10.01.2013 - 13:15
“El cinema tal com l’hem conegut està mort”. Així de contundent es va mostrar el director britànic Peter Greenaway en un certamen cinematogràfic a Barcelona el maig passat. Són molts els que així ho pensen. En el món del setè art, hi ha hagut una confluència entre una crisi de model, la caiguda d’espectadors i la crisi econòmica. El públic jove és la causa d’aquesta mort o en pot ser part de la solució?
Internet i el 3D: noves esperances
Un dels principals desafiaments és el suport en què els joves veuen les pel·lícules. El doctor Ivan Pintor, professor de cinema contemporani a la Universitat Pompeu Fabra, destaca l’èxit de les noves plataformes per mirar cinema per Internet com ara Filmin. “Internet ha sustentat el consum juvenil de moltes pel·lícules que no arriben a les sales”, explica Pintor. En aquest sentit, no tot són inconvenients per al consum de cinema a Internet. L’expert també posa en relleu que “la mort del videoclub s’ha substituït per la oferta a la xarxa tot i que això no assegura que el cinema de sèrie B arribi al públic”. Igualment, Pintor també destaca una conseqüència perillosa del consum per Internet. “A la xarxa vas a buscar una pel·lícula en concret mentre que abans al videoclub podies xafardejar entre els diferents gèneres i descobrir nous títols”.
Si un dels puntals del cinema per a joves són les plataformes a la xarxa, l’altre és el 3D. El boom cinematogràfic relacionat amb aquesta modalitat de pel·lícules ha tingut un èxit notable entre els joves i ha renovat l’atractiu d’anar al cinema en especial per a un públic familiar.
Davallada del cinema i auge de les sèries
En contraposició amb el cinema, immers en una àmplia crisi, les sèries de televisió han aconseguit un èxit notable entre els joves. Mentre el cinema pateix un indefinició de model, sobretot pel que fa a la manera d’explicar històries, les sèries han trobat l’estil per seduir al públic. Aquest fenomen ha fet néixer una poderosa indústria televisiva. “Al territori de les sèries està molt clar com arribar als joves però al cinema no”, explica Pintor. El professor de cinema ens detalla algunes causes d’aquesta penetració de la televisió a l’oci juvenil. El model es basa en entrar a la casa d’algú i això crea molts elements que permeten als joves identificar-se amb les històries que apareixen a les sèries. L’adaptació a les pantalles de televisió i el consum domèstic ha creat un hàbit que segurament ha vençut el ritual d’anar al cinema.
Enllaços
Array
