Educació i progrés

Hi ha algunes idees que resulten lògiques a simple vista, però que no es fan evidents fins que no ens les assenyalen. Que no hi ha progrés sense educació és una d’aquestes idees.

I en aquest moment en que amb l’excusa de la política d’austeritat i contenció de la despesa, aquells que mai han cregut en aquest pilar de l’Estat del Benestar l’estan desmantellant, és necessari fer pedagogia en base a les evidències de que sense un sistema educatiu públic fort, el nostre futur està en perill. Una visió que pareix catastrofista però que si miram una per una aquestes evidències ens adonarem compte de que aquest perill és latent.

El sistema educatiu públic és el segur de progrés social i econòmic. En lo social només l’educació pública pot garantir la universalització del coneixement i de la cultura, fent-nos iguals a tots i a totes. I no tant sols això, sinò també es garantia de desenvolupament personal de nosaltres els joves, formant-nos en ciutadania i valors cívics. I en lo econòmic, l’aposta conjunta per l’educació pública, la universitat, la ciència i la innovació, ha de servir a l’ordenació d’un model productiu sostenible on primi la formació i el treball qualificat.

Si volem fer camí per a la plena igualtat d’oportunitats és necessari mantenir el sistema de beques fent-lo més equitatiu i igualador. Dotant-lo d’un major pressupost, al contrari del que s’està fent. Un sistema de beques que per moltes i molts joves, sobretot en aquest temps de crisi, suposa la porta cap a la formació superior.

Precisament, la crisi és l’excusa d’aquells del ‘qui vulgui educació que es la pagui’ per al desmantellament d’un sistema educatiu que posa a aquest país al nivell de desenvolupament cultural dels països europeus més avançats, i davant això, la veu dels joves estudiants ha de ser més fort i estar més present que mai en els consells escolars, claustres i consells d’estudiants universitaris.

Els representants i les representants estudiantils tenim la responsabilitat d’aixecar-nos com una murada davant les retallades.

En aquesta tasca tenim que ser capaços d’implicar a tots i a totes, ja siguin estudiants, docents, famílies, treballadors… A tota la societat civil organitzada o no. Perquè l’educació és un tema de totes i tots i per totes i tots, perquè com recordava abans, sense cultura, sense coneixement, sense ciència, sense formació, sense treball, sense desenvolupament econòmic i sense igualtat d’oportunitats, sense tot això que en definitiva és l’educació pública, no hi ha progrés.