El PSOE es nega a reconèixer Catalunya com a nació

  • El comitè territorial aprova un document en favor de l'estat federal i sense incloure el dret de decidir · Navarro el qualifica d'històric i diu que el text és 'interpretable'

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSOE ha aprovat per unanimitat el document territorial (pdf) en què proposa una reforma de la constitució espanyola per avançar cap a un estat federal i tanca la porta a reconèixer Catalunya com a nació. Així ho ha explicat el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que ha al·legat que el TC es va pronunciar en contra d’aquest reconeixement i que, per tant, ‘quedava fora’ d’allò que es considera consitutcional.

El text aprovat en el comitè territorial que es fa a Granada, aborda el principi d’ordinalitat autonòmica, tal com proposava el PSC, però el fixa ‘tal com el va fixar el Tribunal Constitucional’ en la sentència sobre l’estatut i com una qüestió a banda del finançament regular.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, considera que el document és interpretable i, en aquest sentit, diu que el PSC ‘interpreta’ que el reconeixement nacional de Catalunya queda reflectit quan es parla de ‘singularitat’ i es remet ‘al que diu l’Estatut’. Navarro ha qualificat l’acord d’històric i ha considerat que el text introduïa ‘molts canvis i rellevants’ en el model d’estat. El considera tan satisfactori que fins i tot ha enviat un missatge a CiU i ERC perquè es posicionin al respecte, en comptes ‘de buscar problemes’.

El PSC demanava el reconeixement de Catalunya com a nació, però els barons del PSOE no ho volien admetre. Navarro, però, s’ha limitat a dir que els socialistes catalans fan una ‘interpretació’ del text que els permet dir que el reconeixement ‘existeix’. Ho argumenta dient que el document ‘recull en diferents paràgrafs la singularitat d’alguns territoris com Catalunya i cita els drets històrics, la llengua i que els territoris tindran la denominació que estableixi el seu estatut. Aquí s’agafa al fet que ‘l’Estatut de Catalunya diu al preàmbul que els catalans consideren que Catalunya és una nació’, i conclou: ‘La interpretació que fem nosaltres és justament aquesta’.

Tot i el cop de porta del PSOE, el primer secretari del PSC ha qualificat el document d’històric i ha envoltat el moment de l’acord d’una èpica vista en poques ocasions des que és primer secretari. I és que Navarro assegura que aquest document és ‘la solució’ a molts dels problemes que té l’estat espanyol en les qüestions territorials. Aquest document suposa, segons que ha dit, la síntesi de ‘moltes setmanes de feina’ i mostra ‘el punt en comú sobre què és el que defensem tots els socialistes de l’Estat pel que fa a l’organització territorial i com a filosofia d’Estat’. ‘Tenim un camí junts per defensar i explicar, i per interpel·lar a la resta de partits’, ha destacat.

L’ordinalitat que marca el TC

Un altre dels grans temes que havia posat damunt la taula el PSC era el de l’ordinalitat en el finançament autonòmic. Pere Navarro no ha volgut entrar de ple en el redactat del document del PSOE sobre aquest punt i ha demanat ‘posar més en valor la filosofia’ que s’ha plasmat al text. ‘El document fa referència a l’ordinalitat que va dir el TC en la sentència de l’Estatut i al model federal alemany. Allà està recollida l’ordinalitat que demanàvem’, ha dit.

Les renúncies i els crítics del PSC

Navarro tampoc no ha volgut admetre ‘renúncies’ del PSC, i ha preferit interpretar la negociació com un exercici ‘d’aportació per part de tots’. ‘Els acords vénen del diàleg i d’aportacions de tot l’estat. Hi ha hagut un ambient de col·laboració i debat, a vegades des de la discrepància’, ha comentat. Per últim, i amb un caràcter quasi preventiu, Navarro ha assegurat que els crítics del sector més catalanista del PSC no podrien queixar-se d’aquest acord. ‘Ningú no pot dir que la direcció del PSC ha estat entregada al PSOE, hem fet plantejaments que en el seu dia altres no van fer.’

Tampoc hi ha dret de decidir

Pel que fa al dret de decidir, el PSC ja no el proposava com un element que hagués de ser explícitament al document. El primer secretari dels socialistes catalans va defensar la possibilitat de fer consultes sobre altres qüestions, però va recordar que no hi havia cap constitució del món on hi fos reflectida la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació. Rubalcaba ja havia tancat la porta a aquesta qüestió des del primer moment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any