Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  13.06.2012  22:20

Autor/s: Miquel Àngel Múrcia i Cambra

Mentides desafinades

Men?ame
 

Manipular, mentir i balafiar són els tres verbs que resumeixen clarament la política musical del Consell Valencià governat pels conservadors del Partit Popular. La conseqüència directa d’aquesta salvatge política contra el teixit musical valencià és patent des de fa mesos: els centres autoritzats professionals de música, les escoles musicals, les associacions sense ànim de lucre i bandes musicals es troben ben a prop del colapse. I malgrat açò, el PP continua manipulant, mentint i balafiant els nostres recursos.

Manipulen quan fan de la música valenciana una arma política de les senyes identitàries valencianes. El 22 de maig de 2011, Serafin Castellano afirmava: 'La declaració BIC de les bandes de música és una mostra més del compromís del Consell amb esta senya d'identitat valenciana'. Tot i això, en l’assemblea extraordinària de la Federació de Bandes del País Valencià el passat 10 de juny, el mateix Castellano era qui anunciava que les escoles i bandes no cobrarien fins passar l’estiu. La qüestió és: de quin any? Els responsables del PP s'omplen la boca de parlar de la música com una senya d'identitat valenciana i de la declaració de Bé d'Interés Cultural per a les bandes de música. Però alhora retallen sense contemplacions les subvencions als centres d'ensenyament en una nova manipulació dialèctica a què ens té acostumats el Consell.

Menteixen sobre el finançament i el compromís amb l’educació musical. A banda de les Escoles de Música i dels catorze conservatoris de la xarxa pública de Conselleria, l'ensenyament musical es troba en mans de centres autoritzats (quasi tots promoguts per societats musicals) i conservatoris nunicipals. Fet i fet, aquests centres imparteixen un ensenyament reglat i atorguen títols. És a dir, estan fent el treball que correspondria a la pròpia Conselleria. Per aquesta raó el sistema de subvencions és injust i la suspensió dels pagaments a aquests centres una autèntica estocada a l’ensenyament musical. No sols per la retallada del 54% del finançament dels centres autoritzats de música, que fa que en perille el futur (no hi ha cap concepte dels pressupostos de la Generalitat que haja estat amputat en un 55%), sinó a més a més, pels impagaments de les quantitats pendents del curs 2010-2011. Menteixen, ja que anunciaven partides econòmiques que s’han retallat i no s’han respectat; mentrestant la consellera Català anuncia dates de pagament que alts tècnics de la pròpia Conselleria desautoritzen per telèfon. Ens menteixen, perquè al remat és la seua manera d’entendre la gestió pública i ciutadana.

Balafien de manera indigna i desorbitada els diners públics. D'exemples, n'hi ha per donar-ne a cabassos: l’absorció de Valmor Sports per la Generalitat ha suposat un càrrec de 30 milions d’euros a les arques públiques; el premi de Fórmula 1 d’aquesta propera setmana xifrat en 41 milions d’euros o les maquetes de les Torres de Calatrava pagades a la mòdica quantitat de 15 milions d’euros. I mentrestant, la xarxa musical valenciana ofegada i prop del col·lapse. Hi ha dret que molts bons professionals no cobren el salari mentre ells balafien els diners en 'pa i circ'? I els votants del Partit Popular, estan d’acord amb aquesta política d’autodestrucció del País Valencià?

Ara, els 'populars', que porten dues dècades al Palau de la Generalitat, tiren la culpa del col·lapse financer a les herències de ZP, al mal finançament del País Valencià, o a la crisi internacional dels mercats. Comptat i debatut, no dubteu que qualsevol dia ens parlaran d’espoli fiscal espanyol si els convé amagar les misèries del seu govern. Mentrestant, es balafien diners públics dels valencians a pagar les deixalles brutes de la festa zaplanista i campsista; la xarxa musical agonitza i ens llancen mentides i empren les bandes amb manipulació programada. Cal denunciar rotundament les retallades del PP a l’educació musical i parlar ja d'una reforma estructural d'aquest sistema que educa milers d’estudiants en un tret diferencial del poble valencià: la música.