Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  24.05.2012  06:11

Manifest llegit en la manifestació del 23 de maig a Ontinyent

Men?ame
 

Bufen mals vents per als serveis públics. Els governs estan fent-los pagar una crisi que no han causat. Còmplices dels imperatius dels mercats financers i de les exigències del neoliberalisme, els governs espanyol i valencià s’han marcat un pla ben traçat que, en benefici dels seus interessos, ens condueix al retrocés polític i social, fent caure la crisi sobre els sectors més dèbils, però preservant i, fins i tot, acreixent els guanys i els avantatges dels qui més tenen i combreguen amb la seua ideologia. Un pla que passa pel desmantellament de l’estat del benestar que tants d’esforços de tantes generacions ha costat bastir.

D'una banda, l'anunci de la privatització de la gestió sanitària pública obre la porta a les empreses privades per a fer negoci de la nostra salut i per a apropiar-se'n de seua gestió, amb la qual cosa aquestes empreses podran determinar quins serveis i prestacions ofereix la sanitat pública i quins no, en funció dels beneficis econòmics i no atenent les necessitats dels usuaris. S’enceta així el temps en què els rics dictaran quina sanitat han de tenir les classes treballadores. Després d’haver esclatat el negoci immobiliari, comença el negoci sanitari.

Una sanitat pública que ara es veu amenaçada amb l’adopció de mesures com la supressió de consultes i personal, ambulàncies sense metges, desabastiment d’algunes medecines...

D'altra banda, l'escola pública pateix greument les retallades. Unes retallades que vulneren els nostres drets i posen en perill la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i, per tant, el futur de l’alumnat, els nostres fills i filles.

Si bé les retallades s’han presentat com una conseqüència indesitjable però inevitable de la crisi econòmica, el ben cert és que s’emmarquen en la política de substracció de recursos a l'escola pública que, des de fa anys, el govern valencià ha portat a terme:
    •    acomiadament de milers de professors i professores els dos darrers cursos,
    •    empobriment de la qualitat de l'ensenyament amb la reducció de grups i línies,
    •    atac a l'ensenyament en valencià,
    •    eliminació de programes de compensatòria, cosa que afecta precisament els qui més ajuda necessiten,
    •    reducció o supressió de recursos bàsics del sistema educatiu, com la inversió en infraestructures o les ajudes en educació infantil o reduint alguna cosa tan elemental com la neteja dels centres. A més, no es paga allò que es deu en transport, menjador, bo llibre o despeses de funcionament dels centres, exposant-los a la paralització virtual,
    •    rebaixa de salaris des de l’any 2010 que impliquen com a mínim 3.200 € anuals,
    •    desprestigi de la tasca docent, tot presentant el col·lectiu de mestres de la pública com a poc treballador i exaltació d’allò privat o concertat

I per acabar-ho d’adobar, el decret-llei autonòmic 1/2012, el RD-llei 14/2012 del Ministeri d'Educació i el desenvolupament d'aquest últim a la nostra comunitat autònoma (publicat al DOCV el dia 20 de maig) comporten un atac sense precedents al sistema públic educatiu que la nostra societat democràtica ha assolit per a garantir la qualitat, l'equitat i la cohesió social, ja que contemplen:
    •    l'augment de les ràtios un 20%, com en la Llei dels anys 70, amb la minva consegüent en la qualitat educativa,
    •    l’augment de nombre d'hores lectives del professorat de secundària, que pot dur a l'acomiadament immediat de fins a 8000 professors i professores interins i al desplaçament de milers de funcionaris de carrera,
    •    la reducció de les modalitats de batxillerat,
    •    la reducció de grups de FP
    •    la no substitució del professorat malalt fins els 10 dies de baixa.
    •    l'increment del preu de les matrícules universitàries i la disminució de les beques

Totes aquestes retallades afecten l’escola pública, mentre la privada concertada en queda al marge. El ministre Wert sembla interessat a afavorir la privatització d’un dels darrers sectors en què encara es conserva l’estat del benestar. Vol que l’educació pública acabe sent subsidiària de la privada. Un nou model que queda en evidència amb els atacs a la laïcitat de l’ensenyament; amb l’eliminació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i la imposició d’una altra assignatura centrada en uns valors socials excloents; amb l’increment de subvencions i la donació de solars a centres concertats, que adoctrinen religiosament, que segreguen per raons de gènere o que dificulten al màxim la matrícula d’immigrants. És a dir, un model privat pagat amb els diners públics que, paradoxalment, es sostrauen al sistema públic. Un model que, en definitiva, aprofundirà l’escletxa de les desigualtats econòmiques i socials.

