14.01.2013 - 20:39
El suïcidi d’Aaron Swartz, de vint-i-sis anys, divendres al seu apartament de Nova York ha deixat un buit en el ciberactivisme i ha obert tot d’especulacions sobre què va empènyer-lo a llevar-se la vida. Hi ha qui hi veu un factor de pes en el setge judicial de què era objecte per haver-se descarregat milions de documents d’un arxiu acadèmic de subscripció en línia, el JSTOR, el 2010. La fiscalia li demanava trenta anys de presó i un milió de dòlars de multa, i el judici havia de començar d’ací a dos mesos.
L’impacte de la mort de Swartz ha anat acompanyat d’una reivindicació de la tasca que va fer durant la seva curta vida, en què maldà per la difusió lliure del coneixement a internet. Una de les iniciatives d’acadèmics de tot el món és de compartir lliurement a Twitter els seus articles científics o literaris amb l’etiqueta #pdftribute, i que es poden consultar aplegats en aquesta pàgina.
Els últims anys, Swartz va lluitar per la llibertat a internet, desafiant els interessos de companyies molt poderoses. Fou molt precoç, un nen prodigi, i a tan sols catorze anys va ser corresponsable del desenvolupament de l’RSS, l’eina que permet la subscripció a continguts en línia. La web Alt1040 ha fet un recull de les contribucions més importants que ha fet Swartz, començant per la transcendència de l’RSS, que va fer possible l’aparició de serveis com el Google Reader i aplicacions com Flipboard i Google Currents.
Una altra aportació destacada de Swartz és la que va fer a Reddit, una de les webs més populars de la xarxa, basada en l’agregació de notícies en què els usuaris deixen enllaços que troben i uns altres usuaris els comenten i els valoren, i que ha inspirat el català La Tafanera i l’espanyol Menéame.
Swartz també és creador del llenguatge Markdown, que permet de dotar d’estil i format els textos que es publiquen a internet, d’una manera àgil i sense necessitat de recórrer a editors ni d’utilitzar les etiquetes HTML.
Fou director tècnic del projecte Open Library, impulsat per Internet Archive i la Biblioteca de l’estat de Califòrnia, amb el propòsit de fer una gran biblioteca a la xarxa d’una manera col·laborativa i amb accés lliure.
La seva última i gran aportació va ser la lluita contra la censura a internet i en defensa de la cultura lliure. Swartz va ser cofundador de ‘Demand Progress‘, amb què va promoure campanyes en línia sobre temes socials diversos. Amb aquest grup va encapçalar l’oposició a la llei SOPA nord-americana, que es proposava de vetar les descàrregues a la xarxa.
En aquest vídeo es veu una intervenció seva en el congrés Freedom to Connect, el maig de l’any passat, en què explica el seu paper en l’oposició a la SOPA:
Un dels homenatges periodístics a Swartz més emotius que s’han publicat és el del columnista del The Guardian Glenn Greenwald, un advocat expert en llibertats civils i en seguretat nord-americana, que coneixia Swartz i amb qui havia bescanviat experiències i opinions.
L’heroisme de Swartz
Greenwald qualifica la seva lluita per la llibertat a internet d’heroica. Per moltes d’aquestes aportacions, recorda que ‘Swartz va rebre una gran quantitat de diners quan era molt jove. Va esdevenir una mena de llegenda d’internet i de la programació mundial abans de tenir divuit anys. Però tenia poc interès a dedicar la seva vida per al seu enriquiment material, per més que li hauria estat molt fàcil. […] Es va comprometre amb les causes en què creia apassionadament: la llibertat d’internet, les llibertats civils, fer que la informació i el coneixement arribessin a l’abast de tothom’.
I explica que no feia pas tot això perquè es parlés d’ell. ‘Sacrificava els seus interessos, fins i tot la seva llibertat, per defensar els seus valors i per desafiar les faccions més poderoses que eren els seus enemics. Això el va fer, des del meu punt de vista, tan heroic’.
Swartz escrivia apassionadament, i molts dels seus escrits es poden consultar en aquesta web que recull una bona part del seu llegat. I també escrivia sobre la depressió, que el turmentava.
Una de les especulacions sobre el seu suïcidi va en aquest sentit, però Greenwald opina que hi té més a veure la persecució de què fou objecte per la descàrrega dels arxius de JSTOR; per l’amenaça d’haver de passar força anys de la seva vida entre reixes, i arruïnat per unes multes milionàries.
I acaba dient: ‘Ningú no sap amb certesa per què els fiscals federals van decidir de perseguir Swartz d’una manera tan venjativa, com si hagués comès algun delicte greu que mereixia molts anys de presó i la ruïna financera. Hi ha la teoria que el Departament de Justícia l’odiava pel seu activisme i la desobediència civil.’
En el comunicat que va fer públic poc després de saber-se el suïcidi, la família d’Aaron Swartz el va voler recordar amb aquestes paraules: ‘Va tenir un paper decisiu per a tombar un projecte de llei de la censura a internet [la polèmica llei SOPA], va lluitar per un món més democràtic, un sistema polític obert i responsable, i que ell va ajudar a crear, construir i preservar amb un vertiginós ventall de projectes acadèmics que van estendre l’abast i l’accessibilitat del coneixement humà. Va utilitzar les seves habilitats prodigioses com a programador i tècnic, no pas per enriquir-se, sinó per fer que internet i el món fossin més justos i millors. La seva obra profundament humana va tocar les ments i els cors a través de generacions i continents. Es va guanyar l’amistat de milers de persones i el respecte i el suport de molts milions més.’
