09.04.2012 - 19:54
Si hagués de resumir en una frase, una expressió, quin es el meu balanç personal del primer any de govern del PP a les Illes Balears no sabria per on començar, els estrategues del Partit Socialista ho han definit en un hashtag (emprant la terminologia twitter): #PPitjorquefa1any.
Crec que molta gent coincidirà en que les circumstàncies objectives amb les que ens trobam el juny de 2012 són pitjors que les de 2011, en part no podem obviar l’empitjorament de la crisi a Europa, en particular, l’espiral de l’austeritat estèril que ens aboca a la recessió. Però fins i tot reconeixent aquestes circumstàncies adverses, no hi ha dubte que les polítiques impulsades pel Govern Bauzá en aquest cas no han ajudat a pal·liar les conseqüències de la crisi sobre les persones, ans al contrari, una política de retalls que al nostre àmbit territorial també ha significat deixar sense liquidesa les empreses locals, i sobretot, retallar drets als ciutadans, essent els més perjudicats de classes mitges i treballadores.
Per tant, resumiria el meu balanç personal d’aquest any, primer any, en un fracàs del Partit Popular en els seus objectius que es marcava amb les seves promeses durant la campanya electoral. Posaran les excuses o cercaran culpables però la realitat és una: no han sabut gestionar amb un mínim d’eficiència i resultats els comptes públics de les Illes Balears. No han posat en marxa cap política que hagi contribuït a la creació de llocs de treball, és més han reduït els pressuposts i programes sencers dedicats a promoure la formació i l’ocupació.
En segon lloc, i no menys important, s’ha de destacar en aquest balanç la ruptura de la pau social, un tema en el qual el Govern de les Illes Balears no ha estat un agent actiu a l’hora de reduir la conflictivitat social, ni tan sols un agent passiu i neutral, sinó que ne moltes de les situacions de confrontació social que podem veure a la premsa aquests dies el Govern ha actuat i actua de forma decidida per provocar, augmentar, crear el problemes. Basti recordar els exemples de la innecessària ruptura del consens entorn al model lingüístic de la Comunitat Autònoma amb la modificació de la llei de funció pública i la rebaixa el català de requisit a mèrit per accedir al funcionariat. L’agressiva resposta del Govern a la campanya dels llaços a favor del català, la insistència amb cartes a les famílies quan la seva política de promoure la castellanització a les escoles s’ha vist frenada per una clara opció dels ciutadans a favor del català. O el tancament dels hospitals Joan March i General, sense clarificar quin estalvi es produeix, quina alternativa es presenta, sense diàleg amb els afectats, en un exemple d’improvisació i confusió que ha esdevingut típic d’aquest Govern. Podríem també referir-nos al conflicte amb els metges, provocat per una roda de premsa del portaveu del Govern, un
anunci d’anar a fiscalia, una rectificació de la Consellera de Salut, una manca de solucions i de respostes a una situació confusa creada pel propi Govern.
En definitiva, és molt arriscat demanar que un govern autonòmic sigui capaç de treure un territori de la situació de crisi que es viu arreu d’Europa, però no seria massa demanar que fos més exigent respecte al Govern de l’estat, no només amb declaracions sobre l’IVA turístic (un nou incompliment electoral) sinó també reclamant les inversions estatutàries que han deixat passar ja durant dos anys, una pèrdua d’al voltant de 800 milions d’euros, i sobretot, podem esperar del Govern que s’esforci en fer una pinya de la societat per unir esforços front a les dificultats, no a aplicar un programa de reformes exprés de nul efecte a curt termini i dubtós efecte a llarg termini, a les qual només podem trobar una justificació ideològica.
