Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  26.03.2012  18:11

Autor/s: Vicent Xavier Vila

Copagament, repagament, i recontrapagament

Men?ame
 

Malgrat que la salut és una condició humana fonamental, no està igualment distribuïda en el sistema d'estratificació social en què vivim, i és així perquè l'assistència mèdica està desigualment distribuïda i perquè les condicions que promouen la millora de la salut també estan desigualment repartides.



L'assistència mèdica es pot distribuir mitjançant un sistema de preus (copagament) i la sanitat privada on els que poden pagar-la l'obtenen o bé, pot basar-se en algun principi de necessitat, encara que millorable, (l'actual sanitat pública) pagada amb els nostres impostos, on els que més la necessiten són els primers que l'obtenen.



Entre aquests dos mètodes oposats, la nova distribució que ja ha aplegat a Catalunya i no dubteu que ho farà també al País Valencià, el copagament es basa més en la capacitat econòmica que en la necessitat i en la prioritat dels ingressos del Govern, segons diuen pel dèficit i per evitar l’abús. A Alemanya, ara mateix està qüestionant-se el “copagament”, ja que no ha aconseguit el seu teòric objectiu que era frenar les assistències innecessàries: la gent malalta segueix anant i pagant 10 euros per consulta i per dia hospitalitzats  i l’únic que ha millorat són les arques de l’Estat...

A una Autonomia com la nostra, en què no cal recordar els casos de corrupció i política d’aparador que s’ha fet els darrers anys la cosa empitjora, perquè amb un Govern conservador com el del PP (aquells que tenen alguna cosa que conservar, els rics), amb impostos regressius (paguem més els que menys tenim) on no es paga per exemple l’impost de patrimoni i s’afavoreix clarament els poderosos, ara vindran a dir-nos que hem de pagar un servici que ja portem anys pagant amb els nostres impostos (repagament).

Disposem d'un sistema de salut que respon a la instauració de l’estat del benestar que s’inicià als anys 80. Els anys 80 i els 90 constituïren els anys de construcció i consolidació d’un sistema de salut pública universal amb accés als diferents col·lectius socials.  Ara, només 10 anys després, l’estem perdent amb el programa ideològic conservador on entre les seues prioritats no hi ha els malats, els pensionistes, els aturats, les persones dependents, ni les garanties laborals, el poder contractual, els funcionaris, ni els drets civils (càrregues policials), però sí la despesa militar com demostra el ministre de Defensa Pedro Morenés i l’increment  de pressupost en defensa, quan Obama ha rebaixat un 20% la seua despesa al país més poderós del món militarment parlant.

Es tracta de persones, no només de diners, amb els freqüents ERO, la baixada de sous a funcionaris, la pujada de l'IBI i l'IRPF i dels impostos indirectes com la gasolina (recontrapagament) no tenen prou...

La salut és una inversió en coneixement, en tecnologia, en ocupació, en investigació i, sobretot, una inversió en persones. Cal apostar per un estat del benestar fort, robust, que garantisca la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans. Jo vull viure a un país més just, equitatiu i solidari on la sanitat, l’educació, la cultura, les ajudes per a les persones dependents i el treball estable, digne i segur, siguen prioritaris.