Mas: ‘Votaré sí a la primera pregunta i sí a la segona’

  • El president de la Generalitat diu que la paraula independència era en tots els enunciats possibles que va estudiar

VilaWeb
Redacció
16.12.2013 - 22:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Jo, com a persona, votaria sí a la primera pregunta i sí a la segona’, ha revelat Artur Mas en l’entrevista d’aquesta nit a TV3, en què ha precisat que, com a president, ‘he de procurar que es pugui tothom i que la consulta es pugui fer. Mas també ha explicat que l’enunciat de la pregunta acordada el va redactar ell sol, el dia 6 de desembre, dia de la constitució espanyola, i que tenia ‘tres o quatre opcions diferents’, i que en totes les opcions hi havia la paraula independència en l’enunciat.

‘La vaig escriure jo sol, la pregunta. I podríem dir que la inspiració em va agafar treballant: va ser el dia 6 de desembre, dia de la constitució. Feia setmanes i mesos que hi pensava; vaig escriure tres o quatre opcions diferents i vaig triar la que vaig pensar que era la millor’, ha explicat Mas.

‘Si tothom posava un adjectiu a l’estat, l’acord era impossible. Quedem-nos amb la substància: és un acte de sobirania. La pregunta és clara: fixi’s que tothom l’ha entesa’, ha afegit Mas.

I com s’han de comptar els vots en les diferents opcions? ‘L’important en aquest moment no és com comptarem. L’important és si votarem. Quanta gent anirà a votar. Quanta gent votarà en la primera pregunta i quanta ho farà a la segona. Tot això és més important. El que és definitiu és que hi hagi una alta participació. No li diré quin és el mínim com a president de la Generalitat. Això no em correspon a mi.’

‘Si Rajoy em proposa estat independent sí o no, diré que d’acord’

‘A Mariano Rajoy intentaré fer-li entendre que ha de permetre votar, que ens hem de posar d’acord en això. Jo estaria disposat a acceptar el model del Regne Unit si Rajoy estigués disposat a parlar-ne’, ha dit Mas. I ha insistit: ‘Si Rajoy ens convoca un dia i ens digués que la pregunta ha de ser un estat independent, sí o no, li diria que d’acord.’

Sobre la possibilitat que el govern espanyol acabés fent una proposta a Catalunya, ha dit: ‘Si l’estat té una oferta atractiva l’hauríem de portar a consulta. A Catalunya sabem què volem, quant i com. I ells? M’agradaria que hi hagués una oferta que el poble de Catalunya pogués valorar. Però ara mateix és somiar truites. L’únic que sento és no a votar i no a negociar, no a tot. Al món democràtic això no s’entén. Amb l’estat espanyol es pot arribar a un acord si té la mateixa actitud que els partits catalans: generositat, sentit de país. Una altra opció seria que l’estat tolerés la consulta organitzada per les institucions catalanes.’

‘La consulta, no la podran evitar’

Mas no ha volgut dir quin serà el pla B en cas que l’estat impedeixi la consulta, però ha volgut deixar clar això: ‘La consulta no la podran evitar, perquè al 2016 com a tard hi haurà eleccions democràtiques i legals al parlament. Un acord entre persones i forces tan diferents ens obliguen a prendre les decisions entre tots a partir d’ara. L’esforç per votar el 9 de novembre de 2014 és per fer un país que valgui la pena, al servei de la gent.’

Ha deixat clar que pensa signar el decret de convocatòria de la consulta. ‘Els ciutadans seran cridats a votar, d’una manera o d’una altra. Jo prefereixo que sigui amb una consulta. Però seran cridats a votar.’

‘Les amenaces no em fan por’

I també s’ha referit a les amenaces que des d’alguns partits, mitjans i institucions espanyoles es deixen anar. ‘Inhabilitació, presó, carregar-se l’autonomia… això no em fa por. Les amenaces no em fan por si veig que entre els catalans hi ha pinya per votar, per votar sí o votar no. El problema el tenim amb les institucions de l’estat. Hi ha un procés per liquidar l’autogovern.’

‘Tan junts a Europa com sigui possible’

Ha parlat de la posició de la UE en relació amb el procés: ‘L’Europa de les llibertats castigarà els que volen exercir la democràcia? El cor d’Europa s’ha construït amb l’humanisme cristià, la llibertat i la democràcia. Els nostres aliats a Europa són els que entenen que els conflictes es resolen anant a votar.’ I ha demanat: ‘Els que hem arribat a l’acord l’hauríem de poder defensar junts a Europa, tan junts com sigui possible.’

I sobre la unitat política en relació amb el referèndum, ha destacat: ‘Els que formen part de l’acord per la consulta són companys de viatge, anem en el mateix tren, potser en vagons diferents. En Duran, quan li vaig formular la pregunta, em va dir que sí en 30 segons, tot i

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any