18.11.2012 - 06:00
Raimon Panikkar ha estat ‘el primer català, el primer espanyol i el primer indi’, deia ell, a impartir les prestigioses Gifford Lectures, l’encàrrec de les quals constitueix una mena de Premi Nobel del pensament. Pronunciades els anys 1988-1989, el text de les lliçons va ser reelaborat durant vint anys, fins a la seva publicació en anglès pocs dies abans de la mort de l’autor. Es tracta, per tant, de l’últim gran text de Panikkar, probablement el seu llibre més important en el camp filosòfic, que ara publica Fragmenta Editorial. Us n’oferim un avançament (pdf). ‘El ritme de l’ésser. Les Gifford lectures‘ es presentarà aquest dimarts 20 de novembre al CCCB.
‘El ritme de l’ésser. Les Gifford lectures’ correspon al volum número 10 de l’Opera Omnia Raimon Panikkar (que aplega tota la seva obra) i el sisè que s’ha publicat. El llibre és el primer text de l’Opera Omnia que romania inèdit a casa nostra. Només s’havia publicat en anglès i en italià. L’obra és a cura de l’autor i de Milena Carrara Pavan. La coordinació de l’edició catalana l’ha fet Xavier Serra Narciso, i les traduccions són d’Esteve Serra Arús.
Tal com explica l’editorial, en aquesta obra ‘Raimon Panikkar convida a superar l’escissió entre teologia i filosofia, entre mythos i logos, entre Orient i Occident, i formula amb precisió i gosadia les seves objeccions al relat científic dominant i, sobretot, a la manera com el llegeix habitualment l’actual societat tecnocientífica. Panikkar aprofundeix en les seves intuïcions sobre l’estructura triàdica o trinitària de la realitat (que comprèn el diví, l’humà i el còsmic), cosa que el condueix a qüestionar obertament el monoteisme i a veure en l’harmonia la via oberta vers l’experiència integral del tot’.
Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010), de pare indi i hindú i mare catalana i cristiana, és una de les veus més lúcides del pensament contemporani per les seves aportacions al diàleg intercultural i interreligiós. Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, va exercir la docència en diverses universitats d’Europa, l’Índia i els Estats Units. El 1946 és ordenat sacerdot catòlic. Trepitja l’Índia per primer cop l’any 1954: ‘Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat mai de ser cristià.’ Als anys vuitanta s’instal·la a Tavertet, on impulsa la Fundació Vivarium (avui Fundació Vivarium Raimon Panikkar). L’obra de Panikkar ha estat estudiada per quaranta tesis doctorals i per cinc congressos internacionals monogràfics.
