La revista L'Espill dedica un especial a 'Nosaltres els valencians, mig segle després'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

La revista d'assaig L'Espill, que va fundar Joan Fuster el 1979, i que des del 1999 porta la Universitat de València, acaba de publicar en el número 40 un monogràfic titulat 'Nosaltres els valencians, mig segle després'. Hi participen una vintena d'autors que analitzen l'obra de més transcendència social de Fuster des d'aspectes diversos: el seu rerefons, les valoracions i crítiques de què ha estat objecte, el seu impacte extraordinari en la societat valenciana i més enllà, les transformacions que s'han esdevingut en aquest mig segle i la problemàtica cultural, política i nacional tal com es presenta a hores d’ara, des d’una perspectiva fusteriana i crítica.

Trobem col·laboracions d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Miquel Barceló, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarrià, Ferran Garcia-Oliver, Maria Josep Picó, Enric Bou, Josep Guia, Simona Skrabec, Antoni Marí Monterde, Francesc Pérez Moragón, Lluïsa Julià, Carme Gregori, Neus Penalba, Ferran Requejo, Miroslav Hroch i Dan Diner.

El número es complementa amb una guia bibliogràfica de publicacions de i sobre Joan Fuster entre 2002 i 2012, que posa de manifest la vitalitat dels estudis sobre l'autor de Sueca i la importància de les reedicions de les seves obres.

L'editorial titulada 'Mig segle després' diu que 'la idea de fons era destacar l'existència d'un subjecte col·lectiu, el poble valencià, que havia d'eixir de la subalternitat i la subjecció ideològica per retrobar-se amb la seua història i encarar-se a un futur que s'endevinava'. I continua: 'Però amb cinquanta anys de perspectiva podem analitzar també què ha passat entremig, com ha evolucionat la societat valenciana, fins a quin punt ha respost als reptes que plantejava Fuster en 'Nosaltres, els valencians'. Quin ha estat, en definitiva, el destí d'un llibre que es proposava sobretot estimular un canvi de fons, que plantejava una esmena a la totalitat en una trajectòria que, si no s'alterava radicalment, menava al desdibuixament i a la despersonalització definitiva dels valencians com a poble.'

'Sens dubte el balanç hauria de ser molt matisat. Sota la superfície d'una transició convulsa, d'una època de governs socialistes més aviat mediocre i d'una etapa recent d'hegemonia de la dreta conservadora que ha tingut efectes extremament negatius (el resultat final dels quals encara s'ha de veure), i més enllà de l’estigma conflictiu que arrossega tot allò relacionat amb la revindicació valencianista i l'enllaç amb la catalanitat bàsica, com reclamava Fuster, la realitat és que la societat valenciana s'ha transformat de cap a cap. I que una part consistent i nombrosa d’aquesta societat ha assumit la idea de país que proposava Fuster en 'Nosaltres, els valencians'. Més enllà de les impugnacions, de les polèmiques interessades, de l’esforç permanent de desqualificació, de l'animadversió coriàcia de la dreta política, les idees i les propostes bàsiques d'aquest llibre fundacional s'han anat obrint pas, bé que per vies sovint inesperades i a través d’un procés complex i altament contradictori.'

I acaba dient: 'L'any en què commemorem el mig segle de 'Nosaltres, els valencians' marca un punt de màxima tensió, enmig d’una crisi econòmica, social i política de desenllaç incert. El País Valencià haurà de plantejar-se un nou començament, en la configuració del qual les idees fusterianes, filtrades per l’experiència del temps, poden i han de fer, encara, una aportació cabdal. Caldrà, entre altres coses, reflexionar sobre l’entotsolament que afecta avui la dinàmica dels tres països de l’àrea lingüística del català, d'efectes limitadors per a tots tres. Caldrà cercar un punt de trobada, la confluència necessària per a potenciar les possibilitats del conjunt.'

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF