Jordi Solé guanya el Néstor Luján amb la novel·la ‘Conspiració a Tàrraco’

  • La història transcorre a la colònia hispànica més important en temps de l'imperi

VilaWeb
ACN
24.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El periodista Jordi Solé es va proclamar ahir vencedor del premi Néstor Luján de novel·la històrica, amb l’obra ‘Conspiració a Tàrraco’. La novel·la, ambientada a la colònia hispànica més important en temps de l’imperi romà, presenta un joc històric. Imagina què hauria passat si el fill de Juli Cèsar i Cleòpatra hagués sobreviscut als assassins d’Octavi i hagués tornat per reclamar el tron de Roma. El jurat del guardó –format per Jaume Sobrequés i Vicent Sanchis, entre més– va decidir d’atorgar-li el premi per unanimitat. La novel·la serà publicada per l’editorial convocant, Columna Edicions, i la dotació del premi és de sis mil euros.

El premi Nèstor Luján de novel·la històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics. Enguany, el jurat era compost per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Berta Bruna.

La novel·la guanyadora, ‘Conspiració a Tàrraco’, presenta una ucronia, és a dir, una concepció imaginària de fets ocorreguts en un temps pretèrit real: què hauria passat si l’home que havia nascut per governar Roma i Egipte, fill legítim de Juli Cèsar i Cleòpatra, hagués sobreviscut als assassins d’Octavi i hagués volgut passar comptes amb l’emperador? 

En el regnat de l’emperador August, quan el centre del poder de l’imperi romà és traslladat en part a Tàrraco i la colònia romana viu una època d’esplendor, un viatger amagat sota un nom fictici (Cesarió) hi arriba des de la Gàl·lia acompanyat d’una esclava. Aquí comença una història de venjances, de traïcions i de gladiadors en l’època més puixant de la Tàrraco romana. 

‘Amb un gran domini del període històric –que es reflecteix al llarg de tota la narració amb l’ambientació, els topònims, els estris, les armes–, la tria novel·lística de recuperar com a protagonista el fill no reconegut que van concebre Cleòpatra i Juli Cèsar i una trama amorosa i emocional ben construïda donen un bon gust d’època’, va valorar el jurat. 

Jordi Soler, que es va presentar al guardó amb el pseudònim ‘Pivot atòmic’ –per la seva afecció al bàsquet–, va exposar que abans d’escriure el llibre havia vist la necessitat de ser molt rigorós amb la documentació de l’època que descriu la novel·la. El periodista va posar-se en contacte amb Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic de la Universitat de Tarragona, per aprendre tant com fos possible de Tàrraco. 

L’editora de Columna Edicions, Berta Bruna, va dir ahir que enguany s’havien presentat divuit títols al premi. Entre aquests originals n’hi havia força de dedicats a la guerra del 36-39, fet que va suscitar controvèrsia dins el jurat. Bruna va explicar que el jurat va haver de dirimir si els acceptava com a obres de novel·la històrica o si bé eren massa recents per a encabir-se en aquesta categoria. Finalment, els va acceptar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any