16.04.2013 - 06:00
Si amb el segon disc ja van demostrar que no eren pas una flor d’estiu, amb aquest tercer ho corroboren. Manel no vol sentir parlar d’expectació, ni d’àlbum de consolidació: ‘Cada disc és tornar a començar, i si aquest fracassa els anteriors s’oblidarien’, diuen. Lluny de repetir una fórmula que els havia rutllat, el quartet barceloní s’ha capficat a fer un so més rocker i elèctric, més sobri, en aquest ‘Atletes baixin de l’escenari’. Han deixat l’ukelele a casa, i han prescindit d’arranjaments orquestrals per cenyir-se a guitarres, baix i bateries. De tot plegat, en parlen en aquesta entrevista amb VilaWeb TV.
Un títol agafat de la frase pronunciada per Constantino Romero en la clausura dels Jocs del 92 i que embolica les tretze cançons del disc, amb lletres que mantenen l’essència del grup: narracions, històries i també reflexions.
En aquest cas ens presenten la Teresa Rampell (que no té res a veure amb la novel·la de Mercè Rodoreda, aclareix Guillem Gisbert), un nen capturat per un voltor, un heroi romàntic trobat mort al menjador de casa, un home despatxat de la feina, una dona que vol petons… També s’encaren a Def Con Dos per defensar Yoko Ono i reflexionen sobre l’amor i les oportunitats que ens ofereix la vida.
‘Atletes baixin de l’escenari’ arriba avui a les botigues, i el 23 de maig se’n farà el concert de presentació, al festival Primavera Sound de Barcelona.
