líder de la Revolució Taronja del 2004, és a la presó des del 2011. D'allà estant, manté una clara posició pro-Europa. De fet, va demanar a la Unió que signés l'acord fins i tot si la mantenien a ella a la presó. La UE, que considera que va ser empresonada per motius polítics, havia avisat que no signaria l'acord mentre no fos alliberada. Timoixenko ha acabat esdevenint una icona a la Unió Europea, molt incòmoda per als dirigents ucraïnesos. 

3. Quin paper hi fa, Rússia, en el conflicte?

Rússia té un gran interès en Ucraïna. Sempre l'ha considerada com un país gairebé rus. Especialment durant l'època soviètica, Ucraïna i Rússia mantenien una gran aliança eslava enfront de les altres repúbliques. A més, l'est d'Ucraïna és pràcticament poblat per russos i té més relació amb Rússia que no amb la resta d'Ucraïna. De fet, a Ucraïna és on viuen més russos fora de Rússia.

El Kremlin dóna suport al president Ianukòvitx, que té la base electoral precisament en les regions de majoria russa i fins i tot ha demanat de participar en les negociacions entre Ucraïna i la Unió Europea. 

4. I Europa?

En general, la Unió Europea manté una actitud prudent, però Polònia pressiona molt en favor d'Ucraïna. Una part de la Polònia anterior a la Segona Guerra Mundial forma part ara d'Ucraïna i tots dos països mantenen molts lligams, també religiosos per la tradicional oposició dels catòlics --polonesos i ucraïnesos-- i dels uniates als ortodoxos russos. En un gest força sorprenent, l'ex-primer ministre polonès Jaroslaw Kaczynski ha participat en les manifestacions a Kíev. Polònia va ser el primer país del món a reconèixer la independència d'Ucraïna i tots dos països van arribar a organitzar junts el campionat europeu de futbol.

5. És cert que Ucraïna és fortament dividida?

Regionalment, és evident. Hi ha la Ucraïna occidental i l'oriental. L'occidental parla ucraïnès, té xifres baixes d'emigració russa, professa o bé la fe catòlica o bé la uniata i té un sentiment clar de pertinença a Europa. 

En canvi, la Ucraïna oriental té una població majoritàriament russa, parla rus i professa la fe ortodoxa. 

Són dues regions clarament delimitades que, de fet, podrien ser considerades com dos països diferents, units per un mateix estat.

6. Aquesta divisió també és política?

Absolutament. Només cal comparar els mapes lingüístics amb els polítics per veure que la regió pro-russa vota sempre els candidats partidaris de més lligams amb Rússia mentre que la Ucraïna occidental vota per l'acostament a Europa. Cap elecció de les que s'han fet fins ara no desmenteix aquesta tendència.

7. I Crimea?

Crimea és un cas encara més especial. Històricament, es considerava ucraïnesa però era poblada bàsicament per tàtars. Els tsars van adonar-se de la importància militar que tenia, car era l'únic port permanentment practicable de Rússia i tenia accés a la Mediterrània.

Durant la invasió hitleriana, els tàtars van ser expulsats a l'Usbequistan i Crimea va passar a formar part d'Ucraïna mentre esdevenia una enorme base militar naval, on els russos avui són majoria aclaparadora. 

Després de la independència del 1991, hi va haver moviments per a separar Crimea d'Ucraïna, però es va imposar la tesi general de no alterar les fronteres de les repúbliques soviètiques i Ucraïna va acceptar una autonomia de Crimea que atorga poders importants al govern regional. 

8. El pes militar de Crimea representa un problema per a Ucraïna?

Sens dubte. Rússia podria acceptar potser la integració d'Ucraïna a la Unió Europea però, com ja va demostrar a Geòrgia, no acceptaria de cap manera la integració d'Ucraïna a l'OTAN.

De fet, el 2008 Vladímir Putin va amenaçar l'OTAN d'impulsar la independència de Crimea i de la  Ucraïna oriental si Ucraïna entrava a formar part de l'aliança atlàntica. 

9. Quin paper hi fa la diàspora ucraïnesa?

Igual com passava, per exemple, amb els països bàltics, la diàspora ucraïnesa era fortament anticomunista i es va instal·lar preferentment als Estats Units, al Canadà o al Brasil. Al Canadà, per exemple, hi viuen més d'un milió d'ucraïnesos i als Estats Units, si fa no fa. Durant dècades han estat molt actius en el seu suport a Ucraïna contra l'URSS i contra Rússia, i ara s'han manifestat clarament contra el president Ianukòvitx i contra els interessos de Rússia. 

10. Com pot acabar el conflicte?

És molt difícil de saber-ho, perquè costa molt de separar el conflicte estrictament polític dins Ucraïna de les tensions entre les regions russes i ucraïneses d'Ucraïna i, al capdavall, entre les extensions de les grans àrees d'influència de Rússia i Europa. En el conflicte ressona fins i tot el xoc històric entre l'imperi Austro-hongarès (corona de la qual formava part un bon tros de la Ucraïna occidental, bàsicament la Galítsia i els Carpats) i el tsarisme rus, que posa en relleu la intensitat i la persistència de l'enfrontament entre dues formes de civilització política i cultural que s'han disputat aquest territori durant segles.

Men?ame