Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  26.06.2013  06:00

Els docents de les Illes, en peu de guerra

L'Assemblea de Docents anuncia una vaga indefinida per al curs vinent · 'Serà un començament de curs mogut si el govern no s'asseu a negociar i no suspenen l'aplicació del decret trilingüe', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI

Men?ame
 

Mestres i professors de les Illes tenen intenció de començar el curs vinent amb una vaga indefinida si el govern s'entesta a aplicar el decret de trilingüisme i manté les retallades de la plantilla docent. Portaveus d'assemblees de centres i representants dels sindicats STEI, UGT i CCOO fa dies que s'organitzen a través de l'Assemblea de Docents, que ha preparat per a avui un acte al Teatre Municipal de Manacor. La intenció és sumar prou suport per organitzar la protesta al setembre. 'El professorat de les Illes Balears està molt cansat de la política educativa del govern Bauzá', diu Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI. Hi parlem sobre la situació de la comunitat educativa a les Illes i la tardor tensa que s'hi preveu. 

—El govern ha fet retallades, com a tot arreu, però la gent està indignada perquè no ha atacat els problemes fonamentals del sistema educatiu, com ara el fracàs escolar. S'ha dedicat a atacar el model lingüístic escolar, que sabem que funciona i que té l'aval dels pares i mares. En aquests dos anys de legislatura, ha atacat els pilars fonamentals de la normalització lingüística: ha llevat el requisit de català en els funcionaris de l'administració pública, ha tancat un mitjà de comunicació (Ràdio Televisió de Mallorca) que emetia vint-i-quatre hores en català a totes les Illes, i ara ataca el tercer pilar, que és l'educació. 

L'any passat ja van començar amb l'ordre d'elecció de llengua a l'escola…
—I no els va sortir bé, perquè el 87% de pares i mares varen triar l'ensenyament en català. Enguany ha estat un 90%. Per a aquest segon any de legislatura ens tenien reservat l'anomenat Tractament Integral de Llengües (TIL), un decret que figura que incentiva l'aprenentatge d'anglès als centres escolars, però que en realitat redueix la presència de llengua catalana als centres, impossibilita la immersió lingüística a infantil i primària i posa entrebancs perquè la llengua vehicular sigui el català. Tot això acompanyat d'una llei de símbols que pretén prohibir enllaços quadribarrats als centres, samarretes i qualsevol mena de protesta, i també d'una llei de convivència d'autoritat del professor, perquè diuen que fem adoctrinament. 

I tot això ha enutjat força els professors. 
—Molt. Per això STEI, UGT i CCOO vàrem convocar aquesta assemblea de docents, per tenir un contacte més directe amb el professorat. Després de parlar-ne, es va proposar de fer una vaga indefinida al setembre. Ara hem de veure quanta gent hi estaria disposada. L'Assemblea va néixer fa un parell de mesos i mira d'anar sumant gent, intenta que hi hagi un representant de cada centre.  

Amb aquesta vaga voleu impedir que s'apliqui el decret TIL el curs vinent?
—Ens hem queixat al Consell Escolar i la Mesa Sectorial, el sindicat l'ha impugnat… Ara hem demanat la suspensió cautelar del calendari d'aplicació. Si ho fan, la proposta de vaga indefinida potser sofrirà una aturada. Però si no, anirà endavant.

I què passarà el curs vinent?
—No crec que hi hagi un començament de curs tranquil. Si ells no s'asseuen a negociar i no ajornen el calendari, hi haurà problemes. Garantits. O la justícia ens dóna la raó amb la sol·licitud de suspensió cautelar, o serà un començament de curs molt mogut, perquè hi ha molt de malestar. 

Quina és la finalitat de la vaga indefinida?
—L'Assemblea de Docents ha decidit de posar com a requisits per a suspendre la vaga indefinida que es retiri el TIL, que es recuperin les plantilles (han llevat professorat de les aules i han creat desocupació entre els interins), que es puguin cobrir les substitucions i que no s'apliqui la llei de símbols i convivència. La setmana passada al parlament, el president i la consellera d'Educació varen dir que el professorat adoctrinava, que infonia por als alumnes! Són unes acusacions molt greus que han molestat molt el col·lectiu docent. 

A què atribuïu aquests atacs del govern?
—José Ramón Bauzá forma part de la part més radical i espanyolista del PP. Hi ha un PP regionalista i un PP molt espanyolista. Bauzá és molt a prop del Círculo Balear, grupuscle que també és a prop d'UPyD. Per molt que digui que defensa les modalitats de les Illes, nosaltres pensam que té una certa fòbia a la llengua i a la cultura catalanes. 

I per això focalitza l'atac a la llengua en l'escola, ara?
—A l'escola hi ha un reducte que volen reduir. De l'escola ve la normalització, que tothom parli català. I de fet el decret TIL ataca infantil i primària. Volen invertir la piràmide: si a infantil i primària la majoria ho fan en català, és aquí on han de pegar. És una política ideològica, de la FAES, que el PP aplica allà on governa: el País Valencià, les Illes i Galícia. Respon a una estratègia dirigida des de les clavegueres de l'estat per a fomentar la divisió la llengua. 

El govern Bauzá també ha promogut llibres de text en 'modalitats lingüístiques balears', però sembla que cap editorial no n'ha fet cas, oi?
—Ha estat un fracàs total. Des del professorat, que és un col·lectiu de gent molt preparada, varen dir que no demanarien ni comprarien cap llibre que no fos normatiu. Així que les editorials van decidir no córrer el risc de fer un llibre en una modalitat lingüística no científica perquè serien doblers perduts. HI ha una gran unitat en la comunitat educativa. 

Men?ame