La lliçó d’història de Junqueras al director de La Razón

  • En un debat a RAC1 el president d'ERC desmunta les tesis de Marhuenda negant que Catalunya sigui una nació

VilaWeb
Redacció
09.07.2012 - 13:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Vostè fa servir un concepte del segle XVII per explicar una cosa del segle XI, i vol arribar a una conclusió del segle XXI a partir d’una dada que a vostè li agrada del segle II. No té criteri d’historiador’. Així es resumeix la lliçó d’història que el president d’ERC i historiador, Oriol Junqueras, va fer al director de La Razón, Paco Marhuenda, en un debat ahir al matí a RAC1 sobre la pregunta: ‘Catalunya és una nació?’

Tot seguit us oferim un extracte del debat:

Marhuenda: Nació és un concepte del segle XIX complex i més sentimental i la voluntat de ser nació no té a veure amb la història.

Junqueras: La paraula nació en català també serveix per indicar el naixement, i al segle XIII i XIV hi ha molts documents que parlen de la gent de nació catalana. ‘Aquesta persona és de nació catalana’, vol dir que és nascuda a Catalunya. La definició de catalanitat depèn d’una llei que elaboraven les corts i el concepte de nació a la Catalunya del segle XIII i XIV és u concepte extraordinàriament contemporani, perquè la condició de català estava determinada per les lleis. Per tant, el concepte de nació es pot fer servir des de fa molt de temps.

M: En aquella època la idea de Catalunya i altres territoris no existia, Hi havia la idea de la sobirania d’un senyor que era propietari del territori. Hi havia una idea col·lectiva que es deia Hispania, que venia de l’època dels romans. I Jaume I va renunciar a Múrcia per donar-la Espanya.

J: Sap d’on ve la paraula Hispania?

M: Sí, terra de conills.

J: Imagini’s. I fixi’s que una terra de conills és un concepte geogràfic, i no polític. Els conills no són polítics i els polítics en general no són gaire conills. Definim un lloc.

M: A l’època dels romans el territori Hispania era un conjunt de províncies. Tot el territori es denominava Hispania.

J: Ara ho diu, un territori.

M: Com Catalunya.

J: No, Catalunya és un territori i moltes més coses.

M: Com Hispania.

J: No, Hispania era un territori i prou. No hi havia cap estructura administrativa pel conjunt de la Hispania romana.

M: La major part dels historiadors estan contra el que diu. Hispania és una de les poques coses clares que hi ha.

J: Respongui si Hispania era una estructura administrativa o política conjunta en època romana.

M: Era conceptual.

J: Gràcies per respondre la pregunta.

M: Creu que els historiadors sobre Roma s’inventen les coses?

J: Diuen el que dic jo. És vostè que s’ho inventa. És un concepte geogràfic. És com parlar d’Amèrica, que és tot un continent. Com Àfrica, o el Sàhara, o la fageda d’en Jordà.

M. Catalunya no té fonaments històrics, com el País Basc. Catalunya és un territori petit i irrellevant.

J: Tan petit com Bèlgica, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca… Què dirà, que no tenim dret de ser una nació perquè som petits? I si compara Espanya amb Argentina o amb Nigèria veurà que Espanya és molt petitona. I no li discuteixo que pugui ser nacional espanyol.

M: Els reis de Castella van utilitzar la terminologia emperador o rei d’Espanya.

J: L’autocomplaença no és una característica només actual dels espanyols.

M: Fins al segle XII hi havia només el comte de Barcelona, que era un senyor feudal que intentava obrir-se camí per la seva intenció dinàstica. Els catalans al final van ser regnats per un Trastàmara. I l’ultima vegada que es van reunir les Corts Catalanes va ser el 1636. Qui manava a Catalunya era el capità general i el virrei.

J: No pot barrejar una cosa del segle XI amb una del segle XVII i amb una del segle XXI i quedar-se tan ample perquè la història canvia. Utilitza un concepte del segle XVII per intentar explicar una cosa del segle XI per arribar a una conclusió del segle XXI a partir d’una cosa que a vostè li agrada del segle II. No té criteri d’historiador. Només falta que li foti cola d’impacte per veure si se li aguanta alguna cosa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any