24.03.2012 - 06:00
Els Jardinets de Gràcia es van omplir de manifestants sota el lema ‘Aturem l’extermini del català a les Illes’, que van recórrer els carrers de Barcelona convocats per Illencs pel Català en solidaritat amb la marxa per la llengua que es farà a Palma diumenge. La marxa estava encapçalada per la pancarta i per una colla de xeremiers. La manifestació va pujar pel carrer Gran de Gràcia i va girar pel carrer Astúries, fins arribar a la Plaça de la Virreina, on es va llegir el manifest (pdf) i es va cloure l’acte.
Els escriptors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar havien cridat a participar en la concentració per protestar pels atacs a la llengua del govern de José Ramón Bauzá i per reclamar també una reacció del Principat per una llengua que és de tots.
La portaveu de l’entitat, Irene Jaume, va explicar en una conferència de premsa de convocatòria que ‘la iniciativa responia a la preocupació d’una gran part de la comunitat illenca del Principat, per la situació d’apartheid lingüístic que el govern de José Ramón Bauzá imposa a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera’. En opinió seva, ‘les agressions que la llengua i la cultura catalanes sofreixen a les Illes són part d’una planificació perfectament estudiada des dels grups de pressió de la dreta espanyola, especialment la FAES, i que ja s’ha posat en pràctica al País Valencià i a Galícia’. A més, va dir, ‘el govern de Bauzá és titella de grupúsculs ultraconservadors, com el Círculo Balear, que no representen el sentiment de la immensa majoria de la gent de les Illes’.
Josep Maria Espinàs va manifestar que se sentia preocupat per ‘una situació molt complexa’, i va recordar que des dels anys cinquanta del segle passat fins ara havia viscut tot d’agressions contra la llengua catalana; que, malgrat els avenços en alguns àmbits en el conjunt dels Països Catalans, iniciatives com les de l’executiu Bauzá indiquen que ‘els enemics del català han anat rearmant-se amb el pas del temps’.
Sánchez Piñol va argüir que no hi havia ‘cap mena de conflicte lingüístic al carrer, ni al Principat ni a les Illes’; que, ‘quan la llengua pròpia del país es troba en condicions desfavorables, com és el cas del català, allò que hauria de fer un govern decent és defensar-la, no pas atacar-la’.
Julià de Jòdar va proposar de bastir des de la base un moviment en defensa de la llengua ‘a tots els racons del país’ i va denunciar ‘la nul·la determinació de les institucions de Catalunya a l’hora de defensar la cultura comuna de tots els Països Catalans’.
Gran marxa a Palma demà
Ahir, a Can Alcover-Espai de Cultura de Palma, es va presentar el manifest ‘Crida ciutadana per la llengua’. El text, signat per 158 personalitats destacades de la societat civil de les Illes, dóna suport a les mobilitzacions per la llengua organitzades per diferents col·lectius ciutadans, i fa una crida a participar a la manifestació ‘Sí a la nostra llengua’ de demà a les sis de la tarda a la plaça d’Espanya de Palma. El manifest va ser presentat per la vice-presidenta de l’OCB, Marisa Cerdó, a un acte que va comptar amb la presència d’un centenar dels signants. Cerdó va fer pública la llista provisional de les personalitats que hi ha donat suport, a la qual és previst que s’hi afegeixin més noms.
Entre les personalitats que han signat el manifest destaquen les actrius Maruja Alfaro i Caterina Alorda, l’escriptor Sebastià Alzamora, l’actor Simó Andreu, l’ex-entrenador del Mallorca Jaume Bauzà, el teòleg i escriptor Bartomeu Bennàssar, el vice-president de l’AELC a les Illes Miquel Bezares, el president de la Fundació s’Olivar Joan Carrero, l’ex-president de l’OCB Climent Garau, l’actor Antoni Gomila, el catedràtic Josep Antoni Grimalt, l’escriptora Maria de la Pau Janer, el president de la secció filològica de l’IEC Isidor Marí, l’historiador Josep Massot i Muntaner, l’actor Carles Molinet, la lingüista Aina Moll, el professor Gabriel Oliver ‘Majoral’, el músic Antoni Parera Fons, el catedràtic Damià Pons, l’escriptor Antoni Serra, el pintor Andreu Terrades, el professor Joan veny i la vice-presidenta del PEN Club Antònia Vicens.
