29.05.2013 - 08:51
La presetnació va comptar amb la participació de l’actor i actriu Marc Balaguer i Èlia Soler (de Polseres Vermelles) i els poetes sabadellencs Francesc Garriga i Roc Casagran. La revista ‘Vallesos. Gent, terra i patrimoni’ té la intenció, segons van dir els seus membres, de patrimonialitzar el present, relacionar-lo amb el passat, fer-lo viu i reinvindicar-lo.
En primer lloc va parlar un dels autors del dossier central, Ramon Vilageliu, que va destacar l’heterodòxia del món de les bruixes i el fet que segurament tots els assistents en aquella presentació haurien estat acusats de bruixeria durant el s.XVII. El fenomen de persecució de bruixes al Vallès va començar després d’una crisi: hi va haver un gran aiguat que es va endur els molins i, per tant, la gent no va poder tenir pa i es moria de gana. Llavors van buscar els culpables d’aquest fet i, tal com va destacar Vilageliu, només podien ser els més dèbils. Concretament, va destacar que les dues primeres persones acusades de bruixeria i penjades a la plaça del poble van ser Joana Sol i Roberta Guillaume, les dues vídues i en el cas de la segona ‘gavatxa’ (és a dir, una persona immigrada de l’època). En total, es van arribar a penjar unes 68 persones. Es va destacar d’aquesta caça de bruixes vallesana que singularment no tenia res a veure amb la Inquisició, sinó que les persones acusades eren penjades pel poder civil. És per això, segons l’autor, que tres anys després es van acabar les persecucions.
Pel que fa al manteniment de la memòria de la bruixeria a Sabadell, es va destacar la feina que va estar fent el col·lectiu La Sèpia Verda. Concretament amb els ‘Ajunts’, actes que organitzaven en memòria de tres ‘bruixes’: Permanyera Vallcorba, Guillema Roberta i Joana Sol. Actualment, aquesta tradició es veu reflectida en els actes que organitza l’Animalada de Sabadell i també en el col·lectiu de Les Bruixes del Nord.
El número de Vallesos no només està dedicat a la bruixeria sinó que també hi ha una entrevista a Emma Vilarasau, un reportatge sobre els 75 anys del bombardeig de Granollers, un reportatge sobre els 300 anys del saqueig de Terrassa… És a dir, fets i història que ens toca de prop i que sovint queda mig amagada.
En l’últim tram de l’acte, va arribar el torn dels poetes. Francesc Garriga, premi Carles Riba del 2012 amb el seu poemari ‘Tornar és lluny’ va demostrar que la ironia no té edat. Va destacar la tragèdia que va envoltar les bruixes i com era un interès del govern d’aleshores perseguir aquestes persones. Va recordar, també, que actualment potser no es persegueixen bruixes, però hi ha maneres més subtils de treure’s de sobre aquella gent que no interessa, per exemple, tal com va destacar, negar als vells la subsistència és voler acabar amb ells. Aquest poeta també va recordar com de difícil era quan era jove que els escoltessin més enllà de Barcelona. La centralitat exagerada d’aquesta ciutat ha fet que el territori que l’envolta sovint quedi amagat i hagi de reivindicar-se. I és per això, segons Garriga, que activitats com la revista ‘Vallesos’ són molt importants, són un crit advertint que som aquí.
Després va arribar el torn de Roc Casagran, que també va destacar la importància de reivindicar-nos com a Vallès (fora de la gran urbs que és Barcelona). Va recordar que eren acusades de bruixeria aquelles persones que eren ‘díscoles’, que destacaven per algun fet. Avui en dia, segons el poeta, se les hauria acusat de ‘nazis’ o d’alguna cosa similar.
Finalment, per tancar l’acte, els poetes van llegir algunes de les seves composicions i van rebre l’aplaudiment d’un públic que va riure amb la seva ironia i que, segurament, va marxar de Can Capablanca pensant en la riquesa històrica, cultural, natural… que tenim al voltant i de la qual sovint no en som plenament conscients.
