13.03.2012 - 06:00
El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya entre el 2006 i el 2009 va ser, de mitjana, de més del 8% del PIB, segons les dades de la balança fiscal (PDF) presentades ahir pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Aquest percentatge anual és constant durant tot l’últim quart de segle, i demostra que des del 1986 fins al 2009 Espanya s’ha quedat, i no ha tornat, 213.963 milions d’euros dels catalans. Durant aquest temps, l’impacte per habitant del dèficit fiscal s’ha doblat, i ara ja és de 2.200 euros anuals.
El dèficit fiscal indica la diferència que hi ha entre els recursos que van a parar a l’estat i els recursos que l’estat torna. Segons les dades presentades per la Generalitat hi ha una constant: el dèficit fiscal de Catalunya amb l’administració de l’estat i la seguretat social s’ha mantingut per sobre del 8% del PIB anual. L’any 2009, l’últim que inclou l’estudi, aquest dèficit va ser de 16.409 milions d’euros, un 8,4% del PIB.
La perspectiva des del 1986
L’estudi presentat ahir presenta el saldo fiscal neutralitzat, en milions d’euros i en percentatge del PIB català, que anul·la l’efecte de la variabilitat financera del sector públic central i permet la comparació entre d’uns anys amb uns altres. D’aquesta manera, si el 1986 el dèficit fiscal era de 6.475 milions (cada català va aportar a l’estat 1.076 euros que no van tornar), el 2009 ja era de 16.409 milions (cada català va perdre 2.251 euros).
La mitjana del dèficit fiscal neutralitzat de Catalunya per a tot el període és del 8 % del PIB català, i és una mica més negatiu durant l’última dècada que no pas en els anys anteriors.
Dos mètodes de càlcul
Els resultats obtinguts s’han calculat doblement: amb el mètode del flux monetari, que relaciona la despesa pública amb el territori on es fa; i amb el mètode del flux benefici, que relaciona la despesa pública independentment del lloc on es presta el servei públic. En aquest cas, el saldo fiscal del 2009 és de -11.261 milions, i el dèficit, del 5,8% del PIB.
Per la Generalitat, ‘són dos mètodes vàlids, que es fonamenten en criteris sòlids, però que expliquen efectes econòmics diferents; no són substitutius, sinó complementaris. El criteri del flux monetari és més correcte per a analitzar la influència que té l’acció del sector públic en el creixement econòmic d’un territori.’
Mas-Colell: ‘Inaguantable’
Segons el conseller Mas-Colell, totes aquestes dades demostren que el finançament català és ‘inaguantable a curt i llarg termini’, i d’aquí ve ‘la necessitat del nou pacte fiscal que proposa el govern’. Ara, tot i aquestes ‘xifres insostenibles’, Mas-Colell va evitar de criticar el model de finançament actual.
ERC urgeix a fer una campanya per a explicar l’espoliació fiscal
La portaveu d’ERC, Anna Simó, commina el govern a fer una campanya de sensibilització i d’explicació del dèficit fiscal i de les conseqüències que té en el benestar de la gent i l’asfíxia financera de les institucions catalanes, i a tirar endavant el concert econòmic. ‘L’únic antídot a l’espoliació fiscal és el concert, i el govern té majoria parlamentària per a avançar en aquesta direcció’, segons Simó.
Laporta exigeix al govern que retalli el dèficit i no el sou dels funcionaris
El diputat de Democràcia Catalana, Joan Laporta, va exigir a Mas que retallés el dèficit fiscal de Catalunya, no pas el sou dels funcionaris. Tot i que no dubta gens que, al president, no li agrada de retallar, de fet s’hi va acostumant en lloc de plantar cara a l’estat espanyol: ‘Tot el temps que el govern tardi a aplicar el sistema de concert econòmic, es fa corresponsable del sofriment dels catalans.’