I, qui són els afectats per les retallades educatives? Més enllà de les conseqüències per als treballadors i treballadores de l’ensenyament amb reducció de drets laborals i salarials, els perjudicats per aquesta política som els usuaris. Les mares i pares que portem els nostres fills als centres públics i que observem com, any rere any, els serveis educatius van degradant-se, alhora que es produeix la massificació en les aules, la falta de professorat, la desaparició de programes específics… Però els realment damnificats són els nostres fills, abocats a una educació amb mancances, com a conseqüènia de la miopia política que pateixen els responsables actuals de l'educació i que els fa retallar la inversió de futur que és l'educació. Al capdavall, la gran perdedora serà la societat, una societat sense futur.

Davant tot açò, la Plataforma per la Defensa dels Serveis Públics de la Vall d’Albaida es REAFIRMA en la defensa de l’escola pública, de la seua qualitat i del seu paper imprescindible i cabdal en l’estat de benestar i en el futur del sistema educatiu, ja que garanteix una educació de tots i per a tots i esdevé un pilar bàsic per al creixement personal de cada individu així com per al desenvolupament d’un país en el seu conjunt.

No volem que l’escola i el sistema educatiu públic esdevinguen un gueto, sinó un instrument d’igualtat d’oportunitats per a tots els xiquets i xiquetes.

Creiem en l’escola pública inclusiva i intercultural i laica. Una escola que respecte la llibertat de pensament i de consciència de l’alumnat, de les famílies, del professorat i de tot el personal dels centres. Una escola que siga un espai de convivència democràtica, d’aprenentatge dels drets humans. Una escola que combata les desigualtats i que siga un instrument per a construir una societat més justa. Una escola que proporcione a cada alumne l’atenció que reclame, segons les seues capacitats i necessitats.

La Plataforma per la Defensa dels Serveis Públics es REAFIRMA, també, en la defensa de la Sanitat Pública. Una sanitat universal, gratuïta, dotada dels mitjans suficients i de qualitat.

Per tot això, des de la Plataforma:

RECLAMEM al govern valencià que faça marxa enrere en l’aplicació del decret estatal que augmenta la ràtio i les hores lectives i de totes les altres mesures que retallen els serveis sanitaris i socials,

EXIGIM al govern valencià que en compte de retallar, incremente progressivament els recursos econòmics per a l’ensenyament, proporcione les infraestructures necessàries i el professorat suficient per aconseguir una escola pública que garantisca que tots els xiquets i xiquetes, amb independència de la capacitat econòmica de la seua família, puguen tenir accés a una educació de qualitat que els permeta desenvolupar-se com a persones lliures i ciutadans crítics. Que s’incrementen els recursos econòmics per a la sanitat i els serveis socials per tal d’universalitzar aquest servei, com una mesura de justícia social.
DEMANEM que l’èxit escolar i la lluita contra l’abandonament prematur dels estudis siga prioritària i no pura retòrica. L’èxit escolar és l’objectiu fonamental de tota la societat i tot el treball que es fa contra l’abandonament prematur dels estudis és fonamental per al futur.

Som NOSALTRES, mares i pares, alumnat, usuaris de la sanitat pública, treballadores i treballadors dels serveis públics, NOSALTRES, que no ocupem una cadira ministerial, que no formem part dels consells d’administració de les grans empreses ni de les entitats financeres, NOSALTRES, que no controlem els mitjans de comunicació de major difusió de l’estat, som NOSALTRES els qui eixim al carrer per dir: JA N'HI HA PROU. I cridem PROU perquè sabem que hi ha ALTERNATIVES, perquè sabem que l’eixida de la crisi no passa per la contenció de la despesa i les retallades socials; perquè sabem que les retallades en sanitat, educació, serveis socials i investigació fan recaure els efectes de la crisi en els més dèbils i hipotequen el futur; perquè sabem que aquesta és una crisi d’ingressos, no de despeses, i, per tant, incrementant la fiscalitat als qui més tenen, establint taxes sobre les transaccions bancàries i lluitant contra el frau fiscal, es poden evitar les retallades; perquè sabem que amb una millor gestió política que acabe amb la corrupció (quants diners públics s’han esfumat a paradisos fiscals!!) i amb la política dels grans esdeveniments i grans infraestructures inservibles la situació de la hisenda valenciana seria una altra de ben distinta. Som NOSALTRES, en definitiva, els que diem NO a la política de retallades i SÍ a una millora de la gestió i a la depuració judicial i política de responsabilitats per la crisi. Som NOSALTRES els qui demanem el manteniment dels serveis bàsics en mans públiques com a garantia d’una gestió sota els principis d’igualtat, universalitat i amb vocació de servei a la ciutadania.

Perquè l’educació no és una despesa, sinó una inversió
Perquè l’educació i la sanitat pública no són un negoci, sinó un dret fonamental de tots nosaltres
Perquè no ens resignen a perdre el que és nostre
    
NO A LES RETALLADES

SÍ ALS SERVEIS PÚBLICS DE TOTS I PER A TOTS