Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  19.04.2013  10:58

Autor/s: Rubén Gomar · Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració Pública a la Universitat de València

La inversió en educació és el futur

Men?ame
 

Cal buscar solucions valentes, decidides i desproveïdes de prejudicis. L’educació és un dels pilars bàsics per al desenvolupament d’una societat, i ens hi juguem molt. El model finlandés es presenta com un sistema vàlid de referència, fonamentat en tres agents bàsics: professorat, estat i famílies, tots ells amb la convicció que l’acció conjunta és imprescindible i que una bona formació assegura una societat més justa i més desenvolupada socialment.

En uns moments com l’actual de crisi de valors, també hem d’estar convençuts de la importància i necessitat de l’educació. Sols d’aquesta manera aconseguirem un canvi de cultura més democràtica i més social.

Actualment l’educació a Espanya presenta dues problemàtiques fonamentals. En primer terme, continuen sent massa elevades les taxes de joves que van abandonar els estudis secundaris, enlluernats per l’oferta fàcil de llocs de treball no qualificat però atractius que demanava el creixement desmesurat del sector de la construcció durant els anys d’esplendor econòmica i que hui, molts d’ells a l’atur, manquen de la formació bàsica per a encarar el seu futur. Necessàriament, en un món globalitzat com l’actual, en què les noves tecnologies avancen a un ritme imparable, fa que augmente la demanada d’individus amb major formació.

En segon lloc, cal destacar que de la població adulta espanyola, un 31% posseeix titulació d’Educació Superior, superant lleugerament la mitjana de l’OCDE que se situa en un 30% i la del 28 % de la Unió Europea; tal com assenyala l’informe espanyol 'Panorama de la educación. Indicadores de la OCDE 2012'. També ens revela que el 45% de la població espanyola entre 25 i 34 anys aconsegueix un nivell educatiu més elevat que el dels seus pares. No obstant això, malgrat que les xifres semblen encoratjadores, no podem obviar que certament, els estudiants veiem frustrades les nostres expectatives de futur per la complexitat que presenta el panorama actual. No cal dir que l’emigració de gent formada a la cerca de llocs de treball a altres territoris,  és una de les principals conseqüències.

A més, no podem deixar de banda les retallades sistemàtiques que s’estan portant a terme en l’educació. Aquestes han provocat la major reducció de beques de la democràcia, l’augment desmesurat de les taxes universitàries, les campanyes organitzades de desprestigi envers el professorat o la nova llei LOMQE, són només alguns exemples. A la Vall d’Albaida, això s’ha traduït en un increment dels alumnes a les aules, en l’eliminació de modalitats de batxillerat als centres, en la reducció de professorat i, fins i tot ha acabat afectant el transport escolar, amb la supressió de l’autobús a l’IES l’Estació d’Ontinyent, o la reducció d’una línia d’autobús a l’IES les Foies de Benigànim per part de la Conselleria, que obliga els alumnes a desplaçar-se de Llutxent a Pinet pel seu compte o a quedar-se una hora després d’acabar l’horari lectiu per agafar l’autobús.

Certament, aquesta política suposa el major retrocés que hem viscut fins al moment. Hem de canviar la perspectiva i veure l’educació com una inversió. Les estadístiques indiquen que les rendes del treball tendeixen a incrementar-se a mesura que augmenta el nivell formatiu de l’individu. A més, a mesura que s’incrementa el nivell educatiu, major són els beneficis absoluts que genera la inversió en educació, tant a nivell individual com social. Per a contribuir al canvi necessari de cultura democràtica i social, resulta indispensable la implicació dels tres actors bàsics. Professorat, estat i famílies tenen una gran tasca que han d’abordar de manera imminent per a fer efectiu aquest canvi i acostar-nos cap als models nòrdics, que són els que presenten els resultats educatius més satisfactoris i constitueixen les societats més desenvolupades en termes socials.