Quan la misèria d’uns quants té un cost massa gran per a tot un poble

VilaWeb
Pau Guerola
22.04.2013 - 20:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim moments en què el capitalisme es mostra un cop més com un sistema caduc i en què, per tant, ens queden dues solucions: enfortir-lo perquè els mercats de capital segueixin engreixant-ne la maquinària, o plantar-nos i començar a construir quelcom de diferent.

Ens han fet creure que hem estirat per sobre de les nostres possibilitats i que ara tenim un deute a pagar. Qui ha estirat per sobre de les nostres possibilitats? A qui s’ha endeutat? Aquest endeutament només és fruit d’una especulació financera que ha servit per enriquir només un 1% de la gent i que ara hem de pagar el 99% restant. Aquesta dictadura del deute que pretenen fer-nos viure està sent una acumulació de més capital per part d’aquest 1%, desposseint el 99% de la població, o dit d’una altra manera un robatori i saqueig de les classes mitjanes i baixes del nostre país.

És anecdòtic, però no menys remarcable, que vivim governats per polítics que s’autoanomenen demòcrates, però s’equivoquen: ells són lladres i titelles d’aquest sistema. Crec que la millor definició de gran part de la classe política actual és cleptòcrates. Al País Valencià s’ha patit especialment aquesta classe política amant de la corrupció i de les polítiques neoliberals.

Ens centrem a Otos, un poble del País Valencià que m’ha vist créixer i que m’estimo com a part de les meves arrels. Otos pateix aquests dies com les seves escoles són carn de canó d’aquest capitalisme del que he estat parlant. El govern del Partit Popular valencià pretén que un sol professor atengui 15 xiquets i xiquetes de sis nivells diferents. Així doncs, els veïns i veïnes d’Otos es pregunten si els senyors de la Conselleria portarien els seus fills a una escola amb aquesta òbvia mancança de personal. Em permeto contestar a la gent d’Otos que la gent de la conselleria porta els seus fills a escoles privades i que, per tant, hipotecar una generació de xiquets d’Otos, Beniatjar i Bèlgida els importa ben poc.

Otos ha demostrat sempre ser un poble amb caràcter. Molts dels seus habitant viuen del camp gràcies a una cooperativa que porten tota la vida gestionant entre tots, tot una exemple de fermesa i de capacitat auto-organitzativa del poble. Otos és un poble que ha conservat sempre la seva identitat valenciana i  treballadora.

El poble d’Otos ha demostrat ser capaç de respondre amb tota la contundència a aquells que darrere uns balanços econòmics es permeten el luxe de dir que es pot retallar una mestre a l’escola i empitjorar les condicions de les futures generacions del poble. Vull afegir que aquests tecnòcrates s’obliden de l’incalculable cost de la desaparició de les societats rurals, un cop més el capitalisme es mostra ineficient en el càlcul social de les seves externalitats.

Animo des d’aquí tot el poble a bolcar-se amb una lluita tan necessària com aquesta. No sou els únics que esteu en lluita ni els darrers que ho estareu, cada cop som més els qui sortim al carrer per reclamar allò que és just i allò que és nostre.  

Una abraçada a tots i totes!

Girona, abril de 2013

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any