Renovació i professionalització enfront de l’amiguisme

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Davant el procés electoral a Caixa Ontinyent, sempre hem mantingut els mateixos principis:

-Apostem per la renovació Som partidaris de limitar a 12 anys el temps màxim de permanència als òrgans de govern de Caixa Ontinyent (com recollien els estatuts abans de la darrera modificació de 2012).
-Apostem per professionalitzar els òrgans de govern de Caixa Ontinyent. El model actual de tindre el fill, el gendre i l’amiguito’ al consell d’administració s’ha d’acabar.
-Apostem per despolititzar les caixes, i precisament per això no hem pactat amb ningú cap cadira als òrgans de govern (i no ha estat per falta d’ofertes de totes les parts).

De tot el procés electoral a Caixa Ontinyent, hi ha un grapat de temes a criticar: l’anul·lació de candidatures, la continuïtat de l’amiguisme (el fill, el gendre i el millor amic que continuen)… i Esquerra Unida d’Ontinyent tan sols es dedica a atacar Compromís per no donar suport al seu candidat?. Ens acusen de deslleialtat: ho vam dir el primer dia, cal renovació, no donarem suport a cap candidat, cap, que haja estat més de 12 anys als òrgans de govern, ni al senyor Soriano, ni al senyor Torrejon –candidat d’EU.

Tan important és per a Esquerra Unida tindre una cadira al consell d’administració de Caixa Ontinyent? És que no ha tingut prou ja amb el cas de Caja Madrid?

Lleialtat és ser conseqüent amb els propis principis. Sols sent lleial amb un mateix es pot ser lleial amb un tercer. Lleialtat és assumir les pròpies responsabilitats i la nostra lleialtat és i serà amb el poble, amb les ciutadanes i els ciutadans.

De deslleialtats, n’hi ha arreu, i moltes. Tan sols cal observar el dia a dia del senyor Ruiz a l’Ajuntament d’Ontinyent, però no serem nosaltres qui demanen lleialtat. Que cadascú ja hauria de saber què vol ser de major. Volen estar al govern o amb l’oposició?.

Respecte del futur de Caixa Ontinyent, sens dubte ens agradaria (i no ho amaguem) que més prompte que tard poguera estar presidida per un perfil tècnic/professional, sense dependència política. Eixa és i serà la nostra aposta.

Amb independència de la persona que ostente la presidència al final d’aquest procés electoral, li desitgem molta sort, que siga capaç de recuperar el seny perdut les darreres setmanes, que recupere el consens, però un consens basat en la transparència, el control, la bona gestió i no el consens de ‘l’amiguisme’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any