29.05.2012 - 11:38
Alguns van marxar abans que esclatés la crisi. Altres, per viure una experiència laboral diferent o perquè les seves empreses els exigien desplaçar-se a un altre país. Però tots coincideixen en una cosa: a curt termini, no tenen la intenció de tornar. Des d’Alemanya, la Xina, França i Suïssa, quatre joves ens parlen de com es viu i es treballa lluny dels Països Catalans. Formen part de la fuga de cervells:
Ricard Delgado, 29 anys, doble llicenciat en Enginyeria de Telecomunicacions i Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Mentre acaba el doctorat, treballa a Suïssa com a investigador a la universitat.
Després de fer el projecte final de carrera als EUA, se li va presentar l’oportunitat de fer un doctorat a Suïssa, on va trobar feina i s’hi va quedar. Durant el seu últim any de doctorat realitza dues tasques: una de docència i l’altra d’investigació en biotecnologia.
Robert Botey, 23 anys, graduat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Girona. Treballa als departaments de comptes i creatiu d’una empresa d’aparells dentals a la Xina.
Recent graduat, va marxar a la Xina amb l’ajuda d’una beca. Un cop finalitzada, va trobar feina en només una setmana.
Claudia Mateo, 29 anys. Enginyera de Telecomunicacions. Treballa al projecte Galileu, el GPS europeu, a Alemanya. Actualment viu a Darmstadt, a 30 km al sud de Frankfurt.
Treballava a una empresa d’operadors satèl·lits a Madrid que li va proposar marxar a treballar durant dos anys pel projecte Galileu a Alemanya. Passats els dos anys, va canviar de feina per seguir treballant en el projecte en una empresa que es dedica a la consultoria. És el seu tercer any a Alemanya.
Pau Medina, 29 anys. Enginyer Industrial amb un màster en comerç Internacional. Treballa en el departament de logística a Decathlon a França.
Va acabar la carrera i després d’un any buscant feina, va començar a treballar a una empresa francesa a Barcelona. Li van dir que per mantenir el lloc de treball havia de marxar a França.
