11.02.2013 - 06:00
El filòsof Eugenio Trías Sagnier (Barcelona, 1942) es va morir ahir a setanta anys a conseqüència d’un càncer de pulmó, segons que van confirmar fonts del diari El Mundo, del qual havia estat membre del consell editorial i hi col·laborava a les pàgines d’opinió i cultura. Catedràtic d’història de les idees i premi internacional Nietzsche, Trías ha cultivat l’assaig i alguns dels seus textos s’han convertit en veritables clàssics del pensament, com ara ‘La filosofía y su sombra’ o ‘El artista y la ciudad’. Era professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i construí un pensament filosòfic centrat en un concepte propi de ‘límit’.
La UPF va informar que Trías s’havia mort a l’Hospital Clínic de Barcelona ahir, quan passaven deu minuts de les tres d’horabaixa.
L’any 1995, Eugenio Trías va rebre el XIII premi internacional Friedrich Nietzsche, per la seva tasca filosòfica. Aquest premi equival al Nobel de filosofia i és l’únic d’àmbit internacional que es concedeix a un pensador en reconeixement al conjunt de la seva trajectòria.
El pensament de Trías explora la condició humana i els diversos àmbits del saber i cristal·litza en una de les propostes filosòfiques contemporànies més genuïnes: la filosofia del límit.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1964, va prosseguir els estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Les seves primeres obres recollien les idees bàsiques del nietzscheanisme francès. Des del 1965 va ser professor ajudant i després professor adjunt de filosofia a la Universitat de Barcelona i a l’Autònoma.
El curs acadèmic 1972-73 va fer cursos i conferències a les universitats del Brasil i de l’Argentina. El 1976 va accedir a la plaça de professor adjunt d’estètica i composició a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, per invitació de Xavier Rubert de Ventós, amb qui va formar el Col·legi de Filosofia l’any 1976. El 1986 va obtenir la càtedra en aquesta facultat, on va romandre fins el 1992. Aquell any fou nomenat professor de filosofia a la Facultat d’Humanitats de la nova Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on ha continuat fins ara com a catedràtic d’història de les idees.
