21.02.2013 - 06:00
La producció bàrbara d’imatges per segon al món i l’accessibilitat que internet i les xarxes socials permeten de les imatges produeix una gran transformació, tan en el cervell dels individus com en tots els àmbits de la societat. Alhora, aquest amalgama caòtic d’imatges posa en crisi elements fins ara tan inqüestionables com l’autoria i la originalitat. Aquest vespre s’inaugura a l’Arts Santa Mònica l’exposició ‘From Here On. D’ara endavant‘, que es planteja aquests canvis de present. Ofereix una mostra d’obres que posen de relleu el canvi radical que ha patit la fotografia amb el pas de la imatge analògica a la digital, l’extensió d’internet i la telefonia mòbil. L’exposició arriba a l’Arts Santa Mònica en el marc del Mobile World Capital Barcelona.
L’exposició ‘From here on. D’ara endavant’ procedeix del Festival de fotografia Rencontres d’Arles. És doncs una proposta de festival, plena de radicalitat, amb obres de producció molt recent, que els manca tota mena de perspectiva per saber quin valor acabaran tenint en el futur. Però tenen el valor de la investigació. La selecció d’obres dels cinquanta-quatre artistes exposats (setanta-cinc si comptem els que també apareixen en les publicacions que també es mostren) ha estat feta per un equip de cinc comissaris reputats: l’artista Joan Fontcuberta, que va iniciar el projecte; Clément Chéreux, conservador del Departament de Fotografia del Centre George Pompidou; Erik Kessels, director artístic del KesselsKramer; Martin Parr, fotògraf de l’Agència Magnum; i l’artista Joachim Schmid.
L’exposició funciona a manera de manifest i és en el pla de la reflexió teòrica on pren rellevància. Durant la presentació, Joan Fontcuberta ha explicat alguns aspectes sobre els que pretenen reflexionar: el canvi de paper de l’artista; la duplicació de funcions del ciutadà, com a productor i alhora consumidor de fotos; l’autoedició; el reciclatge de les imatges o les imatges adoptades; l’ecologia visual necessària davant la bulímia d’imatges que proporciona internet; el canvi de paradigma estètic: quin cànon hem de fer servir?; la importància de la construcció del propi jo; els instants indecisius (mentre que abans una càmera feia de notari dels fets significatius d’una vida, ara el volum de fotografies que fa un individu al llarg de la vida les converteix en un fet vanal i marginal).
