Els celíacs, una vida sense gluten

  • La celiaquia és una intolerància alimentària permanent que afecta a l'1% de la població mundial, i no sempre presenta símptomes visibles. La genètica juga un paper clau en el desenvolupament de la malaltia i, per ara, el repte és diagnosticar-la el més aviat possible en la població infantil.

VilaWeb
Laia Ros, Guillem Sánchez
13.11.2012 - 09:17

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Mentre la gent que no pateix la malaltia celíaca pot consumir pa, cereals, galetes, productes de rebosteria, entre d’altres, això queda del tot prohibit, d’entrada, als celíacs. Per què? Perquè ells i elles no toleren els aliments amb gluten, una proteïna continguda en grans de blat (kamut i espelta inclosos), sègol, ordi, triticale (híbrid de blat i sègol) i probablement civada. La celiaquia no és una al·lèrgia alimentària, sinó que es tracta d’una intolerància alimentària.

La diferència principal és que la reacció en una intolerància és menor que en una al·lèrgia. Per tant, els símptomes que s’observen en els celíacs després de la reacció al gluten no són tan evidents i poden trigar a aparèixer. En conseqüència, els malalts molts cops segueixen ingerint productes que no toleren perquè no creuen que sigui perjudicial per a ells i la seva salut va empitjorant.

La intolerància al gluten és permanent i provoca una reacció inflamatòria a la mucosa de l’intestí prim. El sistema de defensa del cos ataca al propi organisme perquè considera el gluten com un element perjudicial i dificulta l’absorció de nutrients. El grau de lesió de l’intestí pot variar segons cada cas i es determina a partir de la Classificació de Marsh (pdf, pàg.28).

La malaltia es desenvolupa en individus genèticament predisposats a patir-la. Però no s’hereta directament a partir d’un “gen defectuós”, sinó que és conseqüència de l’acció de varis grups de gens que actuen conjuntament. Aquests contenen tota la informació perquè la celiaquia es pugui manifestar i heretar, és a dir, passar als descendents.

De moment, existeixen dos paquets de gens responsables del desenvolupament de la malaltia en la majoria de casos, el DQ2 i el DQ8. El DQ2 el té el 30% de la població general però només un dels 30 arriba a ser celíac. Ara bé, qui és celíac, gairebé segur que té el paquet DQ2. En menor mesura, el DQ8 també predisposa a qui el té a patir la celiaquia. Però existeixen casos de malats sense cap dels dos paquets principals (2-3%). Això vol dir que hi ha d’haver altres grups de gens que participin en el procés de manifestació de la malaltia a part del DQ2 i del DQ8. La recerca científica va en el camí de buscar quins altres paquets també són responsables.

Juntament amb la malaltia celíaca, hi ha altres malalties que s’associen a ella (pdf, pàg.47). Poden presentar-se simultàniament o després del seu diagnòstic, però el més habitual és que la precedeixin. Així doncs, aquests malalts són considerats com a grups de risc, juntament amb els familiars de primer grau, que tenen d’un 5 a un 20% de possibilitats de patir celiaquia. A més, si els malalts celíacs no segueixen el tractament poden presentar-se també altres complicacions (pdf, pàg.14).

Enllaços
Array
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any