22.08.2012 - 06:00
—Com veieu aquest Onze de Setembre?
—Ens sentim implicats en qualsevol cosa que passe en qualsevol territori dels Països Catalans. És clar que els ritmes són diferents, al País Valencià i a Catalunya, però es veu amb esperança que es fan passes i que es perd la por. Pot ser el moment de prendre posicions definitives. El futur de Catalunya, des del nostre punt de vista, seria el principi d’una altra cosa. Cada país hauria de prendre la seua posició, però que poguera eixir amb esperança ja fóra un pas important.
—Pot ser positiu per a la resta dels Països Catalans, doncs?
—Pot ser un revulsiu. Fins ara mateix, als partits nacionalistes, sembla que els faça por fer passes. Que en algun dels nostres països s’assolira una majoria política (la civil ja hi és) per continuar fent passes fóra important per a tots. Per al poble, per a decidir-se, i sobretot per a perdre eixa por de plantar cara.
—Por?
—Sí, és important que la por i les indecisions que hi ha en els partits de Catalunya es poguera vèncer i es fera un front comú cap a la independència. Aquest referent és important i podria ajudar la societat civil a pressionar els partits en la resta dels Països Catalans, i els partits mateixos a tenir el referent d’un camí ja fet.
—Així, doncs, sou optimistes?
—És la diada de l’esperança. La il·lusió hi és des de fa temps. Sembla que cada volta siga més a prop.
