08.10.2013 - 12:23
El secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, ha estendre la llista única que els convergents defensen de cara a les properes eleccions europees a unes hipotètiques plebiscitàries en cas que l’estat no permeti celebrar la consulta. En declaracions a RAC1, Rull ha apuntat que aquesta plataforma estaria formada per partits i també per la societat civil. Tindria la seva primera prova en la cita europea, però després repetiria si cal fer servir el pla B que ha posat sobre la taula Artur Mas. D’altra banda, Rull ha constatat que l’Estat ja ha ‘dinamitat’ les terceres vies amb ‘acarnissament’ del PP amb Alícia Sánchez-Camacho, en referència al cop del porta del PP espanyol a la proposta de reforma financera de Camacho i a l’atac dels barons del partit.
‘No puc entendre unes plebiscitàries en termes clàssics de partits. Aquells que estiguem per l’estat propi i demanem la legitimació directa per part de les urnes hi hauríem de concórrer conjuntament’, ha opinat Rull, que ha apuntat que pràcticament hi hauria un únic punt del programa electoral i seria un acord transitori, per poc temps.
Estat propi i independència
Rull ha assegurat que el programa electoral de CiU parla d’estat propi perquè és la terminologia que es fa servir a Europa, però ha insistit que és sinònim d’independència. En aquest sentit, ha atribuït la davallada electoral de CiU a la crisi, però també ha apuntat que una raó també podria ser el fet que hi hagi ‘matisos i reinterpretacions’ del programa electoral, en una referència velada a Unió: ‘Quan fas un canvi d’escenari has de ser molt creïble, has d’estar molt cohesionat des del punt de vista del discurs. Quan es matisa i es diu “estat propi què vol dir ben bé”, hi pot haver algú que digui “no acabo d’entendre”. Més que mai hem de parlar molt clar’.
També ha insistit: ‘Estat propi a Europa vol dir el que vol dir: no vol dir Múrcia o Baviera, vol dir Àustria o Noruega’. El programa electoral de CiU ‘diu estat propi dins d’Europa, i no dins de l’estat espanyol’, ha recordat Rull, que ha insistit que aquesta era una qüestió important si volien ‘ser fidels al programa electoral’.
També ha tornat a defensar que la consulta consti d’una pregunta i tres respostes: sí, no i en blanc. ‘Quan hi va haver les consultes populars, ja hi havia tres paperetes’, ha dit.
