Cesk Freixas: ‘Crec en la funció social i política de la música’

  • L'entrevistem arran de la publicació de 'Tocats pel foc' · N'interpreta una cançó a l'Espai VilaWeb

VilaWeb
Bel Zaballa i Jordi Carreño
08.06.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El cantant Cesk Freixas torna armat de noves cançons. Amb un títol manllevat a Manuel de Pedrolo i tenint cura dels petits detalls, no para de denunciar les injustícies i de reivindicar els drets nacionals i socials. I és que, en aquest ‘Tocats pel foc’, continuem trobant-hi un Cesk que lliga música i activisme polític: ‘No podria fer-ho d’una altra manera’, diu en aquesta entrevista de VilaWeb TV. ‘Hi crec molt, en la funció social i política de la música; i és important que tingui aquesta funció i que serveixi al país i als moviments socials.’

‘El foc és perillós perquè crema –diu Freixas referint-se al títol del disc–, però, si aprens a dominar-lo, pot servir per il·luminar camins que abans eren foscos i per mantenir la unió necessària i fer vida en aquest contrapoder’. I reivindica Manuel de Pedrolo, ‘un dels escriptors més potents que ha parit el país’, però que ‘no té el reconeixement que es mereix’. Ara, el títol no és pas l’únic element pedrolià del disc; Freixas també ha adaptat en forma de cançó l’obra ‘Acte de violència’ de Pedrolo. ‘Ell ja explicava els anys 60 i 70 com combatre això que ens trobem ara.’

‘Tocats pel foc’ és un disc més orgànic, més acústic, en què s’aprecia netament el paper del guitarrista Víctor Nin en la direcció musical i en els arranjaments. És un disc d’amor i de lluita, de cançons que recorden ‘que també aixecàvem els llibres quan rebíem cops de porra’; que esbossen com serà el primer dia de la independència (‘Gent de mar, de rius i de muntanya, ho tindran tot, i es parlarà de vida’); que parlen de la lluita obrera; del seu poble (una cançó que és un primer acostament als sons tradicionals i mediterranis). També conté cançons de tall més costumista, encara que Freixas no les consideri així. ‘Em sorprèn l’exaltació del costumisme. Ja m’agrada; però, si reivindiquem aquesta quotidianitat, no ens podem quedar amb el que passa al menjador de casa i amb les vacances a Menorca. També és quotidià la gent que es queda sense feina, que no arriba a final de mes, la poca dignitat en la cultura i en la música…’

Il·lús qui es pensava que la guitarra era muda, que l’amor no era foc: foc per a disparar’. És un vers de la cançó ‘Companya’ (interpretada a VilaWeb), i segurament una bona definició d’això que fa aquest músic que ara llança al mercat el seu quart disc: ‘La cançó parla de la necessitat d’estimar i de transformar aquest amor en lluita, i també de la importància que té, per mi, de poder-ho fer cantant i tocant la guitarra. Segurament que resumeix força bé els punts ideològics de tot el disc.’

‘Tocats pel foc’ es presentarà avui a l’Auditori de Vilafranca del Penedès i diumenge al vespre, a Vic.

Tota la informació musical, a VilaWeb Música.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any