21.05.2013 - 12:36
La Rossella Cascone (@RossC2101) va arribar a Catalunya des de Pompeia becada per estudiar català. El Marcello Belotti (@Belotti_EU) va conèixer la Fura dels Baus a Gènova i es va enamorar de Barcelona quan va actuar-hi per primera vegada. L’Alessandro Castro és sicilià i es va instal·lar a Barcelona com a responsable comercial d’un museu. Els seus casos no són excepcionals: la comunitat italiana és la quarta immigració a Catalunya i només a Barcelona hi ha gairebé 25.000 italians censats.
Per què Catalunya?
Què és el que porta a tants italians a instal·lar-se a un lloc amb unes característiques tan semblants a les del seu país d’origen? La resposta és força semblant en molts casos: la llibertat. Molts comparteixen que a Itàlia hi ha una elevada pressió social, que condiciona la manera d’actuar de la gent. Per exemple, a l’hora de buscar feina no només importa el currículum que presentin. Allà, la meritocràcia existeix una mica menys.
A Catalunya i especialment a Barcelona, molts troben aquesta autonomia que troben a faltar a Itàlia. Això, afegit a unes condicions climàtiques i culturals semblants, fa que se sentin com si encara es trobessin al seu propi país, just a l’altra riba del Mediterrani. El poble italià, però, es caracteritza pel seu caràcter fortament marcat. Així, encara que tots els països siguin propers geogràfica i culturalment, els habitants del ‘Bel Paese’ tendeixen a mantenir els seus costums, especialment el menjar.
La semblança entre Itàlia i Catalunya no evita un procés d’adaptació. Lingüísticament les dificultats no són excessives. La semblança entre català i italià (major que entre castellà i italià) fa que, amb bona voluntat, la majoria d’italians adquireixin un bon domini de la nostra llengua ben de pressa. Pel que fa al menjar, tampoc no hi ha grans canvis. La majoria de productes utilitzats a Itàlia també són presents als comerços catalans i adquirir-los aquí no presenta gairebé cap dificultat.
L’adaptació ràpida és positiva tant pels catalans com pels italians. Però com la majoria de comunitats que viuen en terres estrangeres, la italiana es caracteritza per una forta tradició associativa. Així, a Catalunya hi ha diverses associacions que reuneixen a molts italians de tant en tant per poder compartir orígens, cultura i tradicions.
Això, però, no evita una plena integració d’una gran majoria d’italians a la vida de Catalunya, cosa que fa que aquesta comunitat tan majoritària passi plenament desaparcebuda i estigui entre nosaltres sense fer-se notar.
