22.06.2013 - 09:36
Josep Maria Reniu, cap d’estudis de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, lamenta la divisió entre Unió Democràtica i Convergència sobre el procés cap a la convocatòria d’un referèndum. ‘Esperaria que Unió estigués plenament decidida, com a mínim, a tirar endavant el procés, a no entorpir-lo, a ajudar en el que calgui’, diu Reniu en una entrevista a l’ACN. A la cúpula d’Unió, pensa, ‘sembla que a vegades no creguin, o no tinguin clara, la conveniència del procés’. Reniu també critica que l’ambigüitat del PSC ‘enterboleix l’escenari’ i reclama als partits que ‘aclareixin nítidament’ el seu posicionament.
Josep Maria Reniu, que forma part de l’equip d’experts del govern per a celebrar una consulta sobre la independència, admet que als observadors externs els costa acabar de copsar algunes de les declaracions i les accions de Josep Antoni Duran i Lleida i la cúpula directiva d’Unió.
El rol del PSC
Després de participar en un debat a Brussel·les sobre ‘Desenvolupaments legals a les nacions autònomes’, organitzat pel Centre Maurits Coppieters, Reniu ha reclamat que tots els partits al Parlament de Catalunya ‘aclareixin com més nítidament millor’ la posició sobre la consulta. ‘Això té sentit, de cara al procés’, destaca Reniu.
‘L’ambigüitat de la cúpula directiva del PSC el que fa és enterbolir l’escenari’, lamenta aquest membre del Consell per la Transició Nacional, que creu que amb una opinió ‘clara i inequívoca’ dels socialistes es podrien ‘desblocar’ temes també importants per al procés com la llei electoral. Reniu creu que el fet que hi hagi veus divergents al PSC ‘no beneficia gens el partit, ni la resta de formacions catalanes, ni els ciutadans’.
Les vies per a la consulta
Reniu explica que el Consell per la Transició Nacional treballa en les diverses vies per a fer un referèndum o consulta sobre la independència de Catalunya. ‘El que s’exploren són vies legals’, assegura el politòleg, fent referència a la llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum, a la possibilitat de la transferència del poder per part d’Espanya a través de l’article 92 de la constitució i a l’opció de la llei de consultes no referendàries que es preveu tenir llesta al parlament a la tardor. ‘Si això no fos possible, dins la legalitat també hi ha l’alternativa de la convocatòria d’eleccions anticipades, òbviament centrades en els temes vinculats a la consulta.’
‘Tot indica que el govern espanyol no serà especialment receptiu amb les peticions de celebrar la consulta’, diu, però cal que Catalunya formalitzi la demanda. ‘Cal una interlocució més formal, que el govern de l’estat, amb Mariano Rajoy al capdavant, es pronunciï clarament sobre el sí a la consulta, que entenc que serà difícil, o sobre el no.’ Segons el model que hagi de seguir Catalunya (amb un referèndum acceptat i convocat des de Madrid, o fet estrictament d’acord amb la legalitat catalana), les dates també poden variar.
Calendari
Si el referèndum, el convoca el govern espanyol, no es podrà celebrar ni 90 dies abans ni 90 dies després de cap mena d’eleccions. Pel maig del 2014, per exemple, hi ha previstos els comicis europeus, de manera que ‘hi ha moltes dates que no poden ésser objecte de convocatòria’. En el cas d’una consulta convocada estrictament des de Catalunya, ‘el marge de dates seria més ampli’, però hi hauria més dificultats logístiques. Segons Reniu, caldria definir bé ‘el cos electoral, que probablement inclouria els més grans de setze anys’ i també ‘construir un cens propi’, una situació que ‘requereix un temps tècnic’. Per això, per a una consulta aquest mateix 2013 no hi hauria temps.
Coalició entre CiU i ERC
En opinió de Josep Maria Reniu, que també dirigeix l’Observatori dels Governs de Coalició, l’acord actual entre CiU i ERC ‘és una solució acceptable, bona i que demostra que té un bon rendiment, no sols en termes parlamentaris, sinó també polítics’. Per aquest expert, la fórmula permet sinergies positives. ‘Ampliar per ampliar, simplement per donar una imatge de més unitat, causaria disfuncions en el dia a dia de la política, perquè compartir el poder va més enllà de la simple agregació de diputats. Han de convergir programes electorals, un programa de govern… Per tant, crec que ara no tindria gaire sentit’, destaca quan se li pregunta si ERC hauria d’entrar a l’executiu.
