La privacitat a la xarxa, entre la paranoia i la inconsciència

VilaWeb
Marcos Álvarez, Marina Breda
13.06.2012 - 13:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El nombre d’usuaris de les xarxes socials creix de manera imparable. Tot i així, encara hi ha qui decideix no registrar-s’hi. Segons un estudi publicat per IAB Research Spain, entre els principals motius d’aquesta abstenció s’hi troba la voluntat dels usuaris de protegir la seva privacitat.

Parlem amb la Gemma Galdon, Directora del Programa de Polítiques de Seguretat i del Màster en Polítiques de Seguretat de la UOC i explica: “La privacitat és allò que no saps què és fins el dia que la perds”. La majoria de xarxes socials i plataformes 2.0 ofereixen diferents opcions relatives a aquesta funció, mitjançant les quals l’usuari pot configurar la privacitat general del seu compte. Malgrat això, afirma Galdon que quan entrem en xarxes socials ens endinsem en un espai de vulnerabilitat perquè estem en un entorn que té pocs controls de seguretat del què es fa amb les nostres dades. “Els perills de perdre la privacitat són il·limitats: acabar a la presó, perdre la llibertat o els drets bàsics” diu.

Entre d’altres, la Gemma Galdon treballa en àrees de recerca de Polítiques Públiques de Seguretat i de Vigilància i Tecnologies de Seguretat. L’objectiu és analitzar els riscos de la privacitat i estudiar la manera de mitigar-los a nivell legislatiu, tècnic i de cada usuari. “Estem en una situació paradoxal, en la qual combinem la hiperparanoia amb la inconsciència més absoluta”. D’una banda, explica, es troben aquells qui creuen que per entrar a una xarxa social els hi robaran totes les dades personals i, de l’altra, els qui tenen la inconsciència total de confiar cegament en què estan protegits. La solució, conclou la Gemma, és estar en una posició intermèdia: “Ser conscients de quina part de la paranoia és real, tenir eines per saber com protegir-nos i entendre què fan exactament les empreses amb les nostres dades, quin benefici econòmic en treuen, quina penetració judicial o policial tenen i, en base a això, articular com ens volem defensar i fins a quin punt volem exposar-nos”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any