La tertúlia proscrita

Un any de l’assassinat del poeta Salvador Iborra

VilaWeb
Redacció
29.09.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui fa un any, abans de la sortida del sol, el poeta i mestre valencià Salvador Iborra, de trenta-tres anys, va morir assassinat al portal de casa seva, al número 12 de la Palma de Sant Just de Barcelona, després d’una discussió pel robatori d’una bicicleta a un amic seu. La policia va detenir poc després Saodi M. i Zakari X. M., que des del juny del 2011 ocupaven de manera il·legal el pis principal segona, convertit des d’aleshores en un centre d’operacions de petits delictes i de tràfic de droga. VilaWeb va reconstruir aleshores les últimes hores d’Iborra, un relat que fa pensar que l’assassinat potser es podria haver evitat, i que alguna cosa, o tot, va fallar.

Mestre i poeta

Nascut a València (1978), Salvador Iborra es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de València (UV) i després va estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. El 13 de setembre de 2011, dues setmanes abans de ser assassinat, va defensar la tesina del màster, sobre la desconstrucció literària aplicada a Gabriel Ferrater.

Havia començat a escriure una novel·la negra i tenia escrites quinze narracions encara no publicades i una dotzena de poemes, que volia aplegar en un nou llibre. Era poeta i mestre de l’IES Jaume Mimó de Cerdanyola, on feia substitucions. Havia escrit tres llibres: ‘Un llençol per embrutar’ (Viena, 2003, premi Betúlia); ‘Les entranyes del foc’ (Ajuntament d’Arenys de Munt, 2005, premi Domènec Perramon) i ‘Els cossos oblidats’ (Onada, 2010, premi Ciutat de Sagunt).

També col·laborava habitualment al suplement de Cultura del Diari de Balears i era un dels poetes signants del manifest en favor de la independència ‘Poetes per la llibertat’. El seu amic Sebastià Bennasar deia d’ell que era valent, exigent amb si mateix i perfeccionista. ‘Tenia un gran sentit de l’ètica i de la responsabilitat, i una cultura de l’esforç molt marcada; sempre triava el camí més difícil; era un poeta medieval del segle XXI.’

Els seus amics expliquen que tenia una visió particular i singular de les coses. Sovint genial. Segons Bennasar, tenia l’ambició d’arribar a ser professor de literatura als EUA per explicar-hi literatura catalana i, en concret, Ferrater.

Alguns d’aquests amics són al darrere del Premi de Poesia en línia Salvador Iborra, un nou guardó que es va lliurar per primera vegada el 9 de juliol passat com una manera de mantenir viva la seva memòria i evitar que es commemori la seva mort, publicant el veredicte precisament el dia que va néixer.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any