17.04.2012 - 21:07
Les decisions de les actuals administracions del Partit Popular ens aboquen a una disjuntiva. Indigna o terrible, segons el camí triat. Són temps, en veritat, amargs.
La via “La nata i la flor” deu el seu nom a la secció del diari de mallorca, en la que surten retratats els actes socials dels llinatges poderosos i elegants de Mallorca. Obscenitat i provocació fins a la nausea. Sovint en aquestes pàgines, aquests senyors i senyores es dediquen a beure i riure per recaptar diners per oenegès o entitats de l’àmbit social. El discurs hegemònic proclama que la festa dels diners públics pels serveis socials s’ha acabat. Ha tornat el seny, s’imposa la creativitat, la “diversificació”, és a dir la recerca de diners privats. Una caritat posmoderna finançada per Sol Melià que es presentarà en societat en una cata de vins amb música electrònica de fons. L’assistencialisme líquid del segle XXI.
La via del no-res és ben senzilla, la desaparació de gran part de l’estructura dels serveis socials, precaria estructura cal dir-ho. Treballar per la inserció de reclusos, de joves en risc social, de menors maltractats, de persones amb atur de llarga durada, segons la visió ideológica imperant té un defecte insuperable: no és un negoci, no es pot treure profit. Al contrari que el sector sanitari o educatiu. Segurament de la dependència també, però aquells projectes que construïen oportunitats i consolidaven drets socials res a guanyar. No ens volen ni privatitzar, diuen alguns.
No és tracta de defensar l’estat del benestar, sinó del model de societat que volen construïr. La situació a Mallorca és més que preocupant, fregant els 100.000 aturats, la taxa de desnonaments per 1000 habitants més alta de tot l’estat, un dels index d’abandonament i fracàs escolar més elevats de l’estat, la inversió pública en serveis socials més baixa de tot l’estat, llistes d’espera als centres municipals de Serveis Socials enormes i a prop d’un 20% de les famílies estan sota el llindar de la pobresa, la majoria amb infants.
Davant d’aquesta situació les diferents administracions han respost retallant serveis, suprimint programes i acomiadant treballadors de l’àmbit social. Entitats socials que ofereixen serveis bàsics pels ciutadans més desfavorits no cobren feines realitzades des de fa més de cinc mesos, algunes han hagut d’acomiadar treballadors, altres tancar serveis per no desaparèixer. Algunes d’elles han estat treballant durant dècades.
Han acomiadat a prop de 150 professionals entre dinamitzadors juvenils, orientadors laborals, educadors familiars i educadors socials. Han suprimit programes de habilitats laborals per a persones amb dificultats. Han endurit les condicions per cobrar la renda mínima de inserció, uns 380 euros al mes, un luxe, per a persones que no tenen cap ingrès. Han minvat escandalosament els diners de cooperació internacional.
La fràgil xarxa de serveis socials a Mallorca, modesta en comparació amb altres indrets de l’estat espanyol, torna a xifres dels anys 80. Les seves repercusions socials no es poden ni preveure, marginació social, augment del fracàs escolar, desvertebració de la convivència als barris, borses de pobresa, augment de la delinqüència. No ens enganem, és la seva aposta, una societat polaritzada entre la excelència i unes classes populars sotmeses, acrítiques, un marc laboral testimonial i una potencia repressora alhora negoci, alhora contenidora de la més que inexorable violència.
L’avanç que s’havia produït a l’àmbit social era el conqueriment de drets de la ciutadania, dret a la igualtat d’oportunitats,dret a construir una vida digna,dret a conviure en una societat dia a dia més igualitaria. Hem passat del paradigme dels drets al paradigme de l’altruisme dels poderosos.
Cal dir que aquesta ofensiva ha tingut conseqüències inesperades i indesitjades. A Mallorca els professionals de l’àmbit social s’han organitzat per donar resposta i defensar els drets de la ciutadania i els seus drets laborals. Treballadors de Palma, de Part Forana, de Menorca, estudiants de treball social, d’educació social han creat una eina de lluita que es diu Prosocial, una associació que vol treballar colze amb colze amb els mestres, les infermeres, els periodistes, els estudiants per tal de repondre al carrer i a les institucions a la pèrdua de drets individuals i col·lectius. Per lluitar per no sortir a la foto de la nata i la flor, per evitar el no res, per respondre als violents, aquells que trenquen els vidres de les oportunitats dels desfavorits, aquells que cremen els contenidors dels projectes de futur.
