18.04.2013 - 12:25
Somiar és una expressió fora del temps que es nodreix d’allò que vivim. El contingut dels somnis és la vida humana i per això l’estudi del món oníric permet un apropament a la transcendència de l’individu i al seu comportament més íntim. “El somni és un tros de fantasia posat al servei de la conservació del repòs”, en paraules de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi. Jocs, fantasies d’ordre primitiu, els somnis tenen un valor contradictori i per això la seva traducció serà una tasca satisfactòria i complexa.
El significat dels somnis
Les tècniques d’interpretació del somni pretenen fer aflorar el conflicte o desig inconscient per tal d’incloure les imatges oníriques en la consciència humana. Es tracta de traduir els pensaments en una narració reforçada, que mai serà del tot fidel perquè inevitablement el subjecte n’està afegint o censurant algunes parts des de la seva consciència. Els instruments per resoldre el significat dels somnis són el temps –violat durant el son– i el simbolisme oníric, pertanyent al llenguatge humà.
Ara bé, seria un error considerar que la traducció del somnis pot resoldre els problemes que tenim quan estem desperts. Es tracta tan sols de completar l’experiència de l’existència. “I existir –segons l’aproximació filosòfica de Maria Zambrano– es redueix al subjecte en un sol punt, en aquell lloc en què es descobreix a ell mateix des de la seva consciència”. També en la vigília l’home pot caure al món dels somnis, dissolent somni i realitat en un estat imprecís, un punt limítrof entre conscient i inconscient. Aquesta és una idea llargament recollida en la cèlebre obra ‘La vida es sueño’ (1635) de Pedro Calderón de la Barca.
La mística del món oníric
És innegable el vincle entre l’ocultisme i el somni, que durant molt temps ha estat considerat una via al món del misticisme. Ja el pensador René Descartes plantejava el dubte existencial des de la impossibilitat de discernir el somni de la vigília. Per Freud, “una espècie de més enllà d’aquell món lluminós, regit per les lleis implacables que la ciència ha edificat per nosaltres”. Segons Maria Zambrano, “allò que resta ocult, segueix sent real”. Així, la incomprensió d’aquesta ‘realitat’ o l’oblit, mai implicaran l’enfosquiment total del somni.
Enllaços
Array
